Resultats de la cerca

Fou mestre de capella de la catedral de Lleida des del 1738, càrrec que exercí fins a la mort Hom n'ha conservat dos duos amb acompanyament de violí, el salm Exaudi orationem meam , a onze veus, i un villancico a vuit veus amb acompanyament de violí

Vida La seva importància rau principalment en el mestratge que exercí al Conservatori de París com a professor de violí A deu anys ja interpretava concerts per a solista de GB Viotti Gràcies a l’ajut dels ciutadans de Baiona, es pogué traslladar a París per a estudiar al conservatori, i es formà amb FA Habeneck i FJ Fétis N Paganini en lloà la tècnica en el seu debut a la Societat de Concerts del Conservatori Entre les seves obres destaquen el mètode pedagògic École du violon 1844 i una antologia de 56 obres per a violí dels segles XVIII i XIX Obra Violí Fantasia sobre temes de ’Norma', op 9…

En 1751-54 estudià a la Universitat de Praga, primer filosofia i després lleis En adonar-se del seu talent per a la música, el comte Wallenstein, senyor dels Kammel, l’envià a Itàlia a perfeccionar l’estudi del violí El jove fou alumne de G Tartini a Pàdua i, en tornar, s’establí durant un quant temps a Praga, on oferí concerts El 1764 es traslladà a Londres i freqüentà el cercle musical de JCh Bach i de CF Abel El 1768 ja consta als programes dels concerts londinencs, com a intèrpret de violí i viola Posteriorment degué ser admès entre els músics de cambra del rei d’Anglaterra Obtingué èxits…

Inicià els seus estudis de violí amb Vicent Tàrrega —germà de Francesc Tàrrega—, i posteriorment estudià a València, amb Joaquim Monzonís Rebé una beca de la Diputació de Castelló i entrà al conservatori de París 1920 on estudià amb A Brun i É Schwartz El 1926 aconseguí la Primera Medalla Internacional de Violí de l’Escola Superior de Música i Declamació de París, de la que fou nomenat professor posteriorment Establert a Castelló, el 1932 fundà el conservatori de Castelló de la Plana, junt amb Vicent Asencio, i a més de fer de professor el dirigí fins al 1936  El 1943, guanyà les oposicions…

Estudià a la Juilliard School 1967-71 de Nova York i a l’Institut Curtis de Filadèlfia, centre on es diplomà el 1975 Les seves interpretacions li han valgut premis en alguns dels concursos més prestigiosos del món, com el Concurs Internacional Carl Flesch de Violí de la ciutat de Londres i el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Ben aviat inicià una carrera de concertista internacional que l’ha dut a actuar amb prestigioses orquestres, tot obtenint el reconeixement unànime de públic i crítica Feu la seva primera aparició als Concerts Promenade de Londres l’any 1987 amb la interpretació del…

Inicià els estudis de violí amb el seu pare, que era violinista amateur , però la seva formació musical fou essencialment autodidàctica Tocava en un hotel londinenc quan el 1908 l’escoltà el director Thomas Beecham, que el contractà com a violí concertino de la seva orquestra, de la qual formà part durant cinc anys Fou membre també del Quartet de Londres 1907-16 Actuà com a solista amb les millors orquestres britàniques Fou el primer intèrpret del Concert per a violí de F Delius 1919, que el compositor li dedicà, i dugué a terme l’enregistrament del concert d’E Elgar 1929 sota la direcció de…

Fou alumne d’Isaac Stern al Conservatori de París, on es diplomà el 1957 amb primers premis en violí i música de cambra A tretze anys realitzà les seves primeres gires de concerts per Europa i quan en tenia quinze debutà a Nova York Fou convidat pel violinista Zino Francescatti per a enregistrar el Concert per a dos violins , BWV 1043, de JS Bach Amb el seu germà Bruno Pasquier i Roland Pidoux formà, el 1972, el Nou Trio Pasquier Del 1977 al 1986 fou solista en l’Orquestra Nacional de França Ha actuat regularment als Estats Units, el Japó i l’Amèrica del Sud Toca amb un violí Guarneri del…

Fou deixeble de violí de Bruno Masurat al Conservatori de Heidelberg i més tard perfeccionà la seva tècnica amb Max Rostal a Colònia i amb Josef Gingold i Ivan Galamian als Estats Units Quan tornà a Alemanya inicià una carrera com a solista internacional que l’ha portat a les sales de concert més famoses d’Europa, Austràlia, el Japó, Rússia i els EUA Ha tocat sovint amb l’orquestra de la Staatskapelle de Dresden i també al costat d’altres famosos intèrprets, com els pianistes Christian Zacharias i Michel Beroff o el violoncellista Heinrich Schiff Des del 1981 és professor de la…

Vida A dinou anys era ja un consumat violinista i ballarí Formà part dels ballarins de l’Òpera de Lió, juntament amb Marie-Rose Casthanié, amb qui es casà el 1716 A Rouen treballà sota la protecció de Madame Mezangère El 1722 anà a Torí a fer de professor de dansa i també rebé classes de violí de GB Somis De retorn a França anà a París 1723, on gaudí del patrocini de Joseph Bonnier i on fou imprès el seu Premier livre de sonates , per a violí i baix continu Assolí grans èxits al Concert Spirituel, i el seu prestigi com a virtuós del violí feu que la cort francesa el sollicités per a…

Vida Es formà al Conservatori de Música del Liceu, on estudià piano amb Pere Vallribera i posteriorment fou deixeble de Cristòfor Taltabull en les disciplines de composició i orquestració Membre fundador del Cercle Manuel de Falla , des de ben aviat s’inclinà cap a un llenguatge basat en un sistema modal Compositor molt productiu, les seves primeres obres, influïdes per Debussy i Falla, mostren una clara inclinació per la música de cambra o per a instruments solistes Alguns dels exemples més reeixits d’aquesta etapa són la Suite per a orquestra de corda 1950, dues sonates per a piano 1951,…