Resultats de la cerca
Es mostren 2185 resultats
priorat de Calaf
Priorat
Monestir
Antic priorat canonical augustinià (Sant Jaume de Calaf) fundat el 1069 a Calaf (Anoia) com a filial de l’abadia de Sant Vicenç de Cardona.
El 1592 fou secularitzat, i ha restat des d’aleshores com a collegiata, regida per un prior Entre el 1629 i el 1639 la comunitat abandonà l’edifici gòtic i es traslladà a la nova església de Sant Jaume
ducat de Dénia
Història
Títol concedit el 1881 amb la denominació de Dénia i Tarifa a Ángela Pérez de Barradas y Bernuy, duquessa vídua de Medinaceli i de Cardona.
Reconquesta i repoblació del Bages
Art romànic
La repoblació carolíngia En el primer moment de la invasió sarraïna es degué produir una certa despoblació del Bages naturalment no tenim cap dada, ni documental ni arqueològica, que permeti valorar el grau de despoblació que llavors es produí Molt més important devia ésser la segona onada emigratoria que ocasionà la repressió d’Abd al-Rahman I a la vall de l’Ebre, després de l’expedició de Carlemany a Saragossa el 778, i que produí una forta emigració d’hispans que s’havien adherit al monarca franc pensant en un alliberament definitiu que no es donà Creiem que els bagencs, implicats o no,…
Biosca
Biosca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a la vall del Llobregós, riu que limita el terme al sud; la riera de Biosca, que neix sota Sant Pere Sasserra, és afluent seu per l’esquerra.
Situació i presentació El terme municipal de Biosca, amb una extensió de 66,21 km 2 , és situat al sudoest de la comarca, al límit amb la Segarra Limita al N amb els municipis de Pinell de Solsonès i Llobera de Solsonès, a l’E amb Torà Solsonès, al S amb Massoteres i a l’W amb Sanaüja, els dos últims de la Segarra A la vall del Llobregós, aquest riu fa de límit SW amb el municipi de Massoteres tot el terme és al vessant dret del riu La part septentrional del terme és travessada per una gran fondalada que forma la riera de Sanaüja i que passa pel N del castell de Lloberola Sota Sant…
Camil Geis i Parragueras
Literatura catalana
Poeta i prosista.
Vida i obra Cursà filologia romànica a la universitat de Lió Ordenat de sacerdot el 1925, el 1929 s’installà a Sabadell, on fou organista i mestre de capella, a més de professor de religió i moral Autor d’articles collaborà a “La Paraula Cristiana” i a La Veu de Catalunya , assaigs, sermons, proses literàries, nadales i música religiosa, destacà sobretot com a poeta Els seus primers reculls en vers foren Balades i cançons 1931 i Horitzons i rutes 1936 Poetitzà en francès la seva experiència durant la guerra civil a L’enfer sur la terre Avinyó 1939 El recull Rosa mística 1942 fou el primer…
La Dolores
Cinematografia
Pel·lícula del 1908; ficció de 12 min., dirigida per Enric Giménez i Lloberas [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama, Barcelona ARGUMENT La peça homònima 1892 de Josep Feliu i Codina GUIÓ EGiménez, FGelabert MUNTATGE I FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Melcior, Mercedes Marsal Dolores, Sr Gallart Llàtzer, Joaquim Carrasco, Vicenç Sirvent, Josep Vives, Ferran Bozzo ESTRENA Madrid, 1911 Sinopsi Després de quedar-se orfe, Dolores fuig a Calataiud víctima de comentaris difamatoris Llàtzer, enamorat de la noia, sempre està disposat a defensar-la Apareix en escena Melcior, un…
passamaner | passamanera
Oficis manuals
Persona que fabrica o ven objectes sumptuaris de seda, de petites dimensions, com floques, passamans, bosses, botons, etc.
Eren anomenats també cordoners A diferència dels perxers o galoners, que treballaven amb teler, aquests ho feien a pols amb agulla Als Països Catalans els oficis de passamaners es desenvoluparen sobretot als s XVI, XVII i XVIII El de Barcelona, sota l’advocació de sant Andreu, s’originà dins la confraria de julians mercers vells del 1562 al 1567 se'n separaren per primera vegada i del 1582 al 1616 formaren un gremi únic amb els perxers Al s XVIII assoliren personalitat pròpia Les principals ordinacions del gremi foren les fundacionals del 1547, les dels anys 1599, 1671, 1700, 1792 i les…
Teresa de Cofrents
Teresa de Cofrents
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, als vessants nord-occidentals (1.082 m alt.) de la mola del Caroig.
És drenat a l’W pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent, la rambla d’Argongeña La major part del territori no és conreada, i és ocupada per pinedes i matollar L’agricultura es limita a 700 ha de secà els principals conreus són cereals, vinya, oliveres i garrofers i 250 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, poc intensiva a causa de la pobresa d’aigua i del clima blat, arbres fruiters i blat de moro La ramaderia ovina complementa l’economia La població tingué al llarg del segle XIX una estabilitat que s’ha convertit en descens des del començament del segle XX,…
Saó
Revista mensual d’inspiració cristiana, fundada a València el 1976.
Impulsada a l’inici per l’esperit del concili II del Vaticà, ha dut a terme una tasca sostinguda de reconeixement i defensa la unitat cultural i lingüística del País Valencià amb Catalunya i les Illes, a més de tractar una gran quantitat de temes, centrats sobretot en la realitat valenciana Ha estat dirigida per Josep Antoni Comes Ballester 1976-87, Emili Marín Soriano 1987-94 i 1998-2009, Vicent Cardona Puig 1994-98 i, des del 2010, per Vicent Boscà Perelló El 1987 inicià la publicació del suplement Quadern , dedicat a temes monogràfics, i el 1989 llançà una sèrie de números…
segona guerra dels Remences
Història
Segona rebel·lió dels pagesos de remença, iniciada el 1483 i que perdurà fins a la sentència arbitral de Guadalupe el 1486.
A les corts de 1480-81 fou promulgada la constitució Com per lo Senyor 8 d’octubre de 1481, que derogà la sentència interlocutòria d’Alfons el Magnànim i retornà als senyors els drets sobre remences Però quan els procuradors senyorials intentaren d’aplicar l’acord de l’assemblea, els camperols reaccionaren violentament Ferran II decidí seguir una política de concòrdia i autoritzà de bell nou la reunió dels remences i la imposició de talls per aconseguir la redempció dels mals usos Salvaguarda del 1483 L’oferta reial fou acceptada pels remences moderats, però un grup d’exaltats de la Muntanya…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina