Resultats de la cerca
Es mostren 3205 resultats
taranci
Etnologia
Individu d’una població turca que habita a la vall de l’Illi, al Turquestan central.
Malgrat la islamització, conserven trets culturals anteriors són polígams, les dones porten la cara destapada, etc Han tingut una certa influència persa Eren uns 60 000 individus el 1920
bara
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un conjunt de tribus seminòmades dels altiplans del sud de l’illa de Madagascar.
Els bares uns 370 000 presenten influències racials d’elements nègrids i practiquen tradicionalment la ramaderia de bestiar boví Parlen un dialecte del malgaix, amb trets més arcaics que el merina
dump
Música
Tipus de peça instrumental per a llaüt o tecla conreada a Anglaterra entre el 1540 i el 1640, aproximadament, de la qual es conserven una vintena d’exemples majoritàriament anònims.
A grans trets consisteix en un seguit de variacions sobre un basso ostinato harmonitzat d’una manera molt simple alternança tònica-dominant, sovint manllevat d’entre els típics de la romanesca
Izak David Du Plessis
Literatura
Poeta sud-africà de llengua afrikaans.
És autor de Stryd ‘Lluita’, 1935 i de Vreemde liefde ‘Amor estrany’, 1937 La seva obra reflecteix les contradiccions de la vida sud-africana Skermutseling en Skote, 'Escaramusses i trets’, 1943
Armand Quatrefages de Bréau
Antropologia
Antropòleg francès.
Deixeble de Cuvier, estudià gran nombre d’ossos humans fòssils, definí els trets més característics de l’home de Cromanyó i escriví, juntament amb ETHamy, una fonamental Crania Ethnica 1873-82
bearnès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte gascó parlat sobretot al territori de Bearn.
Alguns han volgut distingir el bearnès del gascó hom explica aquest fet, reflex del particularisme bearnès i del prestigi de l’antiga cort de Pau, perquè des del 1589 al 1789 fou llengua oficial per a actes públics, judicials i notarials i gaudí d’una certa autonomia lingüística Però és impossible de definir el bearnès per un conjunt de trets específics, car cap d’aquests trets no li és exclusiu Alguns són comuns amb el bigordà pa, vi, per pan, vin , o amb el conjunt del gascó pirinenc article, eth, era per lo, la a la part muntanyenca D’altres, amb una part de les Landes laba per lawa =…
seqüència fònica
Fonètica i fonologia
Conjunt significatiu de sons cronològicament contigus i limitats per dues pauses.
En moltes llengües hi ha fenòmens i trets fonològics que només funcionen distintivament a nivell de seqüència fònica, que forma, quant a l’entonació, per exemple, una unitat que alguns anomenen sirrema
llenguatge visible
Fonètica i fonologia
Tècnica d’anàlisi fònica mitjançant filtres acústics disposats en sèrie segons la gamma de freqüències que admeten.
Els trets fonètics així tractats són convertits en impulsos elèctrics que s’inscriuen sobre una emulsió especial i es fan aptes a la interpretació visual És anomenat també llenguatge espectrogràfic o espectrograma espectrògraf
cohipònim
Lingüística i sociolingüística
Dit de qualsevol dels mots que comparteixen uns determinats trets semàntics i que són representats per un hiperònim.
tirotejar
Militar
Tirar trets d’una manera irregular, generalment per hostilitzar (l’enemic), sense el sentit d’un veritable atac.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina