Resultats de la cerca
Es mostren 1567 resultats
roquerol

Roquerol
© gaojianjun
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 15 cm, que té les parts superiors de color bru grisenc, les inferiors més clares i una franja de taques blanquinoses a la cua.
És migrador parcial i habita únicament en cingleres i penya-segats del nord-oest d’Àfrica, el sud d’Europa fins als Alps, i una part d’Àsia És comú als Països Catalans
terrier
Scottish Terrier
© Corel Professional Photos
Mastologia
Raça de gossos d’origen anglès que tenen el musell rectangular, els ulls vius, les orelles curtes, de mida mitjana o petita, la cua curta i generalment vertical i el pelatge de mida i color variables.
Són força intelligents i amb un olfacte molt desenvolupat, la qual cosa els fa molt aptes per a la caça de guineus, conills, llebres, rates, etc Entre els terriers més coneguts hi ha el fox-terrier, l' airedale-terrier , el terrier irlandès , el bull-terrier i el terrier escocès
anàstom
Ornitologia
Gènere de petites cigonyes blanques de la família dels cicònids, d’ales i cua negres o verdoses, bec molt llarg i mandíbules arquejades, talment, que només es toquen a la part basal i a la punta.
Viuen en colònies i nien en arbusts i arbres prop les aigües dolces S'alimenten de molluscs, crustacis i peixos N'existeixen dues espècies, una de pròpia de l’Àfrica tropical A lamelligerus , l’altra de la Xina i Tailàndia A oscitans
padda
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels estríldids, de 15 cm, que té el cap, les rèmiges i la cua negres, les galtes i el ventre blancs i la resta del cos grisa.
El bec és cònic, gros, massís i de color roig viu, amb les vores i la punta blanques És apreciat com a ocell de gàbia i habita a tot el SE d’Àsia i a l’Àfrica oriental
osteoglòssids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes que tenen el cos massís, poderós, comprimit lateralment cap a la meitat i cònic a l’extrem anterior, amb la cua petita i semblant a una paleta arrodonida.
La boca va armada de dents fortes, que ocupen la volta superior i la inferior, al paladar i la llengua, la qual és sostinguda per una forta estructura òssia Presenten una línia lateral amb grans obertures Són un petit nombre de gèneres i espècies dulciaqüícoles de les zones tropicals d’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Austràlia El representant més característic és l’arapaima
Els quiròpters: ratpenats
El grup dels quiròpters del grec kheír , mà, i pterón , ala es caracteritza perquè és l’únic ordre de mamífers totalment adaptat al medi aeri, gràcies a la transformació dels seus membres anteriors en ales Aquests animals realitzen un veritable vol batut, molt més perfeccionat que el de certes espècies de mamífers tropicals que només són capaces de planar No obstant això, els ratpenats no han assolit el grau d’adaptació al vol aconseguit pels ocells una de les seves principals diferències respecte d’aquests és la manca d’estructures alars que siguin fàcilment regenerables en cas de produir-se…
malamut d’Alaska

Malamut d’Alaska
Tom (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Gos d’origen àrtic de pèl abundós i espès de color gris o negre amb taques blanques, orelles de punta i cua en forma de plomall, cargolada cap amunt, utilitzat com a animal de tir de trineus.
drac
Heràldica
Animal fabulós representat de perfil amb cap de serpent, cos de cocodril, potes d’àguila o de rèptil, ales de ratapinyada, llengua acabada en punta de dard i cua girada en volutes i amb la punta alçada.
Pot ésser també pintat sense ales, amb quatre potes o sense, i molt rarament volant
suslic europeu

Suslic europeu
(CC0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors de la família dels esciúrids semblant a l’esquirol, però una mica més petit, amb el cap semblant al de la marmota, la cua curta i taques dorsals blanques molt evidents.
Habita a l’estepa russa, on excava grans galeries, i s’alimenta de vegetals i petits animals, com ara insectes
Placa de sivella d’Olius
Placa de sivella calada, d’excellent factura, amb motius decoratius dividits en dos registres Extreta de Los bronzes romanos en España , Madrid 1990 Aquesta peça es va trobar casualment al segle XIX prop de l’església d’Olius Solsonès, quan s’hi feien obres Macari Golferich la va donar al Museu Episcopal de Vic, on es conserva actualment amb el núm d’inv 3488 Es tracta d’una placa d’un fermall de cinturó calat, fosa en bronze, d’excellent factura Ha perdut la sivella que se subjectava a la placa per mitjà d’un passador que s’introduïa pels quatre apèndixs de l’extrem més pròxim a la base Tota…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina