Resultats de la cerca

Estudià cant a Nova York i debutà el 1940 en un concert a Ràdio Columbia Durant la dècada dels anys quaranta treballà en el programa radiofònic "Eileen Farrell presents", abans de debutar el 1947 a l’escenari del Town Hall de Nova York Tres anys més tard interpretà una reeixida versió de concert de Wozzeck , d’A Berg, al Carnegie Hall i finalment debutà al Metropolitan el 1960, any en què entrà al cos estable de la companyia del teatre després d’haver-se presentat amb èxit a San Francisco com la Leonora d' Il Trovatore Ocasionalment també actuà a Europa, especialment a l’Òpera…

Estudià a la Juilliard School amb Ernest Hutcheson Formà duo amb el pianista Arthur Gold, amb qui tocà per primera vegada en públic a la New School for Social Research de Nova York el 1944, amb un programa de música contemporània que incloïa obres de John Cage El 1946 actuaren al Town Hall de la mateixa ciutat nord-americana Realitzaren diverses gires internacionals i tocaren peces que escriviren especialment per a ells alguns compositors com ara S Barber, N Dello Joio, D Milhaud, G Auric, F Poulenc, G Tailleferre, H Sauguet, N Rorem, V Thomson i V Rieti També estrenaren obres…

Deixeble de Gustave Wappers a Anvers El coneixement de l’obra de Holbein el Jove a Basilea i el contacte amb els pintors natzarens Friedrich Overbeck i Peter Cornelius a Roma 1845, influïren decisivament en la formació del seu estil Estigué molt lligat a la germandat prerafaelita Bé que la seva obra més coneguda és Jesús renta els peus a Pere 1852-56 Londres, Tate Gallery, no oblidà la realitat contemporània en quadres com Els darrers d’Anglaterra 1852-55 Birmingham City Museum and Art Gallery, sobre l’emigració a Austràlia Treball 1852-63 Manchester, City Art Gallery, on hom aprecia un…

Es donà a conèixer com a cantant a través de la ràdio A partir del 1939 assolí èxits extraordinaris actuant en directe acompanyat de famoses orquestres, amb un tipus de cançó melòdica acusadament romàntica, èxit que li valgué el sobrenom ‘The Voice’ i que es mantingué fins gairebé el final de la seva vida En el cinema, es limità al començament, per la seva activitat, al gènere musical, amb obres tan conegudes com On the Town 1949, Anchors Aweigh 1954, entre altres, si bé més endavant demostrà el seu excellent talent dramàtic en films com From Here to Eternity 1953, Man With the Golden …

Doctorat a la Universidad Complutense de Madrid 1977, és catedràtic d’història antiga de la Universitat de Barcelona des de l’any 1988, on ha desenvolupat una línia de recerca sobre la producció i el comerç d’aliments en l’antiguitat Ha dirigit diverses excavacions arqueològiques, entre les quals les del Monte Testaccio a Roma Dirigeix també el projecte sobre epigrafia amfòrica a Baden-Württemberg, el projecte Amphoren aus Xanten i la secció d’epigrafia llatina del projecte Corpus International des Timbres Amphoriques de la Union Académique Internationale Entre les seves publicacions cal fer…

Estudià a la Universitat del Sud de Califòrnia i completà la seva formació a Bayreuth, on treballà com a assistent de direcció, i a Tanglewood Dirigí la Young Musicians Fundation Debut Orchestra entre el 1963 i el 1967, any en què fou assistent de Pierre Boulez a l’Ojai Festival En 1969-72 dirigí com a assistent la Simfònica de Boston, i del 1971 al 1979 fou director musical de la Buffalo Philharmonic Orchestra, amb la qual realitzà alguns dels seus millors enregistraments, com els dedicats a l’obra de George Gershwin L’any 1974 començà a dirigir la Simfònica de San Francisco, de la qual…

Germà de Shirley MacLaine , el 1961 debutà com a actor de cinema amb Splendor in the grass,  d’E Kazan, pellícula amb la qual obtingué un Globus d’Or Des del 1967, amb Bonnie and Clyde d’A Penn, ha produït els films on actua El 1978 realitzà el seu primer film,  Heaven can wait Globus d’Or a la millor pellícula musical o còmica i al millor actor musical o còmic i, a continuació, Reds  1981, Oscar i Globus d’Or al millor director, l’adaptació del còmic Dick Tracy 1990 i Bulworth 1998, els quals també interpretà A les ordres d’altres directors també ha interpretat, entre d’altres,  Ishtar  1987…

De família ucraïnesa, debutà a l’escena teatral amb un muntatge de l’obra Big Town 1947 Un parell d’anys més tard es convertí en el suplent de Marlon Brando i actuà en el seu lloc en algunes funcions de The Streetcar Named Desire 1949 d’Elia Kazan Per al mateix director treballà a Panic in the Streets 1950, un dels seus primers crèdits cinematogràfics, en què s’albira el tret comú de molts dels futurs personatges que més endavant interpretà, el de dolent Entre la llarga llista de produccions cinematogràfiques en què participà hi ha títols destacats com ara Sign of the Pagan 1954…

Format a la Slade School de Londres, treballà també un quant temps amb Whistler, que el 1883 el presentà a Degas, pel qual seria molt influït Membre fundador del New English Art Club 1886 Obrí una escola d’art a Londres 1893, on residí normalment, excepte alguns períodes en què pintà a Dieppe, París i Venècia Fou el líder del Camden Town Group 1911 i membre destacat del London Group 1913 Hom el considera el principal impressionista anglès, malgrat no seguir l’ortodòxia de l’impressionisme francès Bàsicament pintor d’interiors, sovint d’un naturalisme molt en la línia de l’escena…

A 15 anys anà als Estats Units, on el 2005 publicà el seu primer àlbum, Music of the Sun , que fou un dels més descarregats per internet Posteriorment ha publicat A Girl Like Me 2006, Good Girl Gone Bad 2007, Rated R 2009, Loud 2010, Talk That Talk 2011, Unapologetic 2012 i Anti 2016, amb un èxit similar, que li ha valgut un total de 13 premis Grammy, entre altres guardons Ha obtingut discos d’or als Estats Units, Alemanya, França i la Gran Bretanya Entre les cançons de més èxit, cal esmentar Umbrella i Run This Town   La seva música, que rep la influència de Bob Marley, Madonna…