Resultats de la cerca

En la seva pintura, dedicada al paisatge, es mescla la influència d’alguns pintors mallorquins actuals Antoni Gelabert, Joan Antoni Fuster i Valiente i d’alguns d’estrangers, com Tito Cittadini i Archie Gittes Exposà per primera vegada a les Galeries Costa de Palma 1947, i posteriorment a Barcelona, Madrid i altres localitats mallorquines La seva obra fou guardonada en diverses ocasions Com a llibreter, l’any 1941 fundà Llibres Mallorca, que vengué el 1947 El 1949 adquirí a Palma les Galeries Danús en actiu fins els anys noranta, on conservava un bon arxiu biobibliogràfic de…

Ha estat identificat amb un donzell que lluità en l’armada del rei Alfons i que l’any 1457 fou procurador fiscal de Girona És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare Girona 1501, composició de setanta estrofes amb versos de deu síllabes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món Bibliografia Clara, J 2003 “Aproximació a Bernat Estruç, poeta català del segle XV” Arxiu de Textos Catalans Antics , 22 Rubió i Balaguer, J 1984  Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV Barcelona, PAM

Les corts de Montsó del 1427 ordenaren la formació de l’arxiu del regne, que no fou organitzat fins el 1461 i es mantingué fins el 1707 sota l’autoritat reial Les bombes franceses del 1809 n'incendiaren una bona part La part conservada de la diputació del regne comprèn les següents seccions principals obres, correus tramesos des del 1486, ordinacions a partir del 1519, inventaris, nomenaments, registres d’actes, índex sumari d’esdeveniments 1600-1703, registres 1470-1703, assistència 1553-1696, habilitació de cavallers 1627-85, matrícules d’insaculats 1474-1673, infançonia 1627-…

Fou director de la Biblioteca Imperial de Viena Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà diversos estudis de manuscrits hispànics Lex Romana Wisigothorum de Lleó, 1887 Hand-schriftenschätze Spaniens , ‘Tresors manuscrits d’Espanya’, 1894 Després d’estudiar el mestre Renall de Barcelona 1887, féu un treball important sobre els manuscrits de Ripoll 1907-08 traducció catalana de Pere Barnils, 1910-11, on estudià críticament per primera vegada la figura de l’abat Oliba Deixà incomplet un catàleg dels manuscrits de Ripoll conservats a l’Arxiu de la…

El lloc de Sanui és conegut des de l’any 1089, per bé que de la seva església parroquial gairebé no es tenen referències Consta a l’arxiu de Roda que l’any 1221 l’abat de Santa Maria de Güel donà a un tal Climent i a la seva família l’heretat d’ Orria , amb l’obligació d’ajudar el sacerdot que servia Déu i Sant Esteve de Sanui 1221 L’actual església parroquial de Sanui, antiga capella del castell, és dedicada a la Mare de Déu És possible que es produís un canvi d’advocació

Fou deixeble del pare M López a Montserrat Director de l’escolania montserratina, impulsà canvis en la seva reglamentació i procurà l’actualització de l’instrumentari de la capella de música tot adquirint, entre altres, violins, flautes travesseres i oboès Així mateix, gràcies a aquesta iniciativa, el 1734 l’orguener Antoni Boscà construí un orgue per a l’acompanyament de la capella El 1738, Esteve prengué una part molt activa en la renovació de l’orgue major del temple Entre els seus deixebles hi hagué el pare Antoni Soler De Benet Esteve es conserven algunes obres a l’arxiu del…

L’única cosa que se’n sap és que l’any 1506 exercia el càrrec de mestre de capella de la catedral de Tarragona El manuscrit 2 de l’arxiu de la catedral de Tarassona li atribueix un magníficat a quatre veus folis 53-55 També és seu un dels set motets sacres que inclou una miscellània musical de l’època dels Reis Catòlics que es conserva al Liceo Musicale de Bolonya, cod 159 O quam pulcra es pàg 211-212 Malgrat que les altres peces consten com a anònimes, existeix la possibilitat que se li puguin atribuir

És possible que fos algun dels xantres al servei de la capella d’Alfons V el Magnànim, rei d’Aragó L’única obra seva que es coneix és un credo que transmet el manuscrit dit de Barcelona-Girona Biblioteca de Catalunya, M 971, i Girona, Arxiu Capitular, frag 33/I, al qual falta el final És a tres veus, en temps imperfecte i prolació major compàs de 6/8 i utilitza constantment la síncopa, la qual cosa situa la data de la seva composició cap al 1400 Escrit en estil discant, el text tan sols s’aplica a la veu superior

Estudià història de l’art a l’Institut de Leningrad i ensenyà als conservatoris de Leningrad i Moscou El 1958 es doctorà amb una edició crítica de les colleccions de cançons populars de M Balakirev Els seus estudis són una de les anàlisis més profundes i científiques de la música tradicional russa Feu nombroses expedicions per tot Rússia per recollir la música popular dels diferents pobles i regions Els seus enregistraments formen la base de l’arxiu fonogràfic que fundà i dirigí fins el 1944 També estudià la música de la població no eslava de Rússia i les cançons revolucionàries

Fou deixeble a l’Escolania de Montserrat del pare Joan Marc 1582-1658 i condeixeble del pare Joan Cererols 1618-1680, vers el 1632 i el 1638 En aquesta darrera data, entrà de monjo al monestir de Montserrat A més de compositor i organista, també fou considerat un bon poeta El pare Martí Marvà 1600-1678, en el seu Memorial 1650, en parla com un dels deixebles vius del pare Marc que feien honor a l’Escola montserratina La destrucció de l’arxiu de Montserrat per part de les tropes franceses el 1811 impedí que les seves obres arribessin als nostres dies