Resultats de la cerca
Es mostren 7654 resultats
Castell de Barberà del Vallès
Art romànic
Situació Vista exterior d’aquest castell, ara convertit en masia J M Masagué El castell de Barberà, edificat al capdamunt d’un suau tossal, al marge dret del riu Ripoll, és situat al nord-est del terme de Barberà del Vallès, molt a prop del terme veí de Santa Perpètua de Mogoda Es pot dir que és immers en un polígon industrial Actualment és en procés de restauració i dedicat a escola taller Mapa L36-15392 Situació 31TDF285964 Podem accedir-hi des de Ripollet per la carretera que uneix aquesta població amb Santiga quilòmetre 3,2, carrer de la Serra de la Salut i avinguda del Castell, i des de…
Castell d’Ardèvol (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Una vista de la torre primitiva L Prat Situació La torre del castell d’Ardèvol és situada al cim d’una petita penya, al centre de l’actual poble d’aquest nom, al costat de l’església parroquial de Santa Maria Aquest castell —bastit en un lloc elevat devia servir per a vigilar, vers l’any 1000, juntament amb els de Pinós, Vallferosa, Llanera, Peracamps, etc, el sector oriental de la frontera que el comtat d’Urgell tenia amb les terres dominades pels musulmans Mapa 330M781 Situació 31TCG772347 Venint de Torà, poc després del punt quilomètric 1 de la carretera que va d’aquesta població a Solsona…
Sant Sadurní de Collsabadell

Església de Sant Sadurní de Collsabadell, a Llinars del Vallès (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), centrat en l’església parroquial que s’alça al cim d’un petit turó, contrafort septentrional de la serra del Corredor, a l’esquerra de la riera de Mogent; la façana conserva restes de l’edificació romànica del segle XI, reformada als segles XIII, XVII i XX.
Té un campanar de planta quadrada, en el característic estil gòtic tardà de la comarca El lloc és esmentat ja el 998 i la parròquia el 1040 Pertangué a la canònica de la seu de Barcelona Fou agregat al segle XIX al municipi de Llinars
xeflera
Botànica
Arbre petit o arbust perennifoli, de la família de les araliàcies, de fulles palmaticompostes, de color verd fosc brillant, amb 6-8 folíols el·líptics, i flors petites, blanques, arranjades en panícules grans.
Autòctona del sud-est d’Àsia, és cultivada com a planta d’interior a Europa, on és molt apreciada pel seu port i per la seva resistència a la sequedat ambiental A les zones litorals més càlides dels Països Catalans pot viure a l’exterior
Felix Finkbeiner

Felix Finkbeiner (febrer de 2011)
© UN Photo/JC McIlwaine
Ecologia
Activista per la defensa del medi ambient alemany.
Ajudat per la seva família, el 2007 participà en la creació de la Iniciativa Infantil Planta pel Planeta, per plantar 1 milió d’arbres a cada país del món Al febrer del 2011, explicà el seu objectiu davant l’Assemblea General de l’ONU
Newseum

Espai museístic del Newseum
© Newseum / Maria Bryk
Museu
Museologia
Institució museística de Washington creada el 2008, amb l’objectiu d’esdevenir el gran museu del periodisme.
És situat en un gran edifici de nova planta i disposa d’un muntatge museogràfic modern i interactiu, on es poden trobar objectes i documents de cinc segles d’història del periodisme, amb un discurs expositiu orientat vers la defensa de la llibertat d’expressió
teix
Teix
© C.I.C-Moià
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, dioic, de la família de les taxàcies, fins de 20 m d’alt, de capçada ovoido-cònica, d’un verd fosc, amb fulles dístiques, linears, decurrents i agudes, i amb llavors envoltades d’un aril vermell.
Típicament centreeuropeu, es fa, aïllat o en petits claps, en còrrecs i vessants ombrívols de la muntanya mitjana, especialment sobre sòls calcaris També és plantat en jardins La fusta és apreciada en ebenisteria L’aril és comestible, però la resta de la planta és metzinosa
camecíparis
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les cupressàcies, semblants als xiprers que poden atènyer 15 m d’alçària; el fullatge és sempre verd, amb les fulles oposades, petites i esquamiformes.
Són monoics, amb les flors de cada sexe en branques separades Les llavors, disposades en gàlbuls, maduren el primer any i són alades Nadius d’Amèrica del Nord i d’Àsia oriental, hom els planta als jardins com a ornamentals i per a fer tanques
alvocater

Alvocater
CC0
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les lauràcies, originari de Mèxic i de l’Amèrica Central, de fulles coriàcies i flors en panícula, molt cultivat actualment a la majoria dels països càlids pel seu fruit, l’alvocat.
És un arbre de creixement ràpid que vol terrenys fèrtils i abundant irrigació a l’estiu Comença de donar fruit al quart o al cinquè any, i les collites, bé que no gaire abundants, són constants És plantat sovint, també, com a planta ornamental
Les escrofulariàcies
Escrofulariàcies 1 Matacabrit Chaenorhinum minus aspecte de la planta x 0,5 2 Euphrasia stricta aspecte de la planta x 0,5 3 Veronica persica aspecte de la planta x 0,5 4 Conillets Antirrhinum majus a detall de la flor amb la corolla personada x 1 b fruit capsular amb dehiscència poricida x 2 5 Múria Verbascum sinuatum a detall de la flor pentàmera, gairebé actinomorfa x 1 b flor seccionada longitudinalment x 1 6 Violeta de pastor Linaria supina a flor de corolla personada amb un llarg esperó x 2 b fruit capsular obert x 2 1 Didalera de sant Jeroni Digitalis lutea a aspecte de la flor x…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina