Resultats de la cerca

És a dir, una aplicació f E x E →ℂque verifica les condicions 1 f x + y , z = f x , z + f y , z , 2 f a x , y = a * f x , y , on a * és el conjugat de a ∈ℂ, 3 f x , x = f y , x * 4 f x , x ∈ℝ + , i 5 si f x , y = 0 per a tot y ∈ E , aleshores x = 0 El nom de prehilbertià és degut al fet que a partir d’aquest espai hom defineix l’espai de Hilbert per un procés de completació

En català, són fricatives, f, v, s, z, š, ž i els allòfons intervocàlics de b, d, g

El flux elemental de A a través d’un element de superfície dS és el producte escalar d ϕ= A d S , on d S és el vector normal a dS i de mòdul dS El flux total de A a través de la superfície S és, doncs, Φ=∫∫ s A d S Si S és una superfície tancada que determina un volum V , la fórmula de Gauss o d’Ostrogadskij afirma que Φ = ∫∫ s A d S = ∫∫∫∂ x A x + ∂ y A y + ∂ z A z dV , on A x , A y i A z són les components del camp A

Per exemple, la productivitat del treball és mesurada com la producció anual per home Donada una funció de producció I simple de Hicks, de la forma Z= φ X 1 , X 2 X m , si hom considera un únic factor variable i la resta factors fixos, és a dir, que intervenen en el procés productiu amb quantitats determinades, la funció restarà Z = X f , X v , on X f serà el conjunt de factors fixos i X v el factor variable I aquesta indicarà les variacions de l' output Z degudes a les variacions de l' input X v , és a dir, el rendiment o productivitat d’aquest factor…

El català, segons Antoni Maria Badia i Margarit Antoni Maria Badia i Margarit , presenta aquests fonemes africats /z/ do tz e, /s/ co tx e i /z/ plaja

Definida per la fórmula on z = x + iy ∈ℂés tal, que x > 1 i ln n és real És una funció meromorfa amb un pol simple en z = 1

És una funció periòdica de període 2 i el seu recorregut és -∞, ∞ És una de les sis funcions trigonomètriques o circulars i està relacionada amb les funcions sinus i cosinus per l’expressió tg x =sin x /cos x És indefinidament derivable i el seu desenvolupament en sèrie entera és quan x 2

L’empremta lleonesa es fa palesa a la part septentrional inserció de i en síllaba àtona palicia , ‘pallissa’, substitució de -i per -e i de -u per -o pobri, 'pobre’, abaju , ‘davall’ i mots com zorondo ‘tardà’ Els trets andalusos, en canvi, dominen a l’Extremadura baixa ž vibrillant < y, ll cabažo , ‘cavall’, -s aspirada, confusió de l, r implosives, variant -ajo del sufix -azgo Són característiques més generals elevació tonal i allargament de les síllabes tòniques, aspiració de la f- jumo , ‘fum’, illots esparsos de les sonores z i ẓ káza ‘casa’, beđíno ‘veí’, ús de l’…

És expressada per la fórmula u = 1/ 2 Σ c i z 2 i , c i essent la concentració real o molalitat de cada ió i z i la seva valència

per a tot parell X,Y d’objectes de la categoria existeix un conjunt Hom X,Y, anomenat conjunt de morfismes de X en Y, tal que HomX,Y = HomX’,Y’ si i només X=X’ i Y=Y’ i, per a tot triplet X,Y,Z d’objectes de la categoria, existeix una aplicació Hom Y,Z x HomX,Z→HomX,Z, anomenada composició de morfismes, que satisfà l’associativitat i l’existència d’una identitat a cada HomX,X és a dir, existeix un morfisme 1 x tal que per a tot f de HomX,X se satisfà Els objectes d’una categoria no han de formar necessàriament un conjunt, sino una classe…