Resultats de la cerca

Té lloc al recinte de la Fira de Barcelona, a Montjuïc, i l’organitza Promobil Group Reconegut internacionalment, és el més important de l’Estat espanyol Dirigit a professionals, però obert al públic en general, coincideix amb el Saló del Vehicle d’Ocasió Incorpora els espais Retro Nàutica i Retro Aviació Dins d’aquesta fira s’han commemorat diversos aniversaris significatius, com el centenari de la casa Alfa Romeo i del model de cotxe Ford T També s’hi feu una retrospectiva del trial estatal, amb exposició de les marques Montesa, Bultaco, Ossa i Gas Gas, entre d’altres

Fundada i dirigida pel marxador Guerau Garcia, volia fer-se ressò de l’activitat atlètica de Catalunya i d’altres indrets amb l’ideal de transmetre valors com l’esperit de superació i l’esforç Incloïa lliçons de tècnica, entrenament, fisiologia i higiene a càrrec d’atletes de renom També recollia els historials i les marques dels atletes catalans i espanyols i anunciava les competicions Hi collaboraren Joan Serrahima, Jaume Àngel, Ignasi Pascual, Rossend Calvet i Albert Maluquer, entre d’altres Durant la temporada d’hivern tractava també dels esports de muntanya Se’n publicaren 18 números

Descendia dels reis de Powys i, en conflicte amb els senyors de les marques, li foren confiscades les terres per Enric IV d’Anglaterra, cosa que l’impulsà a la rebellió A causa de la debilitat de la nova dinastia anglesa dels Lancaster, obtingué alguns èxits i difongué la revolta, ja de caràcter nacional, per tot el País de Galles Les lluites de faccions li permeteren de trobar aliats a Anglaterra mateix La rèplica anglesa, sota la direcció del príncep de Galles Enric el futur Enric V d’Anglaterra, començà el 1409 Encara que perdé posicions importants, resistí fins a la mort

Disposà de 26 batallons d’infanteria de línia, 2 de tropa lleugera, 23 companyies de cavall i 1 cos d’artilleria en total, uns 54 000 homes Cinc batallons foren posats sota el comandament del marquès de la Romana, Pere Caro i Sureda Carles IV, per instigació de Godoy, dissolgué per una ordre reial el cos el 1798, en estendre al País Valencià l’organització de les milícies provincials, però aquestes foren finalment dissoltes el 1801, davant l’envergadura de l’aixecament popular valencià que provocà El cos de voluntaris degué desaparèixer amb la creació de les milícies estatals, el…

Fou un dels introductors del retorn al classicisme en l’arquitectura de la segona meitat del s XVIII, especialment després del seu viatge a Itàlia acompanyat del marquès de Marigny La seva obra d’una gran simplicitat de línies, fou, però, massa freda Installat a Lió, hi féu l’Hôtel-Dieu 1741-48, la Loge des Changes 1747-50 i el Grand-Théâtre 1756 Aquest any anà a París per construir l’església de Sainte-Geneviève actual Panteó, obra de planta de creu grega seguint l’estil de Bramante, de la qual dirigí les obres fins el 1780

Segurament era germà de Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, primer marquès d’Argençola Ensenyà al collegi de Cordelles de Barcelona Compilà i redactà en part l’antologia poètica oferta per la ciutat de Barcelona a la mort de Carles II, Lágrimas amantes de la Exma ciudad de Barcelona 1701, en la qual hi ha una sèrie de composicions en català i l’oració fúnebre, en castellà, que ell mateix pronuncià en les exèquies reials Una petita part de la seva correspondència es pot llegir dins el ms 111 de la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona

Féu l’aprenentatge en diferents empreses d’arts gràfiques, i el 1950, installat com a professional, es dedicà especialment a la creació gràfica de cartells, calendaris, marques, etc Sobresortí també en el disseny d’alfabets tipogràfics el “tipus Vellvé” fou guardonat el 1971 amb el premi Laus i fos ulteriorment per la casa Neufville Vinculat des de la seva fundació a l’Agrupació de Grafistes del FAD, pertangué també a l’Aliança Gràfica Internacional i a l’Associació Tipogràfica Internacional Cal emplaçar el seu treball a mig camí entre unes imatges d’estètica acurada i uns pressupòsits de…

Primer marquès Tanucci Conseller de Carles, duc de Parma, quan aquest esdevingué el rei Carles VII de Nàpols, n'inspirà i serví l’absolutisme i en fou el secretari de justícia 1752, d’estat i de la casa reial 1754 En heretar Carles el tron espanyol 1759, formà part del consell de regència de Ferran I de les Dues Sicílies Més tard fou primer ministre d’aquest i, com a tal, seguí la seva política regalista i afavorí la signatura del tractat del 1761 amb França Fou destituït 1776 per instigació de la reina, Maria Carolina, que era proaustríaca

Marquès d’Alòs, fill de Josep d’Alòs i Bru Fou nomenat tinent general el 1814 i fou ministre de la guerra i interí de marina, del juny de 1819 al març de 1820, de manera que ocupava aquests càrrecs en produir-se la insurrecció de Riego El 1825 fou nomenat capità general de les Balears Fou ben considerat pels mallorquins, però entrà en conflicte amb el bisbe, l’intendent, el comte de Montenegro i alguns eclesiàstics locals aquests el denunciaren a Ferran VII i aconseguiren que fos destituït el 1828 Alòs pogué, però, justificar-se i fou nomenat conseller de guerra

Format a Tarragona, després fou deixeble de Campeny Acadèmic de Ciències i Arts i professor de l’Escola de Llotja Constituí el nexe d’unió entre el neoclassicisme del seu mestre i el realisme posterior Sant Jordi de la façana del palau de la Generalitat de Barcelona, obra del 1867 Destruí una bona part de la seva obra Es veié obligat a conrear el realisme monumental propi del final del segle XIX la seva obra més important d’aquest estil és l’escultura del marquès del Duero a cavall 1885, que tornà a posar de moda el gènere de l’estàtua eqüestre