Resultats de la cerca

El llinatge dels Vilaregut consta des del 1185 amb Bertran de Vilaregut Amb Pere de Vilaregut i el seu fill Berenguer, actius en la segona meitat del segle XIII, la família tingué els moments de màxim esplendor La família Vilaregut passà a Itàlia i des d’allà Berenguer de Vilaregut es vengué el casal patrimonial L’antiga domus avui convertida en mas, es troba a curta distància del Prat del Toneu i del mas Santa Olarieta L’edificació actual encara conserva un aire de fortalesa medieval però no té cap resta romànica visible i patent

El lloc figura en documents del segle XIV com “Vilastna” 1319, “Vilatna” 1327 i “ Vilasna ” 1362 L’any 1285 el rei Jaume I en vengué la jurisdicció a Bernat Aruc Al final del segle XVII era lloc reial L’església parroquial pertanyia a l’ardiaconat de Girona Ja era construïda l’any 899, en què consta com a possessió del monestir de Santa Maria d’Amer L’edifici primitiu fou reedificat l’any 1678 En depenen el santuari de Santa Margarida de Bescanó i el de Sant Sebastià

El 5 de desembre de 1003, un tal Ermengild vengué a l’abat Ot de Sant Cugat del Vallès diverses terres, vinyes, cases i corrals, horts i recs amb la seva resclosa, una torre i l’església de Santa Margarida del terme de Palau En un altre document del 1071 es diu que l’església és situada “ad ipsa Buada” , nom encara conservat per la masia de can Boada vell, veïna de les poques restes que actualment en queden L’església fou reedificada l’any 1681 Tanmateix en l’actualitat roman totalment enrunada

Les dades documentals sobre el castell de Carbasí són escasses La primera referència d’aquesta fortalesa és de l’any 1198, en què surt esmentada en el testament de Ramon de Vilademàger, el qual la llegà a la seva germana Guilleuma i a la seva neboda, també anomenada Guilleuma El 1202 és Bernat de Balsareny qui deixà, entre altres possessions, el castell de Carbasí al seu fill i hereu, Bernat Al segle XIV, l’infant Joan vengué al prior de Montserrat la jurisdicció de diversos castells entre els quals hi havia el de Carbasí

Es desconeix l’indret exacte on estigué situat aquest castell proper a Reperós Tal vegada es correspongué amb el castell de Ribagorça L’any 941 Cèntul vengué a la comtessa Toda Galindona dues terres que tenia per la seva rompuda “ in castro Poga Circuso, in loco ubi dicitur in Rio Petruso ”, pel preu de sis sous Vers l’any 960 el comte Ramon II de Ribagorça donà al monestir Ovarra el vilatge Reperós en canvi d’un tresoret El 1004 els alous comtals de Rivo Petroso consten que són emplaçats a la vall Ribagorçana

Fill d’Eustaqui II, comte de Boulogne, fou duc de la Baixa Lorena 1089-95 Sostingué l’emperador Enric IV contra el papa Gregori VII El 1095 vengué el seu ducat per sufragar la primera croada i en fou un dels caps S'ocupà de les relacions dels croats amb l’imperi Bizantí i fou protector del Sant Sepulcre 1099-1100 Establí les bases de la penetració dels estats llatins del llevant al Pròxim Orient Morí després de vèncer els egipcis a Ascaló i aviat esdevingué un personatge llegendari

Acompanyà Alfons IV a les seves primeres campanyes d’Itàlia 1423 Fou majordom i conseller del rei A la batalla de Ponça fou fet presoner 1435 fou enviat a Mallorca amb forces italianes per lluitar contra els forans, els quals derrotà prop de Sencelles 1452 Fou virrei de Sardenya 1437-38 i majordom de Joan II Tenia, a Catalunya, la vall de Boí, que li confirmà el rei 1441, i a Sardenya, les senyories de Sant Gabí i Guspini i d’altres llocs que li vengué Joan de Montbui 1450

Heretà del seu pare Benavarri i altres llocs, que el rei li féu canviar per altres béns paterns 1309 Anà a la conquesta de Sardenya, on obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata, que després vengué 1332 Els infants Alfons i Teresa li donaren el lloc d’Ivars, on no fou gaire ben rebut, i també, en alou, el palau i el castell de Barbastre 1325 Fou alcaid de Candanchú Alfons III el convocà a la croada que projectava contra Granada 1331 Per mort sense fills, la seva heretat passà als seus nebots

Situació Fragment de mur del clos que protegia aquesta fortalesa desapareguda ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les restes del castell són situades dalt d’un pujol, sobre el congost de Capellades, al ribatge dret de l’Anoia, a la banda septentrional del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCF912968 Hom hi va per la carretera de Capellades a Martorell Poc abans del quilòmetre 2, a mà dreta, just abans de travessar un pont, hi ha el trencall, degudament senyalitzat, que mena al castell i a l’església de Sant Salvador FJM-AMB Història El terme de Cabrera és conegut des de l’any 995 Les primeres…

La primera referència del topònim Solivella apareix en un document datat entre el 1038 i el 1058, que es considera fals, en què els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis feren donació del puig de Forès a Miró Foguet i a Bernat Llop per tal que hi edifiquessin una fortalesa Sigui com sigui, hom sol considerar que el primer esment del castell de Solivella és de l’any 1076, quan entre les afrontacions de la quadra d’Ollers es consigna ipso castelar de Olivela Pel que fa al llinatge dels Solivella, no se’n té cap notícia fins Pere d’Olivella o Solivella, que el 1204 actua com a…