Resultats de la cerca

Aquest castell ja apareix esmentat l’any 1040 com una de les fortaleses de la marca meridional del comtat d’Urgell Tanmateix, el lloc de Cabanabona és documentat des de l’any 1036, en el testament de Riquer, el qual cedí a Maier, mentre visqués, el seu alou de Ponts, que era a Cabanabona, amb les cases i amb la torre que hi havia després de la seva mort, l’alou passaria a Santa Maria de la Seu l’any 1054 es procedí a la delimitació dels termes dels castells de Coscoll actual Coscó i Cabanabona entre els hereus d’aquests, delimitació feta en presència de Bernat Onofred, Miró…

Una ocupació humana precoç L’entrada al Donasà des del Capcir a través de la portella oberta pel riu Aude ECSA - A Roura L’altiplà del Donasà tingué una ocupació humana relativament precoç gràcies a les seves especials condicions geogràfiques, una posició de recer, que temperava una mica la rigorositat d’un clima d’altitud, i una terra relativament fèrtil Per tant, s’hi podia practicar l’agricultura i, d’altra banda, els boscos i les prades oferien a la ramaderia protecció durant l’hivern i terrenys de pastura durant l’estiu La posició especial de la comarca també en feia un lloc de refugi i…

Existia ja al segle XII, i el seu llinatge es refongué al segle XIX amb els Planell de Tona Té una de les millors explotacions forestals de castanyers del país El mas és un gran casal amb afegitons dels segles XVI al XX, amb una capella de Sant Bernat revestida de ceràmica del 1693, obra del mestre escudeller Miquel Lapuja Sota el mas hi ha un modern hostal

El rei de Tailàndia commuta la pena capital al català Artur Segarra, condemnat per l'assassinat del també català David Bernat en aquest país l’any 2016 Segarra és condemnat a cadena perpètua, pena que, passats els primers vuits anys, permet la seva extradició Després del judici, el desembre de 2019 va reconèixer per primer cop la seva culpabilitat i va demanar clemència al rei en una carta

Fill gran de Carles de Llupià i de Llupià El 1586 es casà amb Jerònima Joli i Cants, que li aportà la baronia de Pià El 1580 els nyerros l’assetjaren, ensems amb el seu germà Gaspar, a Catllar de Conflent, però fou alliberat per Miquel de Vilanova, baró de Molig, i el cònsol de Perpinyà Bernat Reard tots plegats derrotaren els nyerros prop del pont de Prada

Teòricament, l’ofici era triennal Hi hagué tres vegueries, amb molt poques notícies de llurs titulars Atenes Guillem Sesplanes, 1321 Galceran de Peralta, 1370/71-74 i 1377-79 Bernat de Vic, 1374-77, Tebes Guillem de Puig, 1331 Joan de Lloria, 1359 Albert de Bonacolsis, 1366-69 Nicolau d’Ardonyo, 1369-72 i 1375-78 i Levàdia Guillem d’Almenara, 1366 i 1373-79 Guillem Frederic d’Aragó, 1366 Gilbert Vidal, 1374

Aquesta fortalesa sembla ésser el solar de la família Congost, coneguda des del 1196, mentre que la domus es documenta el 1240 La família Congost es refongué vers el 1272 amb la Santa Coloma pel casament de Gaia de Congost amb Bernat de Santa Coloma Ara és un mas refet el segle XVIII, de la parròquia de Sant Pere de Valldaneu situat sota la cinglera, de cara al Congost

Els Falcons és una petita caseria del terme situada al sud-oest de Penelles El lloc consta amb la seva torre, avui desapareguda, des del 1138, en què la “ turrim de Falcons ” és una de les afrontacions del terme i alou de Bellestar, que Arnau de Ponts i els seus germans Berenguer de Tarascó i Ramon concediren a Ramon Arnau, Guillem Miró i Bernat Olla perquè hi bastissin un castell

Ha restat poca informació sobre aquest castell La primera menció del terme de Flix és de l’any 1079, en un document de venda que fan Guadal i la seva muller Ermessenda d’un alou que limitava al nord amb el terme esmentat Aquesta fortalesa fou senyorejada per la nissaga dels Tous El 1199 Ramon de Tous, en testar, en feu donació al seu fill Bernat, juntament amb altres possessions

Aquesta església es troba al veïnat o llogarret de Sant Salvador, a ponent de Prats de Molló, aigües amunt del Tec Se’n té notícia des del 1245, en què Bernat, clergue de Sant Salvador, signà l’acta de consagració de Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló Fou, sembla, una parròquia sufragània de la de Prats de Molló L’edifici actual és del segle XVII