Resultats de la cerca

Hi ha mines de mar , també dites submarines o marines i mines de terra o terrestres Les mines de mar són les que hom colloca en ports o en aigües marines, i tenen per finalitat enfonsar o avariar la nau que topa amb les dites mines La càrrega explosiva va dins una carcassa de forma esfèrica o cilíndrica, generalment d’acer o d’alumini Utilitzades com a armes ofensives, hom sol llançar-les secretament o de nits, en les zones controlades per l’enemic i, quan llur finalitat és la defensa són collocades en aigües sota control propi o de països amics Quant a llur posició dins l’aigua, les mines…

La seva obra representa la culminació de l’art de l’edat mitjana i alhora la iniciació de la pintura renaixentista Visqué a la Haia 1422-24, a la cort de Joan de Baviera, comte d’Holanda El 1425 s’installà a Bruges, cridat per Felip III, duc de Borgonya, per a qui treballà com a pintor de cort i per a qui feu diverses missions una d’elles fou un viatge a Portugal per pintar dos retrats de la princesa Isabel, filla de Joan I Feu també un retrat, acabat el 1439, de la seva muller, Margaretha Groeningemuseum de Bruges La primera manifestació de la seva pintura són unes miniatures realitzades…

La primera referència conservada del castell de Verges és de la primera meitat del segle XII En un llevador de les albergues que rebia el comte de Rosselló a l’Empordà s’inclou l’ honore de castello Virginum Aquest castell era dels comtes d’Empúries L’any 1225, el comte Hug IV d’Empúries donà al bisbe Alemany de Girona, com a penyora, el castell de Verges castrum de Virginibus , juntament amb el castell d’Ullastret i la vila d’Empúries Segons Rafael Torrent, al final del segle XIII, Bernat Amat de Cardona —germà del vescomte Ramon Folc de Cardona— tenia en feu pel comte d’Empúries el castell…

Situació Sector oriental de la fortificació, molt malmesa i coberta de runes ECSA – A Villaró Les restes d’aquestes construccions són situades al capdamunt del poble dels Castells Mapa 34–11253 Situació 31TGC499848 La carretera Noves-Gerri passa per Taús i pels Castells, abans de davallar cap al Pallars Les restes de les fortificacions dels Castells són a la part alta del poble, partides per una construcció moderna Història El castrum de Castels apareix en un document de donació de castells d’Ermengol VII al bisbe d’Urgell Bernat Sanç, el 1159 Formava part de la comdoria de Taús, senyoria…

L’origen medieval de Torredembarra s’aprecia en l’agregat de Clarà, un petit nucli poblacional que s’alça en un pujol prop de la vila Per a entendre bé la seva gènesi cal fer referència a una escriptura de l’any 1057, per la qual els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis cediren en favor de Guitard, Prolionisc i Ollomar la quadra de Clarà, amb l’obligació de bastir-hi una torre i una fortalesa a la part més baixa del terme En aquesta concessió es feia la diferència entre una part cedida en alou i una altra en feu Aquesta darrera part, la més rica agrícolament, hauria donat lloc a…

Aquest castell era situat a l’extrem nord-est del perímetre murallat de la vila Fou un dels dos nuclis fundacionals de Valls, juntament amb l’església de Sant Joan En l’actualitat, sols la plaça coneguda amb el nom de “Pati del Castell” en recorda el seu emplaçament El castell de Valls tenia jurisdicció sobre tot l’actual terme municipal de la població i per tant sobre les partides de Picamoixons, Masmolets, Espinavessa i Fontscaldes Doldellops, on s’establí una granja de Poblet, fou motiu de disputes amb aquest monestir cistercenc El topònim “Valls” sota la forma Vallis o Vallibus és…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme de Solanelles Inicialment tingué funcions parroquials, però més tard les perdé, i quedà com a sufragània de la parròquia de Sant Pere Sallavinera L’existència del lloc de Solanelles es documenta a partir de l’any 1022 en el testament de Seguí, senyor del castell de Castellar, el qual deixà la torre de Solanelles a la seva filla Gerberga El terme s’esmenta a partir de l’any 1026, que Anlo, dona, i la seva filla Riquel vengueren a un senyor anomenat Fruga i a la seva muller Adalès uns béns situats al comtat de Manresa, en els termes de…

Situació Vista de l’església, molt refeta en època gòtica, amb les restes del castell d’Almudèfer al cim del turó proper ECSA - J Colomé Aquesta església, actualment desafectada, s’alça prop de les ruïnes del castell d’Almudèfer, al peu del turó, a l’E Mapa 31-18 470 Situació 31TBF713454 Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior CPO Història No hi ha referències històriques directes d’aquesta església Solament se sap que el 1263 els templers, senyors del lloc, i el bisbe de Tortosa tingueren un conflicte sobre la percepció dels delmes de les…

Situació En la roca més propera hi ha nombrosos forats fets per l’home perquè servissin com a suport de les bigues d’un edifici de fusta, potser d’una torre J Bolòs Forats que havien de suportar les bigues d’una construcció, situats a la cara superior d’una roca propera al trencall que porta al mas Salla de Viver Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 02,5 —y 44,5 31 TDG 025445 Per anar-hi cal seguir la carretera que va de Navars a Viver 1,5 km abans d’arribar a l’església de Viver, s’…

La fam ha estat sovint conseqüència dels avatars històrics de les collectivitats humanes guerres, pestes, invasions, etc, però uns altres cops ha estat originada per condicions climatològiques desfavorables o catàstrofes naturals Hom en troba descripcions a la Bíblia, com els cèlebres set anys de fam soferts per Egipte Moltes de les migracions asiàtiques de l’edat antiga tingueren aquest motiu A l’edat mitjana, la recessió econòmica europea i les lluites freqüents feren de la fam un dels flagells de la humanitat, especialment al s XIV Les fams produïren sovint revoltes socials d’…