Resultats de la cerca
Es mostren 2130 resultats
Alexandre Plana i Santaló
Bust d'Alexandre Plana i Santaló, per Josep Dunyac i Sala
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Fill del poeta Josep Plana i Dorca, es llicencià en dret a Barcelona 1910 De jove estigué afiliat a la Unió Federal Nacionalista Republicana i publicà el seu únic llibre ideològic, Les idees polítiques d’en Valentí Almirall 1915 A partir del 1915 fou secretari de la Unió Industrial Metallúrgica i, el 1927, vocal de Consejo de Economía Nacional, on tingué una actuació remarcable Fou de la penya de l’Ateneu i mentor d’alguns escriptors joves com Sagarra o Pla Els anys vint s’interessà per les noves arts com el cinema i la producció discogràfica S’exilià el 1937 i visqué a París i…
,
Lorenzo de Mèdici

Lorenzo de Mèdici, retrat del pintor Domenico Ghirlandaio
© Corel / Fototeca.cat
Filosofia
Història
Política
Polític i humanista italià.
Senyor de Florència Lorenzo I 1469-92 Fill de Piero I de Mèdici, senyor de Florència, i de Lucrècia Tornabuoni, fou, de jove, encaminat cap a l’exercici de la política i cap a les belles lletres A vint anys contragué matrimoni, amb Clarice Orsini Mort el pare 1469, es féu càrrec del govern de la ciutat i de l’estat, juntament amb el seu germà GiulianoI, fins a la mort d’aquest 1478 Aleshores passà a ésser únic regidor de la república, però actuà com un senyor absolut Membre vitalici del potenciat Consell dels Cent, sotmeté la ciutat de Volterra 1472, però, a partir d’aquest moviment, s’…
Arthur Colley Wellesley

Retrat del duc de Wellington, oli sobre tela de Thomas Lawrence (1815)
Història
Militar
Política
Militar i polític britànic.
Fill del primer comte de Mornington És més conegut com a duc de Wellington , títol que rebé el 1814 Les corts de Cadis el crearen 1812 duc de Ciudad Rodrigo i gran d’Espanya, i fou creat també príncep de Waterloo als Països Baixos i duc de la Victòria, duc de Douro, marquès de Torres Vedras i comte de Vimiero a Portugal Terratinent a Irlanda, ingressà a l’exèrcit 1787, i aviat ascendí a tinent coronel 1793 Governador britànic a l’Índia 1793-1805, reduí les darreres resistències a la dominació britànica i fou ascendit a general 1801 Tornà a la Gran Bretanya, i fou diputat 1806 i secretari del…
Cebrià de Montoliu i de Togores
Urbanisme
Història del dret
Urbanista, advocat, assagista i traductor.
Fill de Plàcid de Montoliu i de Sarriera i germà de Manuel de Montoliu Feu estudis de dret i es dedicà bàsicament a l’urbanisme com a funcionari de l’Ajuntament de Barcelona Fou l’introductor del pensament i de la pràctica de l’urbanisme anglosaxó del segle XIX, fonamentats en l’anàlisi organicista de les ciutats i marcats pel reformisme del socialisme municipal de John Ruskin El seu ideari queda definit a Institucions de cultura social 1903 Fou bibliotecari del Museu Social de Barcelona 1908, promogué la creació de la Societat Cívica de la Ciutat Jardí 1912, de la…
,
Fundació Bosch i Cardellach
Entitat creada el 1945 a Sabadell per un grup d’investigadors locals.
Té els seus precedents en la Institució Bosch i Cardellach, creada el 1942 per un grup de prohoms sabadellencs amb Ramon Arquer i Costajussà, Miquel Crusafont i Pairó , Joan Montllor i Pujal i Joan Farell i Domingo al capdavant L’entitat adoptà el nom del que fou metge, arxiver municipal i historiador local Antoni Bosch i Cardellach 1758-1829 Els seus òrgans de govern són el Patronat, la Junta Directiva, el Plenari i el Consell de Numeraris El Patronat està presidit per l’alcalde de Sabadell i format pel Banc de Sabadell, Unnim Caixa Sabadell, Gremi de Fabricants de Sabadell, Cambra de Comerç…
preescolar
Educació
Dit del nivell educatiu —no obligatori a l’Estat espanyol— que comprèn els primers sis anys de vida.
Hom hi diferencia dues etapes, o nivells la de l’escola bressol fins a tres anys i la de parvulari de quatre a sis anys L’objectiu que hom pretén és ajudar l’infant per tal que aconsegueixi la seva pròpia autonomia a nivell motriu, afectiu i intellectual Tradicionalment, l’ensenyament de la mainada era a càrrec de la família Amb l’aparició dels centres d’ensenyament preescolar, la família pot comptar amb les seves orientacions i ajuts pedagògics Els primers centres foren creats al s XIX i eren, la majoria, institucions de caràcter benèfic per a famílies obreres, que guardaven els nens mentre…
Maria Teresa Codina i Mir
Educació
Mestra i pedagoga.
Obtingué el títol de magisteri el 1951 i estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1952 Decantada vers l’ensenyament, després de dos anys de substitucions, completà la formació a París 1953-54, on descobrí les darreres tendències de la pedagogia, particularment l’ensenyament individualitzat i la renovació del mètode Montessori També entrà en contacte amb la renovació del catolicisme que precedí els canvis del concili II del Vaticà Després del curs 1955-56 treballà al Colegio-Internado La Molina que dirigia Jordi Galí, que influí en l’escola Talitha, que…
bramanisme
Hinduisme
Influència continuada a través de segles de la casta sacerdotal dels bramans sobre la societat, el pensament i la religió hindús, i també els principis doctrinals i la mentalitat que difongueren i justificaren aquesta influència.
El mot fou creat pels primers viatgers i missioners europeus per a expressar aquesta influència Sovint fou usat impròpiament a l’Occident per a significar l’hinduisme Cal cercar-ne l’origen en la formació del sistema de castes casta El bramanisme resta ben reflectit en la literatura sagrada de l’Índia El foc poètic i la simplicitat del Rig-Veda , fins i tot en la versió que n'ha arribat, foren reemplaçats per la fredor i l’artifici del Yajur-veda, el Sāma-veda, els Brāhmana i d’altres llibres posteriors L’esperit religiós hi és ofegat per la forma La preponderància del sacrifici i una…
Giosuè Carducci

Giosue Carducci
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Poeta i crític literari italià.
Fill d’un metge carbonari, passà la infància a la Maremma toscana i després a Florència El 1853 es traslladà a l’escola normal de Pisa, on es graduà el 1855 Es dedicà a l’ensenyament mitjà i treballà per a l’editor Barbera en l’edició de clàssics, fins que, el 1860, obtingué la càtedra de literatura italiana a la Universitat de Bolonya, que ocupà fins el 1904 Professà idees republicanes, però de gran es decantà cap a la monarquia i fou nomenat senador el 1890 El 1906 rebé el premi Nobel de literatura Contra el sentimentalisme popularista dels darrers romàntics especialment…
Alphonse de Lamartine
Literatura francesa
Poeta i novel·lista francès.
Membre de la petita noblesa, tingué càrrecs diplomàtics a Itàlia Carnets du voyage en Italie, publicats pòstumament, el 1908 i viatjà per l’Orient Voyage en Orient , 1835, i Gethsémani ou la mort de Julia , sobre la mort de la seva filla durant aquest viatge Era catòlic practicant, i vers el 1835 fou partidari d’un vague deisme humanitari, fonamentat en la seguretat d’un avenir social més just Partidari de la república autoritària, fundà Le Bien Public 1834 i redactà l' Histoire des girondins Ministre d’afers estrangers 1848, escriví el Manifeste aux puissances, sobre els esdeveniments de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina