Resultats de la cerca

Fill de Gjin Kastriota, senyor de Croia Epir, durant la invasió dels turcs fou enviat com a ostatge al soldà, del qual obtingué la confiança i el qual li donà el sobrenom d' Iskandërbeg ‘bei Alexandre’ Dirigí diverses expedicions turques En morir el seu pare, ocupà Croia i promogué l’alçament dels seus súbdits contra els dominadors Esdevingué cap de la confederació de senyors de l’Epir o Lliga dels Pobles Albanesos 1444 Per la seva iniciativa entrà en contacte amb Alfons el Magnànim, a Nàpols, i signà amb ell una aliança per la qual es comprometia, juntament amb Demetri Paleòleg, dèspota de…

Fill d’Antonio Trivulzio i de Francesca Visconti  Condottiere , fou enviat dels Sforza en ajut de Lluís XI de França 1465, i també de Pere de Mèdici, del marquès de Montferrat i dels senyors de Correggio Després d’un viatge a Terra Santa, anà al Piemont a lluitar contra el duc de Borgonya 1476 Formà part del consell de regència del duc Joan Galeàs I i comandà una expedició contra els genovesos rebels 1477, contra els Pazzi florentins 1478 i contra el duc Lluís I de Milà 1479, amb el qual acabà unint-lo una certa amistat Lluís I l’envià en ajut de Ferran I de Nàpols per a dominar els barons…

Té l’estatus de muḥāfaẓa independent, el qual ocupa una superfície de 2 679 km 2 S'estén sobre el cordó litoral que separa el llac Maryūṭ de la mar Mediterrània i inclou la península de Ra's al Tîn Faros, que divideix el port en dos braços l’oriental, dedicat actualment només a la pesca, i l’occidental, que manté tot el tràfic marítim Ben comunicat amb l’interior per ferrocarril, constitueix el principal port comercial del país Rep la major part d’importacions i exporta els productes de l’interior, sobretot el cotó És també un centre d’indústria molt diversificada Al llarg del canal…

Important centre turístic i comercial per mitjà del seu port Acadèmia naval i aeroport internacional Dubrovnik és el nom serbocroat de la ciutat que en català ha estat tradicionalment coneguda amb el nom llatí de Ragusa Fundada pels supervivents eslaus de l’antiga Epidaurus i per un grup de pròfugs romans al començament del segle VII, s’organitzà en república Tenia el llatí com a llengua administrativa i l’eslau per a la vida privada Esdevingué un port comercial de gran categoria Ja al segle XII era centre d’importació i exportació, relacionat amb les ciutats balcàniques i amb les de la…

Les tocates més antigues foren les dels segles XIV i XV per a instruments de vent a mode de fanfares per a obrir i tancar un esdeveniment polític o reial, que es continuaren component durant els segles XVI i XVII Al principi del XVI moltes de les suites per a llaüt presentaven una tocata com a preludi o postludi amb la funció de tastar de corde , estilísticament molt similar al ricercare homofònic, la fantasia i el tiento Fou al final d’aquest segle que els organistes venecians establiren l’alternança de passatges homofònics i polifònics virtuosístics passatges acòrdics amb…

Fill de Frederic II i d’ Elionor de Nàpols Sicília havia de tornar al domini dels Anjou a la mort de Frederic però com que aquells trencaren la pau del 1302, Frederic II nomenà Pere vicari seu 1317, el féu coronar com a successor i l’associà al govern 1321 Projectava de casar-lo amb una filla de l’emperador Enric VII, el qual morí abans de concloure els tractes Pere es casà amb Elisabet de Caríntia 1323 Ajudà a la defensa del regne contra el rei Robert I de Nàpols 1325 i anà amb les naus sicilianes a rebre l’emperador Lluís IV el Bavarès 1327 Regnà des del 1337, amb l’oposició de Robert, el…

Deixeble de Gregorio Lazzarini, apareix inscrit a la confraria de pintors l’any 1717 El 1739 era considerat “el més famós entre els virtuosos” El seu nom fou aviat conegut per les corts europees, que el cridaren Treballà a Würzburg 1751-53 i per al rei Carles III, que li encomanà la decoració del Palacio Real de Madrid 1762-64 i diversos quadres de cavallet Hom en pot parlar com d’un dels més grans artistes del s XVIII Dibuixant de primer ordre, les decoracions murals i de sostres, de complexa composició perspectiva, no tenen secrets per a ell En un sistema de comparacions, sempre fals però…

Noble venecià que en una rebellió derrocà el dux de Venècia Pere Claudià IV, i fou enlairat al seu torn dux de Venècia i de Dalmàcia 976 Se li atribueixen algunes millores en el govern i en la legislació del ducat i la reedificació del palau ducal i de l’església de Sant Marc de Venècia, destruïts en la revolta provocada per ell De temperament inquiet i religiós i angoixat per haver causat la mort del dux Pere Claudià IV 976 el seu conseller, el monjo i futur fundador dels camaldulencs, Romuald, li aconsellà la renúncia i l’abandó del món El pas per Venècia de Garí, abat de Cuixà , home de…

Vida Després d’estrenar a Venècia amb notable èxit les seves dues primeres òperes - Gli amori infruttuosi di Pirro 1661 i Seleuco 1666-, viatjà a Alemanya, on fou nomenat mestre de capella de la cort de Hannover, càrrec que ocupà fins el 1675 Feu freqüents viatges a Itàlia amb motiu de les representacions de les seves òperes, entre les quals destacà L’Adelaide 1672, la més reeixida Installat definitivament a Venècia el 1675, arribà a ser vicemestre de capella de Sant Marc, lloc on es mantingué fins a la seva mort Sartorio compongué òperes, cantates i música sacra Considerà l’òpera com un…

Ordenat de sacerdot 1703, fou nomenat mestre de violí del Seminario Musicale del Pio Ospedale della Pietà 1703-1740, institució pedagogicobenèfica per a noies òrfenes i un dels conservatoris venecians més cèlebres, on fou professor de violí i mestre de cor Els seus cabells roigs li valgueren el sobrenom de Prete Rosso Sembla que fou mestre de capella del príncep de Hesse-Darmstadt, a Màntua Efectuà tournées com a violinista i director i actuà com a empresari a diverses ciutats europees El 1740 abandonà Venècia i es dirigí a Viena, on morí solitari És autor de quaranta-cinc…