Resultats de la cerca

Malgrat el pragmatisme i el caràcter continuista de les polítiques del president Ollanta Humala, expressat en la voluntat de cercar diàleg i consens per obtenir suports enmig de la fragmentació parlamentària, l'evolució de la política peruana es va complicar i va afectar l'estabilitat del Govern De fet, al juliol, quan encara no havia passat ni un any de mandat, Humala va haver d'assumir una nova crisi amb la dissolució, per segona vegada, del gabinet a causa de la renúncia del primer ministre, Óscar Valdés, arran de la gestió dels conflictes socials a l'interior del país els…

Inauguració de la cimera bilateral Perú-Bolívia a Puno, amb la presència del president bolivià, Evo Morales esquerra, i la del peruà, Ollanta Humala dreta © Presidencia del Perú El darrer any de mandat del president Ollanta Humala, la inestabilitat política va continuar i a la vegada va augmentar la decepció i el rebuig de la ciutadania cap a l'acció del Govern Una de les principals preocupacions dels peruans va ser l'estancament de la tendència de reducció de la pobresa i de les desigualtats socials, que té molta incidència en l'augment de la inseguretat ciutadana Per contra, no…

La peça aborda, de manera volgudament sintètica, trets característics de l’alta comèdia com el triangle amorós, la fidelitat a les convencions socials burgeses i el manteniment de les aparences Els personatges són tres nàufrags la muller Rosina el marit, enginyer i home pràctic Oriol, i l’amant, advocat i home mundà Eduard Tots tres són barcelonins i arriben a una illa deserta del Pacífic Eduard té la necessitat de comunicar al marit el seu amor per Rosina Oriol, ateses les circumstàncies, s’avé a parlar-ne, tot i admetre que aquesta actitud obeeix a una nova manera d’entendre la…

La guia del seu oncle, Antoni Campillo, i del bisbe Climent expliquen la seva formació al collegi episcopal de Barcelona, a la Universitat de València, on fou deixeble d’Andreu Piquer, i a Tolosa Llenguadoc, i la seva afiliació al grup dels illustrats catalans, dins el qual collaborà més precisament amb Antoni Jutglà, F Carbonell i Bravo, F Santponts, A Martí i Franquès i Fèlix Amat, en l’afany de progrés tècnic i social i amb uns estrets lligams amb l’evolució europea En medicina destacaren les seves lluites contra rutines i superstició Carta a un amigo sobre el éxtasis de la decantada…

El 17 de gener de 1996 s’aprovà la llei del voluntariat, que té per objecte promoure i facilitar la participació solidària dels ciutadans en actuacions de voluntariat dins del si d’organitzacions sense ànim de lucre públiques o privades Aquestes situacions de voluntariat comprenen activitats d’interès general com activitats assistencials, de serveis socials, cíviques, educatives, culturals, científiques, esportives, sanitàries i de defensa del medi ambient, entre altres Les activitats han d’ésser desenvolupades per persones físiques i no s’han de realitzar en virtut d’una relació…

Tradicionalment, els papers sexuals eren concebuts com a resultat d’una divisió natural del treball, que assignava a les dones les responsabilitats domèstiques i l’educació dels fills, mentre que per a l’home es reservaven les activitats professionals en l’àmbit públic Convé distingir entre les diferències socials i les diferències biològiques entre homes i dones La divisió sexual de les tasques no és pas una conseqüència natural de les diferències biològiques, sinó que ha estat producte de la història i, per tant, es tracta d’una realitat socialment construïda i mantinguda Les…

Concepte encunyat pel sociòleg i etnòleg francès Émile Durkheim, la inclusió de creences i sentiments, és a dir, d’elements alhora cognitius i emocionals, morals o religiosos, introdueix la interessant ambigüitat de poder-lo considerar “consciència collectiva” o “inconsciència collectiva” Dins el conjunt de l’obra de Durkheim aquest concepte resulta cabdal Fonamentalment perquè significa una manera sociològica d’enfrontar-se als fenòmens ideacionals Això significa que Durkheim entenia que les creences i els sentiments d’un poble es basaven en la realitat dels “fets socials” Així…

Així, per exemple, CLévi-Strauss per donar compte d’alguns aspectes de l’organització social dels kwakiutl de la costa nord-oest americana, en la qual el sistema de parentiu té a la vegada elements patrilineals i matrilineals, arribà a la conclusió que la unitat bàsica d’aquesta societat era la casa, com ho és també entre els yurok de Califòrnia i s’assembla també a les cases nobles de l’Europa medieval i del Japó Després estengué la seva anàlisi a diverses societats del Pacífic, la Melanèsia, Indonèsia i Àfrica, on trobà característiques socials comunes malgrat la seva…

Es tracta d’una situació de guarda temporal, ja que els pares o guardadors del menor desemparat solliciten a la Direcció General que assumeixi la guarda durant el temps que duri la situació de desemparament, el qual ha estat degut a força major En aquests casos, el menor pot ésser atès a través de l’acolliment simple en família o en institució, on la guarda l’exerceixen les persones que formen la família o el director del centre residencial respectivament, sempre sota la vigilància de la Direcció General Les esmentades persones han de donar tota la informació sobre la situació del menor a la…

Observa, per tant, els fets socials recollits per les estadístiques i en el passat per la història, l’única que pot explicar el veritable caràcter d’aquests fets Hom hi pot assenyalar dues èpoques la de la vella escola històrica , representada per Wilhelm Roscher l’obra cabdal del qual és System der Volkswirtschaft , 1854, Bruno Hildebrand i Karl Knies, la qual tanmateix no arribà a induir de les dades recollides l’explicació dels fenòmens econòmics que estudiava Vers el 1870 Gustav Schmoller definí la nova escola històrica com a dotada d’una metodologia empírica mitjançant la…