Resultats de la cerca
Es mostren 1621 resultats
Santa Maria del Vilet (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Església L’actual santuari de la Mare de Déu del Vilet, seu d’un antic priorat benedictí, s’emplaça a poc més d’un quilòmetre a ponent del poble de Gavasa, dins la partida de Siurana Segons un estrany document, tal vegada de procedència mossàrab, un cavaller anomenat Rotlan hauria erigit aquesta església en honor de la Mare de Déu per tal d’agrair el miracle que guarí la seva filla d’una greu malaltia, i aquesta filla de Rotlan després va posseir-la amb l’heretat en aquest sentit no se sap si hi hagué un monestir femení Més enllà de la llegenda, hi ha constància en el testament de Rotlan…
Sant Julià d’Estavar
Art romànic
Situació Vista de l’església, exemple característic de les esglésies cerdanes construïdes al final del segle XII, ampliada posteriorment ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea L’església parroquial de Sant Julià és situada al bell mig del poble d’Estavar, al costat d’una cruïlla i a poca distància de l’ajuntament Davant seu hi ha una placeta amb jardins Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 10” N - Long 1° 59’ 53” E El poble d’Estavar es troba a llevant del puig de Llívia, sobre la riba dreta del riu d’Angost S’hi pot arribar a peu per una carretera que surt de Llívia en direcció E, tot fent un…
inquisició
Cristianisme
Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament.
La gran florida de moviments càtars dels segles XI-XII, i també d’altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours 1163 determinà que les autoritats tenien l’obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori d’aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal —tres mesos—, a Tolosa, per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V L’experiència del Llenguadoc i la política repressiva de…
Xelva
Xelva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El seu extens terme s’allarga 30 km de N a S des dels contraforts meridionals de la serra de Javalambre fins a la serra d’El Negrete, límit amb la Plana d’Utiel, que durant segles fou frontera amb Castella El Túria travessa el terme fortament encaixat d’W a E parallel a aquest corre el seu afluent per l’esquerra, el riu de Xelva o de Toixa dit rambla d’Arquela a la capçalera, que neix el vessant meridional de la serra d’El Sabinar, dins el terme d’Alpont, i que s’uneix al seu collector a Domenyo, després de passar per Toixa, Xelva i Calles, d’un curs més obert que el Túria Són nombroses les…
veguer
Història del dret català
Al Principat de Catalunya i a Mallorca, autoritat delegada de la corona o d’una baronia en una demarcació, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa; el càrrec tingué l’origen en el primitiu de vicari, equivalent a substitut, lloctinent o representant.
Des del segle X la denominació de veguer era aplicada, a voltes indistintament amb la de batlle, tant a qui exercia govern i jurisdicció pel comte o pel vescomte, com per barons A l’inici del segle XIII, tanmateix, ja fou aplicada exclusivament a qui tenia la jurisdicció per delegació de la corona L’estatut dels veguers pròpiament dit començà amb Jaume I de Catalunya-Aragó, a la cort solemne de Barcelona de l’any 1228, en la qual hom disposà la coincidència de la demarcació de llur jurisdicció amb la dels bisbats, i posà un veguer per cada diòcesi el veguer havia de jurar el…
Sant Cebrià de Mollet d’Empordà
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant, amb l’absis, única part del temple romànic que roman sencera i sense modificacions notables F Tur L’església parroquial de Sant Cebrià es dreça al centre del poble de Mollet d’Empordà, emplaçat en una lleugera elevació del terreny, a la dreta del Merdanç Mapa 220M781 Situació 31TEG001901 Mollet d’Empordà o Mollet de Peralada es troba a la cruïlla de les carreteres locals de Peralada a Espolla i de Sant Climent Sescebes a Rabós d’Empordà La clau de l’església és guardada en una casa del poble Història En un capbreu de…
Sant Esteve de la Guàrdia d’Ares (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Interior de la nau de l’església amb l’absis al fons ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve és a la part més alta del poble de la Guardia d’Ares, dins l’àmbit de l’antic recinte clos de la vila, del que es conserva encara un dels seus portals d’accés Mapa 34-11253 Situació 31TCG547832 El poble de la Guàrdia d’Ares, situat a l’esquerra del riu d’Aguilar, dalt d’un turó, era cap de l’antic terme de la Guàrdia, ara integrat al de Noves de Segre, que comprenia els pobles i llocs de Trejuvell, Nyus, Espaén i Auses JAA Història El topònim d’Ares, referit a la vila d’Ares…
Torre Gironella (Girona)
Art romànic
Juntament amb els castells de Sobreporta i de Cabrera —aquest últim també conegut com de Requesens i de Girona— formava part del conjunt defensiu de la ciutat de Girona La ciutat fortificada depenia dels comtes de Barcelona així, tot al llarg de la segona meitat del segle XI les notícies reiterades sobre la ciutat anaven lligades als juraments de fidelitat prestats pels successius vescomtes Tanmateix, la primera menció, del 1056, es refereix a la donació que el comte Ramon Berenguer I féu a la comtessa Almodis amb motiu de les seves esposalles i que deia així “Per hanc scripturam donacionis…
Sant Martí de Noedes
Art romànic
Situació Façana de migdia de l’església, la més visible de tot el seu conjunt, amb l’antiga porta d’accés, ara inutilitzada i reemplaçada per una altra a la façana de ponent ECSA - A Roura El poble de Noedes és situat a la part alta d’un vessant, a 970 m d’altitud, enlairat damunt la fondalada de la ribera de Noedes, a la seva esquerra, enfront de l’alta serralada que domina el Montcoronat L’església de Sant Martí és emplaçada vers l’extrem de llevant del reduït nucli agrupat de la població Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 26” N - Long 2° 17’ 52” E De la vila de Rià, que és a 2 km de Prada…
Santa Maria de Lavansa (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Vista parcial de les ruïnes d’aquesta església, on s’observa l’arrencada de l’arc presbiteral de l’absidiola oberta al mur de tramuntana i l’arrencada del brancal esquerre de l’arc presbiteral de l’absis principal ECSA - JA Adell Les ruines de l’església de Santa Maria són uns 50 m a ponent del nucli principal del conjunt d’habitatges troglodítics de Lavansa, totalment emboscades i difícils de trobar Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG406508 Història Fins a l’actualitat es tenen escasses notícies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina