Resultats de la cerca
Es mostren 2692 resultats
Sant Esteve de Sords (Cornellà del Terri)
Art romànic
Situació Església d’una petita parròquia rural amb la construcció romànica sobrealçada i presidida per un esvelt campanar F Tur El poblet de Sords és format essencialment per masies disseminades que depenen administrativament del municipi de Cornellà del Terri L’església de Sant Esteve és situada al costat esquerre del Terri, formant amb aquest, el comunidor, la rectoria i alguna casa més, un bell conjunt esglaonat sobre el riu Mapa L39-12296 Situació 31TDG856598 Hom hi accedeix des de la carretera local de Cornellà a Medinyà, en un camí sense asfaltar situat a mà esquerra, en direcció a…
Castell de Sobreporta (Girona)
Art romànic
Aquest castell apareix ja en la documentació de mitjan segle XI clarament diferenciat de la resta de fortificacions de la ciutat de Girona Entre les dades extremes de 1035 i 1076 trobem un reconeixement d’un “Arnallus, filius qui sum de Garsendis, femina” al comte Ramon Berenguer I, on declara que “ego Arnallus suprascriptus podestativum farei per quantas vices mihi mandaverit Remundum, comitem prescriptum, de ipso castro de Superporta de Gerunda vel de ipsas turres et de castro de Stela sive de ipsas fortedas que in prescriptos castros sunt aut in antea ibi erunt” Un segle més tard, trobem l…
Castell de Valls
Art romànic
Aquest castell era situat a l’extrem nord-est del perímetre murallat de la vila Fou un dels dos nuclis fundacionals de Valls, juntament amb l’església de Sant Joan En l’actualitat, sols la plaça coneguda amb el nom de “Pati del Castell” en recorda el seu emplaçament El castell de Valls tenia jurisdicció sobre tot l’actual terme municipal de la població i per tant sobre les partides de Picamoixons, Masmolets, Espinavessa i Fontscaldes Doldellops, on s’establí una granja de Poblet, fou motiu de disputes amb aquest monestir cistercenc El topònim “Valls” sota la forma Vallis o Vallibus és…
Sant Joan de Montesquiu (Vallbona de les Monges)
Art romànic
Situació L’església de Sant Joan era la capella del castell de Montesquiu, el qual centrava un poblat medieval avui desaparegut L’actual despoblat de Montesquiu és situat al sud-est de Vallbona de les Monges MLIR Història Aquesta església en els seus orígens era anomenada Sant Joan de Colobrer i així és com apareix esmentada en la referència més antiga d’aquest temple L’any 1164 Ramon de Cervera, amb la seva dona Ponceta i d’altres parents, van posar sota la guàrdia i batllia de Santa Maria de Vallbona i de la granja del Sant Esperit el castell de Colobrer o de Montesquiu i els donaren l’…
Sant Pere de Bigues (Bigues i Riells)
Art romànic
Situació Vista de ponent de l’església que guarda bona part de l’antiga nau romànica M Anglada L’església parroquial es troba davant una plaça voltada per la rectoria i algunes cases antigues, al cim d’un turó a 309 m d’altitud sobre el nivell de la mar, a l’esquerra de la riera de Tenes A la dreta hi ha una nova urbanització Mapa L37-14364 Situació 31TDG354145 S’hi va per la carretera de Sant Feliu de Codines a l’Ametlla, fins al quilòmetre 8, on hi ha el trencall a mà esquerra que entra a la part vella del poble MAB Història L’església és documentada en una permuta del 1054 El…
Santa Maria de Bensa (la Sentiu de Sió)
Art romànic
Situació Restes de l’absis de l’església amb un acurat aparell, propi dels darrers temps de l’art romànic ECSA - J Giralt Les ruïnes de l’església de Santa Maria, coneguda com l’església rònega, se situen vora el cim de l’esperó de la serra on hi ha les restes del despoblat de Bensa Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent CAT-CCA-JGB Mapa 33-14360 Situació 31TCG265326 Història Aquest temple, dedicat a santa Maria, fou l’església del poble de Bensa, de la qual han arribat als nostres dies escasses referències documentals La primera notícia la…
Casa forta i espluga de la Fabregada (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Cova propera a la masia de la Fabregada que serví d’habitatge en l’alta edat mitjana ECSA - V Roca A la part alta de la vall de la Fabregada, petita vall lateral de la conca del Rialb, hi ha la masia abandonada de la Fabregada, que en part correspon a una casa forta-torre d’època medieval, i, prop seu, hi ha una espluga, segurament habitada a l’alta edat mitjana Mapa 34-12291 Situació 31TCG474589 Per a anar-hi, cal agafar la pista que, provinent de la carretera que va de Gualter a Folquer, porta fins al Molí Nou després, cal prendre la pista que segueix la riba dreta del Rialb i a…
Torre i construccions del Serrat del Sabater (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta torre i les construccions properes eren situades al Serrat del Sabater, una elevació que domina la confluència del barranc de Vall-llebrera amb el Segre La carretera que va d’Artesa de Segre a Tremp hi passa pel costat L’indret on hi havia el vilatge medieval Serrat del Sabater I era a sobre mateix d’un marcat revolt de la carretera vella La torre, en canvi, era al capdamunt del turó Serrat del Sabater II No hi ha cap dada documental coneguda que faci referència a aquest indret Cal recordar, però, que la contrada d’Artesa de Segre fou conquerida definitivament pels…
Cellera de Vila-roja (Costoja)
Situació Restes de la torre i basament de murs que encerclaven l’antiga cellera de l’església de Sant Miquel ECSA - A Roura Les restes de l’antiga cellera de Vila-roja són al costat de l’església de Sant Miquel Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 21′ 35″ N - Long 2° 36′ 49″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Nucli urbà Algunes restes d’un recinte emmurallat que encerclava la cellera es troben vers el sud i sud-est de l’església de Sant Miquel de Vila-roja A uns 30 m al sud-est de l’absis…
Partido Socialista Obrero Español (Histórico)
Partit polític
Nom que adoptà el 1974 el sector del PSOE liderat per Rodolfo Llopis, que no havia acceptat l’accés del grup renovador de l’interior a la direcció.
La seva força principal era a l’exili i a Catalunya sempre tingué una presència reduïda En el XI Congrés del PSOE a l’exili agost de 1971, una moció presentada per Felipe González obligà que l’exili compartís la direcció amb el partit de l’interior, a la vegada que deixà en les mans d’aquest El Socialista El congrés de la UGT del mateix any aprovà també l’accés a la direcció d’un grup renovador de l’interior, enfront de la “vella guàrdia” de Manuel Muiño, fidel a Llopis La tensió entre Llopis i els renovadors esclatà al maig de 1972, a partir de la publicació de l’article “Los enfoques de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina