Resultats de la cerca
Es mostren 2707 resultats
Lautaro Murúa
Cinematografia
Actor, guionista i director de cinema xilè.
Installat a l’Argentina des dels anys cinquanta i havent estudiat arquitectura i enginyeria, començà a treballar com a actor el 1947 Fou molt conegut per les pellícules protagonitzades amb l’argentí Leopoldo Torre Nilsson, La caída 1959, Martín Fierro 1968 o Fin de fiesta 1969 Dirigí les pellícules Shunko 1960, Alias gardelito 1961, El Señor presidente 1972 i La Raulito 1976, que el donaria a conèixer internacionalment Arran del cop d’estat militar que el 1973 enderrocà el president xilè Salvador Allende, s’installà a Espanya, on rodà el seu cinquè film, La Raulito en libertad 1977, i…
Fèlix Maria Falguera i de Puiguriguer
Història del dret
Jurista i notari.
Degà del Collegi de Notaris de Barcelona, membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, de la de Ciències Naturals i Arts i de la Societat Econòmica d’Amics del País Fundà la revista La Notaría , que hom publica encara És autor de Formulario completo de notarías 1862, Apuntes de notarías 1871 i Tratado de la prescripción catalana 1880 Feu unes quantes conferències sobre dret català a l’Ateneu Barcelonès 1870-80, publicades el 1889 Traduí la Theoria artis notariae de Vicenç Gibert 1885 El Collegi de Notaris de Barcelona ha instituït, en honor seu, el premi…
Esglésies de la Ribera d’Ebre anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta anteriors al 1300 M LI Ramos Ascó Sant Joan d’Ascó Sant Pere del castell d’Ascó Benissanet Sant Joan de Benissanet Flix Santa Maria de Flix Garcia Santa Maria de Garcia Ginestar Sant Martí de Ginestar Sant Vicenç Miravet Santa Maria de Miravet Santa Maria del castell de Miravet Móra d’Ebre Sant Joan Baptista de Móra La Palma d’Ebre Mare de Déu del Roser de la Palma d’Ebre Rasquera Sant Joan Baptista de Rasquera Riba-roja d’Ebre Sant Bartomeu de Riba-roja Santa Magdalena de Berrús…
Mare de Déu d’Estet (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquest antic santuari, edifici gòtic en ruïnes, es localitza al sud-oest de Roda, vora la Torre de Marcedo D’antic va pertànyer al monestir d’Ovarra, fins que l’any 1296 passà a Sant Vicenç de Roda Llavors l’abat Bernat de Sant Victorià d’Assan assignà al priorat d’Ovarra deu cafissos anuals de les rendes que tenien a la vall de Lierp i una vinya a Coscollola, terme de Graus, com a compensació per la pèrdua de les esglésies de Sant Jaume de la Pobla de Roda i Santa Maria d’Estet Es conserva una imatge de la Mare de Déu d’Estet a l’antiga catedral de Roda
Sant Marçal de Rallui (Beranui)
Art romànic
Es troba al damunt del poble de Rallui, on probablement era emplaçat l’antic castell Seria, doncs, l’església castellera Suposem que al principi era dedicada a la Mare de Déu, puix que diverses notícies documenten una església de Santa Maria al terme de Rallui L’any 1126 dues terres a la Clusa i una altra al coll de Sant Vicenç confrontaven amb “la terra de Santa Maria” Hom pot pensar qué és una referència a Santa Maria d’Ovarra, però un instrument del 1256 consigna una vinya a les Llagunes del Palau que confrontava “ in vinea Sancte Marie de Lauri ” Actualment, la capella de…
Santa Eulàlia de Paderniu (la Vall de Lierp)
Art romànic
El llogaret de Paderniu es localitza al damunt d’Eixea, als vessants meridionals del Turbó 1 180 m i a la capçalera del barranc homònim Es tenen referències de l’església des de l’any 1092, en què el bisbe Ramon Dalmau dotà la canònica de Sant Vicenç de Roda amb les quartes episcopals de l’església de villa Paternini , cosa que confirmà el 1093 El 1198 Gombau de Camporrells, bisbe de Roda-Lleida, donà al refetor dels canonges de Roda els cinc diners anuals que li tributava l’església de Santa Eulàlia El 1255 l’església de Paderniu depenia de la infermeria de Roda Des d’aleshores…
Francesc Riba i Martí
Música
Compositor i crític musical català.
Estudià música a Vic amb Lluís Romeu i orgue a Barcelona amb Vicenç Maria Gibert El 1924 esdevingué organista de Notre-Dame du Bon Secours de Bois Colombes En tornar a Barcelona, fou professor de música a l’Escola Blanquerna i crític musical del diari "El Matí" Entre el 1944 i el 1946 ocupà la plaça de mestre de capella de l’església de Pompeia de Barcelona El 1947 guanyà el premi del concurs de la Comissió Abat Oliba amb l’obra Cinc Càntics a la Verge de Montserrat A més, és autor de la cançó El Mariner -que estrenà l’Orfeó del Noya el 1918- i dels Goigs a la Mare de Déu del…
Partit Ecologista de Catalunya-Vértice Español de Reivindicación Desarrollo Ecológico
Partit polític
Partit constituït el 1984 a partir del Vértice Español de Reivindicación Desarrollo Ecológico.
Ha participat en les eleccions legislatives de 1986, 1989 10054 vots, 1993 9249 vots i 1996 5639 vots i en les autonòmiques de 1988 5927 vots, 1992 7786 vots i 1995 5639 vots En les municipals de Barcelona de 1991 concorregué dins la coalició Barcelona Verda amb Els Verds i Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya Dirigents Lluís G Domingo Masmitjà, Vicenç Amat i Josep Oriol Àvila Al gener de 1994 participà en la creació d’ Unión Centrista d’àmbit estatal amb el Centre Democràtic i Social, la Unión Progresista Liberal i el Partit Demòcrata Liberal de Catalunya Ha…
Hernando de Talavera
Cristianisme
Prelat castellà.
Jueu convers, estudià a Barcelona, amb Vicenç Panyella, i a Salamanca, on més tard 1463-66 fou professor de filosofia moral Ingressà als jerònims 1466 i fou prior de Valladolid 1470-85, on introduí la impremta 1480 Bisbe d’Àvila 1485-93 i confessor d’Isabel I, entrà en contacte amb Colom, el qual ajudà econòmicament Conquerida Granada 1492, en fou el primer arquebisbe 1493-1507 El cardenal Cisneros s’oposà a la seva tolerància religiosa i a la seva política d’assimilació pacífica dels musulmans També la inquisició l’acusà de judaïtzant 1507 Fundà un collegi episcopal precedent…
Francesc Català
Literatura catalana
Medicina
Teatre
Entitats culturals i cíviques
Poeta i promotor cultural.
Doctorat en medicina a Montpeller el 1957, des d’aquell any exercí a Vinçà Conflent El 1955 creà el grup teatral i coral del Fanal de Sant Vicenç El 1960 fou un dels promotors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, del qual fou també vicepresident 1968 Feu cursos d’història de l’art a la Universitat Catalana d’Estiu i collaborà en els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i d’Història de la Medicina Catalana Com a escriptor collaborà en diaris i revistes de la Catalunya del Nord La Tramontana , Sant Joan i Barres i L’Indépendant Publicà dos reculls de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina