Resultats de la cerca
Es mostren 1526 resultats
Els primers establiments humans a les Balears
Poblat calcolític de so n'Olesa, Valldemossa, ~2500-1300 cal aC amb ocupacions fins a l'època romana al complex adjacent de son Ferrandell JG Actualment es considera del tot demostrat que els primers establiments humans a les Balears, i particularment a Mallorca, tingueren lloc entre el VII i el VI millennis aC Les proves adients i les dades obtingudes mitjançant les anàlisis del radiocarboni o carboni 14, que fonamenten aquesta tesi, procedeixen de tres jaciments prehistòrics situats a les serres de calcària juràssica del nord de l'illa la cova de son Muleta Sóller, Mallorca Occidental, l'…
Les coprinàcies: bolets de tinta i afins
Els bolets de tinta s’anomenen així perquè llurs làmines es converteixen en un líquid negre, carregat d’espores, que s’havia emprat com a tinta El més conegut, el bolet de tinta pelut 1 Coprinus comatus , és un excellent comestible quan és jove El dibuix en presenta dues etapes diferents de creixement 1a, 1b en l’exemplar jove 1a , les làmines comencen a madurar per la part baixa 1a’ en secció després 1b el peu s’estira i les làmines es converteixen en tinta El bolet de tinta tòxic o pixacà 2 C atramentarius presenta un barret plisat i amb marge lobulat 2’ secció sagital resulta…
Onda
La vila i el castell d’Onda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat entre el sector oriental de la serra d’Espadà i la de Cantallops i la plana litoral, i és drenat, al sector septentrional, pel Millars, les aigües del qual són controlades pel pantà del Sitjar, prop de la seva confluència amb la rambla de la Viuda (que forma en part el límit oriental del terme), i al sector meridional pel riu Sec de Betxí o de Sonella.
A l’interfluvi d’ambdós rius hi ha una zona de piedmont de 100 a 200 m alt formada per materials d’alluvió Les terres de conreu ocupen 3432 ha 1984, només el 32% de la superfície total del terme, i 1727 ha més són d’aprofitament forestal L’agricultura tradicional era dominada per garrofers, que cobrien gairebé tot el secà i que actualment són residuals 150 ha, encabits als vessants muntanyosos Amb la pèrdua d’importància del secà han decaigut també les antigues grans finques i els masos dispersos Després de tres decennis de transformacions, el conreu de cítrics és a hores d’ara el més…
Ecumene i anecumene
El mapa mostra la distribució de la població respecte al territori que ocupa, és a dir, d’acord amb les diferents densitats, expressades en habitants per km 2 Predominen unes àrees poblades permanentment, dites ecumèniques –del grec οἰκέω, ‘habitar’–, però no deixen de ser sorprenents les extenses terres anecumèniques, és a dir, inhabitades, com és el cas de gran part de Grenlàndia i de l’Antàrtida El ventall de densitats dins del món habitat, l’ecumene, és ben divers des de terres amb poblacions nòmades, que poden abraçar espais molt extensos, fins a àrees densament poblades, amb densitats…
tallant
Oficis manuals
Nom de diversos instruments i eines emprats per a tallar en donar cops, que consisteixen en una fulla, generalment d’acer, de vora tallant, proveïda d’un mànec o dos, com la mitjalluna o l’eina emprada pels carnissers per a tallar carn i ossos.
sureny fosc

Sureny fosc
© František Šaržík
Micologia
Bolet, de la família de les boletàcies, de 6 a 18 cm d’alt, de capell hemisfèric o convex, finament vellutat, de color de sèpia brunenc, amb tubs groguencs; de cama robusta, inflada inferiorment, bruna, i de carn ferma, blanca, d’olor i tast agradables.
És una espècie del S d’Europa, que es troba en boscs caducifolis i en brolles És comestible i excellent
xarcuteria
Alimentació
Conjunt de productes, de composició variada, constituïts per carn de porc, de bovins, d’ocells, cansalada, ous, llet i espècies, presentats en blocs embolcallats amb gelatina, cel·lofana o altres materials, com el pernil de York, la mortadel·la, algunes menes de pâté, els llardons, etc.
yakitori
Gastronomia
Plat de la cuina japonesa elaborat amb trossos petits de verdura, carn, pell i vísceres d’aviram, generalment pollastre, enfilats en una broqueta, que es couen a la brasa i es mengen sucats en una salsa de soia i mirin, o bé amb sal.
cep

Cep
© Fototeca.cat/Corel
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de capell hemisfèric o convex, de 5 a 25 cm d’ample, bru ocraci, lluent, amb tubs groguencs, de cama gruixuda i massissa, d’un bru clar, i amb la carn blanca, d’olor i sabor agradables.
Es fa en boscs, principalment a muntanya És molt apreciat com a comestible
rebaixatge
Tecnologia
Operació mecànica a la qual són sotmesos els cuirs i les pells per tal d’igualar el gruix de les peces i en la qual hom obté també un efecte d’allisatge que consisteix a treure’n doladura per la cara de la carn.
El rebaixatge era efectuat antigament amb coltells i exigia molta destresa, però actualment hom empra màquines automàtiques de gran precisió i velocitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina