Resultats de la cerca

Segons la llegenda, fou la fundadora de Cartago Pujà al tron de Tir a la mort del seu pare, però el seu germà li matà el marit i Dido decidí de fugir a Fenícia Es dirigí vers el nord d’Àfrica, on un dels capitosts indígenes li concedí tota la terra que pogués encloure una pell de bou Dido la tallà a tires molt estretes i delimità el territori d’allò que més tard seria Qart Hadašt ‘Nova Ciutat’, o sia Cartago Pretesa en matrimoni per un altre capitost indígena, Dido preferí de morir clavant-se un punyal dalt d’una pira funerària Els seus amors desgraciats i la seva tràgica mort foren cantats…

És una de les grans figures de la direcció orquestral actual i destaca com a intèrpret del gran repertori germànic romàntic i postromàntic, i està excellentment considerat com a director operístic És director convidat habitual d’orquestres d’arreu del món, com les filharmòniques de Viena i Berlín, la Staatskapelle Dresden, el Concertgebouw d’Amsterdam, la Philharmonica Orchestra de Londres, i les filharmòniques de Filadèlfia, Chicago i Nova York Des de la temporada 1997-98 és director musical de l’Òpera Alemanya de Berlín El 2000 debutà al Festival de Bayreuth amb la direcció de…

La primera notícia que hom en té prové de Giraldus Cambrensis ~1147-1223, que en la seva Descriptio Cambriae afirma que els gallesos coneixien i practicaven la polifonia Els instruments principals eren l’arpa, la flauta i el crwht, amb què acompanyaven el cant fins a quatre veus Del s XIV són uns cants amb acompanyament d’arpa o peces per a arpa sola que són les tabulatures instrumentals més antigues Els pennillion telyn , on cada cantor segueix una melodia diferent, i encara una altra l’harpa, s’integren en una superior harmonia Se suposen derivats de velles formes bàrdiques, popularitzades…

Estudià cant a Hilversum i a Amsterdam, i el 1949 debutà a l’Òpera de Viena Parallelament a la seva carrera operística, portà una intensa activitat fent concerts i recitals oratoris i lieder Entre el 1958 i el 1962 actuà amb l’Òpera Nacional Holandesa, i interpretà un ampli repertori que inclou des de les òperes de WA Mozart fins a les de G Verdi, passant per les de ChW Gluck, A Lortzing o O Nicolai, entre d’altres El 1961 ingressà a la Deutsche Oper am Rhein, on debutà amb el paper de Melisanda, que més tard enregistrà sota la direcció d’E Ansermet El 1963…

Estudià al Conservatori de Sofia, i el 1966 fou contractada per l’Òpera Nacional, amb la qual debutà en aquesta ciutat interpretant l’Abigaïl del Nabucco de G Verdi El 1970 guanyà un concurs internacional celebrat a la capital búlgara, que li obrí les portes del públic italià, davant el qual debutà a Treviso amb Turandot Ben aviat inicià una important carrera que la dugué als principals teatres italians, espanyols i al Colón de Buenos Aires, on, el 1977, es presentà també amb el paper titular de Turandot La seva primera actuació als Estats Units fou el 1981 El 1982 cantà Tosca…

Estudià al Neues Konservatorium de la seva ciutat natal, i debutà el 1929 com a Sieglinde La valquíria a Chemnitz, al costat de la seva germana El 1932 passà a formar part de la companyia del Teatre Alemany de Praga, i el 1936 debutà a l’Òpera de Viena, de la qual acabà formant part, especialitzada en el repertori operístic de R Wagner i R Strauss El 1936 fou Donna Elvira Don Giovanni a Salzburg, i dos anys més tard debutà al Covent Garden de Londres en el paper de la primera dama La flauta màgica i Chrysothemis Electra Hi tornà el 1947 i el 1955 El 1946 estrenà a Zuric…

Estudià a Viena amb R Papier La seva versatilitat vocal captivà l’empresari hamburguès B Pollini, que la contractà el 1895 per a interpretar el paper de Brunilde, sota la batuta de G Mahler En aquells moments Mahler era al capdavant de l’orquestra del Teatre de l’Òpera d’Hamburg i quedà admirat dels dots de la jove cantant La profunda amistat que s’establí entre director i soprano feu que Mildenburg seguís Mahler a Viena, on cantà en la companyia de l’Òpera de la capital austríaca Bona actriu i posseïdora d’una veu densa i apassionada, destacà en la interpretació de papers wagnerians De fet,…

Fill d’un tenor portuguès, en quedar orfe de pare fou adoptat per la seva mare natural, que era brasilera Inicià la seva formació musical a Itàlia, però quan tenia tretze anys es traslladà a Rio de Janeiro Allí, el 1898, ingressà a l’Instituto Nacional da Musica i fou alumne de F Nascimento i F Braga El 1911, en un concert públic, presentà per primera vegada algunes obres seves Compongué una òpera, abundant repertori de saló, per a orgue, tres trios -molt apreciats al Brasil-, lieder , peces per a piano i també una òpera, Soeur Beatrice , que deixà inacabada i que…

Tot i que des dels onze anys cantava en un cor a Kíev, el començament de la seva carrera fou el 1835, any en què MI Glinka el reclutà per al cor de la capella de la cort i el portà a Sant Petersburg, on li impartí classes de cant El 1839 estudià a París, i el 1841 debutà a Florència Tornà a Sant Petersburg el 1842, on cantà amb molt d’èxit, caracteritzant-se per la seva veu de baríton d’extens registre que li permetia cantar un repertori molt ampli Com a compositor és conegut per ser el fundador de l’òpera ucraïnesa La seva obra més famosa és l’òpera còmica Zaporožec…

Deixeble dels pianistes CA Stein i E Passy, fou un dels compositors nacionalistes suecs més destacats del segle XIX Estudià dret a Uppsala, i en aquella estada compongué, conjuntament amb el príncep Gustau de Suècia, l’òpera La dama blanca de Drottningholm , estrenada a Estocolm el 1848 Professionalment fou bibliotecari del príncep Òscar des del 1853 i director de l’escola de música de Lindblad entre el 1861 i el 1872 A part de les seves tasques pedagògiques, la intervenció com a assistent a la Reial Òpera d’Estocolm i les seves composicions vocals, és conegut per les seves…