Resultats de la cerca
Es mostren 581 resultats
Miquel Àngel Riera i Nadal
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret, impulsà moltes de les activitats culturals de Manacor Inicià la seva activitat literària com a poeta, primer amb alternança castellana-catalana i després ja en català El seu primer llibre, Poemes a Naí 1965, palesa la influència de la Generació del 27 Biografia 1969-1970 1974 marca ja una evolució, accentuada amb Paràbola i clam de la cosa humana 1974, en què la temàtica intimista dona pas a la social, La bellesa de l’home 1979 i Llibre de les benaventurances 1980 reculls que, juntament amb Poemes ocasionals , han estat aplegats a Tots els poemes…
,
Ferran III de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella (1217-52) i de Lleó (1230-52).
Fill d’Alfons IX de Lleó i de la seva segona muller, Berenguera I de Castella Aquesta succeí el seu germà Enric I de Castella, però cedí els seus drets a Ferran 1217, el qual, però, hagué de vèncer l’oposició d’Álvaro Núñez de Lara Alfons IX pretenia també la corona castellana, però signà un acord Toro, 1218 amb el seu fill, i els regnes continuaren separats Es casà amb Beatriu de Suàbia 1219 Conquerí Andújar 1224 i, per tractes amb els sobirans del Marroc, alguns cristians s’hi pogueren establir pacíficament En morir Alfons IX, el regne de Lleó restà per a Sança i Dolça, filles…
Castell de Pierola (els Hostalets de Pierola)
Art romànic
Les primeres notícies del terme de Pierola són de l’any 963, que s’esmenta la distinció del terme de Apierola minoris respecte de Piera El terme es devia basar en l’existència del castell, que consta documentalment des del 998 El 1057 Ermessenda ven aquesta fortificació als comtes de Barcelona Ermessenda era la vídua del comte Ramon Borrell, la mateixa que poc temps després jurà fidelitat al seu net, el comte Ramon Berenguer I per diversos castells, entre els quals hi ha el de Pierola Els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis el 1063 permuten el castell amb els vescomtes de…
tachisme
Art
Moviment pictòric creat a França el 1950, consistent en l’aplicació per part de l’artista de taques de color sobre la tela d’una manera completament espontània i extremament dinàmica, com si es tractés de materialitzar el ritual mateix del procés pictòric.
D’aquí que la qualitat física de la pintura tingui una gran importància El tachisme ha estat influït en alguns aspectes per l’art calligràfic de l’Extrem Orient El concepte de tachisme , moltes vegades utilitzat en el sentit d’informalisme, és més europeu que nord-americà, puix que als EUA hom sol utilitzar altres termes parallels, com els d’expressionisme abstracte, action-painting , etc El tachisme inclou artistes tan diferents, i sovint antagònics, com B Dubuffet, J Pollock, Wols, G Mathieu, Bryen, J Fautrier, Ossorio, Imai, H Hartung, H Michaux, JP Riopelle, Sam Francis, M Tobey, E Vedova…
Llibertat de comerç
Història
Concepte econòmic i comercial, sorgit a l’Europa del segle XVII i estès principalment al llarg del XVIII.
Rebutjava la pràctica de limitar el comerç internacional mitjançant el sistema de companyies privilegiades i de zones exclusives que practicaven les grans potències colonials, especialment Castella i França Als Països Catalans, l’èxit assolit pels comerciants anglesos i, sobretot, holandesos en la violació sistemàtica del mercat exclusiu de Castella a les seves colònies d’Amèrica fou observat ja el 1643 per Josep de Fontanella durant la seva estada a la Haia, i fou propugnat com el mitjà que podia dur a la recuperació econòmica de Catalunya L’aspiració dels catalans a la llibertat de comerç…
Sant Esteve de Menauri (Sort)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta antiga parròquia, prop de les bordes de Menauri ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Esteve de Menauri són situades en un lloc aïllat, prop de les bordes de Menauri, enmig del bosc, aproximadament a 1 km de Seurí Mapa 33-10214 Situació 31TCH412009 S’hi accedeix per un corriol, només transitable a peu, que en el tram final conserva alguns sectors amb l’empedrat antic JAA Història No s’han trobat dades documentals d’època medieval referents a aquesta església de la Vall d’Àssua, que l’any 1758 era una capella dependent de la parròquia de Sant Víctor de…
Castell de Fontanet (Llanera de Solsonès)
Art romànic
En el període que va de l’any 1010 al 1035, s’experimentà un increment del patrimoni de l’Església d’Urgell, a causa de les nombroses donacions de fidels a Santa Maria de la Seu i a les compres realitzades pel bisbe sant Ermengol, nebot i successor del bisbe Salla, ambdós pertanyents a la família vescomtal de Conflent Les adquisicions tingueren lloc predominantment als comtats d’Urgell, Cerdanya i Berguedà, i tant les donacions com els tractes de compra i venda abastaren alous, esglésies i castells amb llurs termes i pertinences Entre les adquisicions hi ha la del castell de…
Sant Onofre (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situació Vestigis de mur pertanyents possiblement a l’església F Junyent-A Mazcuñan Es tracta d’uns vestigis que hi ha situats vora la urbanització de les Brucardes, a l’indret on aflora un puig que hom anomena de Sant Onofre Long 1°53’35” - Lat 41°44’51” Per anar-hi cal dirigir-se a Sant Fruitós de Bages, on s’ha d’emprendre la carretera que mena a les Brucardes Un cop en aquesta urbanització, hom s’ha de dirigir al carrer dels Borjons, al final del qual comença un camí carreter que, en poca estona, deixa als peus del turó de Sant Onofre, que s’eleva lleugerament a l’esquerra del camí, on hi…
Arteritis de la temporal
Patologia humana
L’ arteritis de la temporal , o arteritis de cèllules gegants , és una inflamació crònica que afecta les artèries de gran diàmetre que emergeixen de l’aorta i irriguen els braços i el cap, molt especialment les artèries temporals, que se situen en les parts laterals esquerra i dreta del crani, immediatament per sota de la pell, i que irriguen el cuir cabellut i els teixits subcutanis del cap Aquest trastorn és d’origen desconegut, bé que actualment hom considera probable que sigui de tipus autoimmune, és a dir, que es presenti a conseqüència d’una resposta anormal per part de les cèllules del…
Émile Zola
Émile Zola, per Édouard Manet
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Novel·lista francès.
Després de la seva adolescència i joventut, a Ais de Provença, on conegué Cézanne, i d’estudis de grau mitjà, fou cap del servei de publicitat de l’editorial Hachette, feina que abandonà per a consagrar-se totalment al periodisme i a la literatura Des dels primers articles de crítica literària mostrà una gran admiració per Hde Balzac i G Flaubert, i pregonà un tipus de literatura analítica que tingués en compte els principis científics i que, alhora, tractés de representar tots els aspectes de la realitat Després de la publicació de certes obres encara inspirades per una concepció romàntica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina