Resultats de la cerca
Es mostren 4750 resultats
Sant Andreu de Montconill (Biosca)
Art romànic
Situació Mur de ponent de l’església, totalment arruïnada, amb una petita finestra cruciforme a la part alta ECSA-X Solé L’església en ruïnes de Sant Andreu de Montconill es troba situada 200 m a l’est del poblat abandonat de Montconill, a l’extrem de la carena Mapa 34-13 329 Situació 31TCG678402 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix indicat en la monografia anterior XSB Història Aquesta església, de la qual no es tenen referències documentals, fou una capella de la parròquia de Sant Miquel de Lloberola Devia ésser l’església del vilatge de Montconill, ara abandonat El mas i el terme de…
Sant Vicenç d’Estagell
Art romànic
Situació Exterior d’aquesta església, on destaca el cos de l’absis preromànic carrat ECSA - A Roura Aquesta església és situada en un turó que domina el poble d’Estagell des de l’est, a la riba dreta de l’Aglí Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46’ 30” N - Long 2° 41’ 59,4” E Estagell, al límit nord-oest del Rosselló, és a 23 km de Perpinyà per la D-117 Història Poques són les notícies històriques sobre aquesta església, esmentada per primera vegada vers l’any 1100 “ ecclesia Sancti Vicentii de Stagello ” Posteriorment, l’any 1401 hi ha notícia de la venda d’un camp d’oliveres dins el terme de l’…
Aurenja
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de la Valclusa, França.
Mercat agrícola de la plana del Roine, amb indústries derivades conserves, refineries de sucre i centre comercial vi, fruita Correspon a l’antiga Arausio romana, de la qual es conserven monuments importants, com un teatre, en molt bon estat, del s I o II, amb una gran façana 37 m d’alçària per 103 d’amplada, un amfiteatre i un arc commemoratiu, dit “de triomf”, decorat amb relleus, probablement de l’època d’August Fou cap d’una senyoria, després d’un comtat i, finalment, d’un principat, més conegut amb el seu nom francès de principat d'Orange
aiguavés
Arquitectura
Part de la casa mallorquina típica que correspon a la declivitat de la teulada que la cobreix.
El més corrent és que una paret mestra transversal, on s’obre un arc, sostingui l’aresta de la teulada i divideixi la casa en dues parts dites aiguavés de davant i aiguavés de darrere El primer sol tenir uns 21 pams de profunditat el segon, normalment de les mateixes dimensions en les cases de dos aiguavessos, pot arribar, però a doblar-lo en aquest cas l’aiguavés doble es divideix en dos i es forma així l’anomenat aiguavés d’enmig , divisió que no afecta el pis superior A les cases més pobres la distribució pot ésser en un sol aiguavés
Sant Martí de Boscós (Palol de Revardit)
Art romànic
A poca distància del nucli actual de Riudellots de la Creu es conserven les ruïnes d’una antiga capella romànica que, segons la tradició, fou dedicada a Sant Martí i ara es coneix com a Sant Martí de Boscos En alguns llocs l’hem trobat anomenada, creiem equivocadament, Sant Pere de la Buscosa Es conserva una nau lateral amb l’arrencada de la volta i una finestra d’arc semicircular i simple esqueixada al mig del mur Sembla que fou la primitiva parròquia del lloc i, per tant, el “ Sancti Martini de Rivoluti ” documentat des del 1058
‘Abd al-Qādir
Música
Musicògraf persa.
Cantor a la cort de Bagdad, el 1393 es traslladà a Samarcanda seguint Tamerlà després de la presa de la ciutat Els incidents polítics entre ambdues ciutats feren que es desplacés successivament de l’una a l’altra, si bé el 1401 s’establí definitivament a Samarcanda Considerat l’escriptor de música més gran del seu temps, escriví tres tractats que són un complement del tractat de Ṣafī al-Dīn, el primer exponent de l’escola sistematista Des del punt de vista teòric no fou gaire original, però els seus escrits sobre instruments d’arc tenen un gran interès
mandíbula
Anatomia animal
Cadascuna de les peces dures, formades d’os, quitina o substàncies semblants, que tenen alguns animals al costat o al voltant de la boca i que els serveixen generalment per a l’obtenció, la trituració i la deglució de l’aliment i també per a la defensa.
Els artròpodes tenen, per sota del labre, unes mandíbules quitinoses, dures i tallants, que poden modificar en formes molt variades Alguns invertebrats no artròpodes, com certs cucs, poden presentar també mandíbules quitinoses Els vertebrats més primitius ciclòstoms no tenen cap mena de mandíbula aquestes comencen a desenvolupar-se a partir dels peixos cartilaginosos, que presenten la mandíbula superior formada per l’arc palatoquadrat, i la inferior pel cartílag de Meckel A partir dels peixos ossis aquestes estructures són recobertes per ossos de membrana l’os maxillar i premaxillar a la…
Johann Christoph Friedrich von Schiller
Música
Poeta, dramaturg i filòsof alemany, és una de les personalitats cabdals del Romanticisme alemany, però, a diferència de molts dels adeptes d’aquest moviment, no tenia de la música un concepte gaire elevat, per tal com considerava que produïa sensacions massa crues i alienes al sentiment moral, eix del seu pensament.
No obstant això, diferents tragèdies seves han inspirat algunes de les òperes més cèlebres Die Räuber 'Els bandits', 1782 S Mercadante, 1836, i G Verdi, 1847, Kabale und Liebe 'Càbales i amor', 1784 Verdi 1849, Don Carlos Verdi, 1867, Maria Stuart A Casella, 1812, i Mercadante, 1821, Die Jungfrau von Orleans 'La verge d’Orleans', 1801 Joana d’Arc en la majoria de les versions, entre les quals destaquen les de Verdi, 1845, i PI Cajkovskij, 1881 i Wilhelm Tell 1804 G Rossini, 1829 Beethoven musicà el seu himne A la joia en la Novena Simfonia 1822
Manuel Folguera i Duran
Història
Enginyer i polític.
Fou president de la Unió Catalanista i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Presidí la comissió que el 1900 fou rebuda per la reina regent i que li exposà les reivindicacions catalanes Com a diputat provincial de Barcelona presentà 1909 un primer projecte de Mancomunitat, essencial en l’aprovació final de la institució Expressà el seu pensament, radicalment catalanista, a Lo Catalanista 1887-95 de Sabadell, L’Arc de Sant Martí , Renaixement , Ofrena , Calendari Català de Manresa, Nosaltres Sols i La República de les Lletres de València Era pare del crític literari i poeta …
Jean-Baptiste Joseph Delambre
Astronomia
Astrònom francès.
Fou professor d’astronomia del Collège de France i secretari perpetu de la secció de matemàtiques de l’Académie des Sciences L’any 1781 elaborà les primeres taules d’efemèrides del planeta Urà, a les quals seguiren les del Sol, Saturn, Júpiter, etc Participà en la mesura de l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, la qual cosa serví de base per a imposar el metre com a patró de longitud Féu també estudis d’història de les ciències Entre les seves obres es destaquen Tables de Jupiter et de Saturne 1789 i Histoire de l’astronomie 1817-27
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina