Resultats de la cerca

Estudià teologia a Heidelberg i musicologia a Leipzig, on fou deixeble de K Straube i H Riemann Es doctorà en musicologia el 1912 Fou organista municipal a Jena 1906 i a Kiel 1918-23 En aquesta darrera ciutat impartí la docència a la universitat des del 1928 i contribuí decisivament a la dinamització de la vida musical organitzà festivals musicals dedicats a JS Bach i GF Händel i feu conèixer obres de compositors del segle XX Donà ple suport al govern nazi i dirigí la Hochschule für Music de Berlín on, seguint la ideologia marcada pel partit, vetà l’accés a músics d’origen jueu…

Estudià amb Sophia Brilliant, Jan Chiapuso i Gavin Williamson, i més tard, entre el 1932 i el 1935, a la Juilliard School amb Olga Samaroff Aquest darrer any debutà a Nova York amb dos concerts dedicats a JS Bach, l’obra del qual interpretà al piano, clavicèmbal, orgue electrònic i, fins i tot, sintetitzador Fou professora a Filadèlfia, Nova York i, en 1966-72, a la Universitat de Califòrnia Després de deu anys d’actuacions als Estats Units debutà a Europa el 1947, on posteriorment actuà amb freqüència, especialment als festivals dedicats a Bach La devoció per la música de JS Bach l’ha…

Es llicencià a la Universitat de Barcelona 1963 i es doctorà a la de València 1966 Fou becari al Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste 1967 i treballà al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear , al Laboratori de Física Teòrica d’Orsay i al Laboratori Rutherford d’Oxford Fou catedràtic de física a les universitats de Saragossa, Autònoma de Madrid i Autònoma de Barcelona Ha estat director general d’ensenyament universitari de la Generalitat de Catalunya 1980-83 i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona 1986-1990 El seu camp de treball abasta, especialment, la mecànica…

Graduat en economia per la Universitat de Brown 1975, es doctorà a la Universitat de Yale 1980 És professor de finances a l’escola de negocis Booth de la Universitat de Chicago, on ensenya des del 1979 Està especialitzat en l’estudi de crisis i intermediaris financers i liquiditat Ha formulat el  model Diamond-Dybvig 1983, juntament amb  Philip H Dybvig , que explica com es produeixen el pànic bancari i les crisis financeres, i el  model Diamond 1984, que investiga el paper clau del contracte de deute en el préstec bancari, la tecnologia financera que dona als bancs la capacitat…

Graduat en economia per la Universitat d’Indiana, es doctorà a la Universitat de Yale És professor de banca i finances a l’escola de negocis Olin de la Universitat de Washington Saint Louis, i ha impartit classes a la Universitat de Yale i, com a professor assistent, a la de Princeton Està especialitzat en l’estudi de la fixació d’actius, inversions i govern corporatiu Ha formulat, juntament amb  Douglas Diamond , el  model Diamond-Dybvig 1983, que explica com es produeixen el pànic bancari i les crisis financeres Fou president de la Western Finance Association WFA 2002-03 i…

Estudià al Seminari de Tortosa i fou ordenat sacerdot el 2002 El 2003 marxà a Roma a ampliar estudis, i es llicencià en teologia dogmàtica a la Pontifícia Universitat Gregoriana 2007 A la tornada de Roma fou, durant dos anys, professor del seminari i sacerdot de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 2007-09 i retornà a Roma el 2009, on es llicencià en dret canònic per la Pontifícia Universitat Lateranense i es diplomà en estudis diplomàtics per la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica Es doctorà en teologia el 2012 El mateix 2012 fou enviat a Moçambic fins el 2016 i després a Nicaragua…

Estudià filosofia i teologia al seminari major de la diòcesi de Girona 1975-79, i posteriorment a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, per la qual es llicencià el 1981 i es doctorà el 2002 amb la tesi La recepció del Concili Vaticà II en els manuals d’eclesiologia espanyols publicada el 2004 Ordenat sacerdot el 1982, posteriorment ha estat vicari 1984-91 i rector 1991-2019 de diverses parròquies de la diòcesi de Girona, i del 2008 al 2019 fou canonge de la catedral de Girona Dedicat a la docència, fou professor al seminari de Girona 1985-88 i, des d’aquest any fins al…

Ingressà en l’orde dominicà i es doctorà en teologia 1644 El 1646 fou nomenat bisbe d’Aurenja gràcies al seu protector, el cardenal Michele Mazzarino, i quan aquest fou nomenat lloctinent de Catalunya, l’acompanyà a Barcelona 1648 Quan el cardenal tornà a Roma, ell restà a Barcelona com a intendent de l’exèrcit i envià informes a la cort de París sobre la veritable situació de Catalunya i sobre la repressió que hi exercia Pèire de Marca El 1660 participà en la conferència de Ceret sobre la partició de la Cerdanya, com a adjunt de Pèire de Marca en suspendre's temporalment la…

Estudià a Sigüenza i a Madrid Es llicencià en dret i es doctorà en filosofia i lletres El 1889 entrà al cos d’arxivers i bibliotecaris i treballà a la Biblioteca Nacional i als arxius d’Indias i de Simancas El 1905 guanyà per oposició la càtedra d’història antiga i medieval de la Universitat de Saragossa i morí quan preparava el discurs d’entrada a l’Acadèmia de la Història És autor de molts treballs sobre història d’Amèrica, cosa que li féu guanyar fama d’americanista en tota l’Amèrica Llatina, i també féu molts estudis sobre personatges i temes de la història de la literatura…

Llicenciat el 1934 per la Universitat de València en dret i en filosofia i lletres, es doctorà el 1946 en filosofia i lletres amb la tesi El Neolítico europeo y sus relaciones Fou catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València S’especialitzà en el Neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual publicà diversos treballs La península hispánica en el mundo neolítico 1948, El neolítico hispánico 1954, La cueva de la Sarsa Bocairente-Valencia 1950, Origen de la agricultura 1955, Los orígenes de la agricultura valenciana 1964 Publicà també diverses…