Resultats de la cerca
Es mostren 1449 resultats
Josep Gurguí i Pujol
Cinematografia
Importador, exhibidor i distribuïdor.
Vida Treballà com a cap de les oficines del seu padrí Vicent Bosch, fabricant de l’Anís del Mono a Badalona Marxà a París per conèixer el cinematògraf dels germans Lumière, i captivat pel nou invent llogà el teatre Zorrilla de la seva ciutat, on projectà L’honor del pare de la Pathé Frères, i altres títols de la Gaumont i de Georges Méliès A continuació arrendà locals a Sants Barcelona, Mataró, Manresa i Sallent El 1900 s’introduí en la distribució i obrí unes oficines a través de les quals importà, entre el 1910 i el 1914, títols de marques com la Nordisk Copenhaguen, Messter…
Vallterra

Armes dels Vallterra
Llinatge noble originari, sembla, de Valtierra (Navarra) i que s’establí al Regne de València arran de la conquesta.
El primer membre conegut és Pere Eiximenis de Vallterra , que serví Jaume I en la dita conquesta 1238 i després amb motiu de l’alçament dels musulmans a terres de Sogorb, serra d’Espadà i vila d’Eslida Altres membres importants foren Ènnec de Vallterra , Andreu de Vallterra , ambaixador del rei Pere III prop del papa, Bernat Guillem de Vallterra , justícia major dels cavallers, de la ciutat de València 1382, el doctor en drets Joan de Vallterra , enviat per Martí I a Avinyó 1402 perquè es posés al servei de Benet XIII, i Joan de Vallterra , bisbe de Tarassona i ambaixador 1423 d’Alfons IV a…
corno di bassetto

Corno di bassetto construït a Viena el 1800
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub, corbat al principi i a la campana, d’uns 110 cm, de forma bàsicament cilíndrica, proveït de forats i claus El corno di bassetto fou inventat cap a l’any 1760, possiblement pels Mayrhofer de Passau Baviera És un tipus de clarinet , habitualment en fa, que té una característica especial si la nota més greu d’un clarinet és la sexta inferior a la nota del seu to, en el cas del corno di bassetto la nota més greu és la mateixa que la del to de l’instrument Per tant, un clarinet en fa té com a nota…
Els xops d’Elx
El xop o pollancre d’Elx Populus euphratica té la seva única localitat europea en un canal de reg vora de la ciutat d’Elx, al Baix Vinalopó hom suposa que es tracta d’una població introduïda per l’home Vicent Sansano Els xops d’Elx 224, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquest espai natural és prou peculiar es tracta d’una agrupació de xops o pollancres d’Elx Populus euphratica situada al nord d’Elx, a la banda esquerra del riu Vinalopó, sobre argiles salabroses, i a la vora d’una sèquia que condueix aigües d’aquest mateix riu Aquest és l’únic indret d’…
El Cabeçó de la Sal
Cim del Cabeçó de la Sal, amb brolles esclarissades, pins blancs esparsos i processos erosius que afecten el substrat argilós Vicent Sansano El Cabeçó de la Sal 219, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El Cabeçó de la Sal és un pujol d’origen diapíric format per argiles i margues roges amb algeps del Triàsic, fàcies Keuper Pertany al Pre-bètic intern i està situat al sud-est del poble de Pinós, a les Valls del Vinalopó El seu cim, de 893 m d’altitud, s’eleva uns 300 m sobre els territoris del voltant En aquest diapir s’explota, per dissolució, un jaciment de sal gemma…
Punta Grossa
Urbanització
Important urbanització construïda a la punta Grossa, promontori (173 m), a la costa de Sant Vicent, al N de sa Cala, dins el municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa).
Afers
Historiografia catalana
Revista d’història de caràcter diacrònic i interdisciplinari, nascuda al País Valencià (1985) i amb seu a Catarroja.
Se subtitula Fulls de recerca i pensament i pretén donar a conèixer les investigacions nacionals o estrangeres sobre tots els territoris catalans i oferir tota mena de treballs de reflexió que puguin ser d’interès per als historiadors És una revista d’iniciativa privada que ha mantingut sempre la independència intellectual, que salvaguarda la pluralitat de posicions i defensa el català com a vehicle de transmissió cultural D’altra banda, vol posar fi a la parcellació de la història dels Països Catalans i facilitar l’anàlisi de la seva evolució de conjunt Nasqué fora de la universitat, però…
l’Alcora

Vista general de l’Alcora i del castell d’Alcalatén
Aureliano (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alcalatén, en la zona de transició cap a la Plana, estès en un territori més aviat pla, i en part quaternari.
Comprèn la conca baixa del riu de Llucena o riu de l’Alcora , en el curs del qual ha estat construït el pantà d’Alcora , amb una capacitat de 2200000 m 3 a l’W, inclou també un petit sector de la conca del Millars l’antic terme d’Araia, fins a la vora del pantà del Sitjar Els pasturatges són utilitzats tant pel bestiar local oví i cabrum com pels ramats transhumants de la muntanya de Terol que hi baixen a passar l’hivern Les terres de secà són dedicades a blat, oliveres, garrofers, ametllers i vinyes Les terres són explotades directament pels propietaris Les activitats industrials són cada…
Llucena
Vista parcial de Llucena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, a la vall del riu o barranc de Llucena (afluent de la rambla de la Viuda per la dreta, que neix als vessants nord-occidentals de Penyagolosa, dins el terme de Xodos).
És accidentat pels vessants sud-orientals de Penyagolosa, des de prop del seu cim 1395 m alt fins al S del profund congost del Salt del Cavall 250 m, tallat pel barranc del Salt del Cavall, afluent del Millars per la dreta Drenen també el terme alguns barrancs afluents al riu de Llucena els de Cassoles, de les Foies, de la Cambreta, de la Pedrenyera, que afaiçonen valls estretes i profundes en els materials cretacis El caràcter muntanyós del territori limita l’agricultura a 4000 ha de secà, dedicades a cereals, farratge i, d’una manera creixent, a ametllers i avellaners, i a unes 190 ha de…
Caterina Valriu i Llinàs
Literatura catalana
Filòloga i escriptora.
És llicenciada en filosofia i lletres 1983 i doctora en filologia catalana 1992 per la Universitat de les Illes Balears, on és catedràtica de literatura En collaboració amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona duu a terme estudis sobre literatura oral i, amb la Universitat de Santiago de Compostella, en el camp de la literatura infantil i juvenil És membre de l’European Research Group on Oral Narrative ERGON i del Grup d’Estudis Etnopoètics IEC, que dirigí en 2007-13, directora del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears GREIB, membre del consell de direcció de la revista…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina