Resultats de la cerca

Fou metge a Tarragona, on destacà com a promotor d’activitats culturals El 1882 s’establí a Barcelona, on dirigí “La Ilustración Ibérica” 1882-1900 Collaboràen la publicació madrilenya “El Social” i a “Catalònia”, i fou crític d’art i codirector de La Vanguardia Escriví una quarantena d’estudis histò-rics, mèdics i tècnics, sovint signats Carlos de Mendoza , entre els quals Arte y artistas catalanes 1900, Historia de España y de las repúblicas latino-americanas 1915, en vint-i-cinc volums, i…

Es formà al Gimnàs Frediani de Vilassar de Mar, i fou campiona d’Espanya juvenil tres vegades 1966, 1967, 1968, tant individual com per equips Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món 1970, el d’Europa 1971, els Jocs Mediterranis 1971, en els quals guanyà la medalla d’or en terra i la de bronze per equips, i els Jocs Olímpics de Munic 1972 Es retirà el 1972 i, durant vint-i-cinc anys, dirigí el seu propi gimnàs a Mataró També entrenà gimnastes a Sant Vicenç de Montalt fins el 2007…

Afincat a Catalunya des de jove, fundà el Club Tamanaco de Tennis 1967 i el Club de Tennis Segur 1971 Presidí els clubs durant més de vint-i-cinc anys Organitzà un interclubs al Baix Penedès i durant tres anys s’encarregà del Torneig Internacional de Tennis a Andorra Entre el 1973 i el 1977 organitzà els Opens absoluts femení i masculí El 1975 creà l’escola de tennis Baix Penedès, on es formaren tennistes com Jordi Bardou o Jordi Pons El 1982 organitzà per primera vegada el Campionat d’Espanya d’alevins…

El seu primer poemari fou Flexo 1988, premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, al qual han seguit Les hores 1988, premi Vicent Andrés Estellés, Arena 1992, Curriculum Vitae 1996 i El temps en ordre 2002, finalista del Carles Riba 2000 i premi Crítica Serra d’Or 2003 La seva obra ha estat recollida en diverses antologies Camp de mines Poesia catalana del País Valencià 1980-1990 1991, Paisatge emergent Trenta poetes catalanes del segle XX 1999 o Contemporànies Antologia de poetes dels Països Catalans 1999 Com a traductora ha traduït el narrador alemany Hans Magnus…

Fill del compositor Manuel Blancafort, amb el qual inicià l’aprenentatge musical Feu estudis de composició a Barcelona, on formà part del Cercle Manuel de Falla Més tard es traslladà a París, ciutat en què estudià anàlisi amb Nadia Boulanger i direcció musical amb Sergiu Celibidache i Igor Markevitch Enfocà la seva carrera com a director de formacions corals, i fou director del cor de Radio Nacional de España Posteriorment dirigí el cor de Radiotelevisión Española durant més de vint-i-cinc anys Si bé la seva carrera fou essencialment la de director, no oblidà el món de la…

Estudià música a la seva vila natal, i sembla que després amplià la seva formació a València amb Pasqual Pérez i Gascón Més tard viatjà a París, on consta que fou conegut als salons de G Rossini Durant vint-i-cinc anys residí a Madrid, ciutat en què assolí una gran anomenada com a guitarrista Era bon coneixedor de l’estil i les obres de Ferran Sor, i la majoria dels seus programes s’obrien amb obres d’aquest compositor L’editorial milanesa Lucca li publicà uns estudis i una collecció de sis…

Segons la seva Vida abandonà la condició de clergue per recórrer el món i dedicar-se a l’art trobadoresc És probable que s’estigués a la cort de Roger II de Besiers i més tard a la de Guillem VIII, comte de Montpeller, però l’única cosa que se sap del cert és que el 1195 encara era viu i gaudia d’un notable prestigi De les vint-i-cinc cançons que se li atribueixen, sis es conserven amb música i només una, titulada Las grans beutatz els fis ensenhamens , usa un esquema formal amb repeticions Sim…

Tan sols se sap que estigué a la cort de Ferrara entre el 1512 i el 1543, on fou mestre de capella des del 1537 La seva producció musical inclou una missa, diverses seccions de missa, prop de noranta motets, una chanson francesa i una vintena de madrigals italians, alguns dels quals aparegueren en diverses colleccions al costat dels de Ph Verdelot El volum Primo libro dei madrigali di Maistre Jhan 1541 tan sols conté cinc dels seus madrigals, al costat de vint-i-cinc d’altres compositors Fou un dels compositors de…

Estigué al servei de rics burgesos d’Arràs Artois com Gherart Aniel, la desaparició del qual lamentà en una complainte en forma de sirventès Dels vint-i-cinc poemes que se li atribueixen, almenys vint són autèntics i es conserven amb música La major part corresponen al gènere de la chanson courtoise o al de la pastorella Predominen les construccions estròfiques amb versos de longitud desigual Les melodies d’Erart acostumen a ser senzilles i es mantenen en un àmbit d’octava Presenten estructures ben definides, amb la…

Fundada el 1912, el seu principal impulsor fou Enrique Pecourt secretari entre el 1924 i el 1947 Oferí els primers concerts al saló d’actes del conservatori de la ciutat i, després de passar per diversos locals, el 1923 s’installà al Teatre Principal A la primera meitat del segle XX destacà per la quantitat de socis i de concerts celebrats, la qual cosa permeté mantenir a València el gust per la música de cambra En aquesta època hi actuaren artistes com P Casals, M Ravel, A Glazunov o J Heifetz El 1987 l’entitat es traslladà al Palau de la Música i…