Resultats de la cerca

Els seus propietaris, els cavallers Solanllong, depenien dels senyors del castell de Mataplana, però a la vegada eren amos de la veïna quadra de Grats El 1376 Berenguera de Solanllong vengué la cavalleria de Solanllong a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i el lloc restà unit així a la baronia de Mataplana, del dit monestir Té a frec del mas la capella romànica de Santa Magdalena abans de Sant Esteve de Solanllong, d’on procedeix un frontal romànic avui en poder d’un colleccionista basc

Es desconeix l’indret exacte on estigué situat aquest castell proper a Reperós Tal vegada es correspongué amb el castell de Ribagorça L’any 941 Cèntul vengué a la comtessa Toda Galindona dues terres que tenia per la seva rompuda “ in castro Poga Circuso, in loco ubi dicitur in Rio Petruso ”, pel preu de sis sous Vers l’any 960 el comte Ramon II de Ribagorça donà al monestir Ovarra el vilatge Reperós en canvi d’un tresoret El 1004 els alous comtals de Rivo Petroso consten que són emplaçats a la vall Ribagorçana

El 5 de desembre de 1003, un tal Ermengild vengué a l’abat Ot de Sant Cugat del Vallès diverses terres, vinyes, cases i corrals, horts i recs amb la seva resclosa, una torre i l’església de Santa Margarida del terme de Palau En un altre document del 1071 es diu que l’església és situada “ad ipsa Buada” , nom encara conservat per la masia de can Boada vell, veïna de les poques restes que actualment en queden L’església fou reedificada l’any 1681 Tanmateix en l’actualitat roman totalment enrunada

Les dades documentals sobre el castell de Carbasí són escasses La primera referència d’aquesta fortalesa és de l’any 1198, en què surt esmentada en el testament de Ramon de Vilademàger, el qual la llegà a la seva germana Guilleuma i a la seva neboda, també anomenada Guilleuma El 1202 és Bernat de Balsareny qui deixà, entre altres possessions, el castell de Carbasí al seu fill i hereu, Bernat Al segle XIV, l’infant Joan vengué al prior de Montserrat la jurisdicció de diversos castells entre els quals hi havia el de Carbasí

Acompanyà Alfons IV a les seves primeres campanyes d’Itàlia 1423 Fou majordom i conseller del rei A la batalla de Ponça fou fet presoner 1435 fou enviat a Mallorca amb forces italianes per lluitar contra els forans, els quals derrotà prop de Sencelles 1452 Fou virrei de Sardenya 1437-38 i majordom de Joan II Tenia, a Catalunya, la vall de Boí, que li confirmà el rei 1441, i a Sardenya, les senyories de Sant Gabí i Guspini i d’altres llocs que li vengué Joan de Montbui 1450

Heretà del seu pare Benavarri i altres llocs, que el rei li féu canviar per altres béns paterns 1309 Anà a la conquesta de Sardenya, on obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata, que després vengué 1332 Els infants Alfons i Teresa li donaren el lloc d’Ivars, on no fou gaire ben rebut, i també, en alou, el palau i el castell de Barbastre 1325 Fou alcaid de Candanchú Alfons III el convocà a la croada que projectava contra Granada 1331 Per mort sense fills, la seva heretat passà als seus nebots

Collaborà amb Itúrbide en el pacte que menà a la independència de Mèxic però, proclamada la república, inicià una sèrie de pronunciaments 1828-32, fins que fou nomenat president de la república 1833 Comandà l’exèrcit central en la lluita contra la independència de Texas 1835-36 i tornà a ésser president i dictador 1839, 1841-44, 1846-47 i 1853-55 Comandà les tropes mexicanes en la guerra contra els EUA, i pel tractat de Mesilla 1853 vengué un milió de km 2 de territori mexicà als EUA

En fou el primer duc Gotard I Ketteler Gotard I de Curlàndia mort el 1587 En morir 1737 el seu besnet el duc Ferran I, sense fills, la vídua de l‘anterior duc, Frederic Guillem I mort el 1711, que també n’havia estat duquessa propietària i que esdevingué després tsarina de Rússia Anna I Ivanovna, donà el ducat al seu favorit Ernest Joan I de Curlàndia , comte i príncep de Biron mort el 1772 El fill d’aquest, el duc Pere I, vengué el ducat 1795 a Rússia

El seu net vengué la vila d’Àndria a Fabrizio Carafa, segon comte de Ruvo mort el 1554, i el fill d’aquest, Antonio Carafa, tercer comte de Ruvo mort el 1565, fou creat de nou 1556 duc d’Àndria, títol que encara porten a Itàlia els Carafa descendents seus El 1740 fou adjudicada la grandesa d’Espanya a l’onzè duc, Ettore Carafa mort el 1764 El 1904, el títol concedit al Gran Capità fou rehabilitat a Espanya, amb la grandesa, a favor d’un membre de la família Bustos

Filla de l’escriptor Carlo Mazzantini i de la pintora irlandesa Anne Donnelly, estudià a l’Accademia d’Arte Drammatica Silvio d’Amico de Roma i emprengué una reconeguda carrera com a actriu teatral Debutà en la literatura el 1994 amb Il catino di zinco , premi Opera Prima Rapallo-Carige, a la que seguiren Manola 1999, Non ti muovere premis Grinzane Cavour i Strega 2002, de la qual vengué dos milions d’exemplars a tot el món, Venuto al mondo premi Super Campiello 2009 i Nessuno si salva da solo 2011