Resultats de la cerca
Es mostren 1860 resultats
bisbat de l’Alguer

Detall de l’absis de la catedral de Sant Pere i Sant Pau del bisbat de l’Alguer
© Rossend Gri i Casas
Bisbat
Cristianisme
Història
Bisbat erigit el 8 de desembre de 1503 per butlla d’Alexandre VI, publicada en el pontificat de Juli II, a petició d’un sínode aplegat a Sàsser per reestructurar els bisbats de l’illa.
Dels bisbats d’Ottana, Castro i Bisarcio es formà el de l’Alguer, bé que aquest títol no aparegué com a definitiu fins el 1515 El 1803, el bisbat de Bisarcio fou novament separat de l’Alguer L’any 1986 fou unit al bisbat de Bosa, i el nou bisbat adoptà el nom d’ Alguer-Bosa De la diòcesi de Bosa es tenen notícies a partir de l’any 1073, quan el bisbe Costantino de Castra edificà la catedral romànica dedicada als sant Pere i Pau Episcopologi de l’Alguer bisbe període lloc de naixement l’Alguer Pietro de Parente 1504-1512 Gènova Juan de Loaysa 1514-1524 castellà…
treva de Venècia
Història
Acord establert, de resultes de la batalla de Legnano, entre l’emperador Frederic I Barba-roja i el papa Alexandre III (maig-agost del 1177), en el qual l’emperador se sotmeté a l’autoritat papal.
L’acord fou completat amb sengles treves amb la Lliga Llombarda i Guillem II de Sicília
batalla d’Austerlitz
Història
Militar
Batalla lliurada prop de Slavkov (en alemany Austerlitz
), Moràvia, on els exèrcits de Francesc II i d’Alexandre I de Rússia foren vençuts (2 de desembre de 1805) per Napoleó I, que acabava d’ocupar Viena.
Els aliats s’agruparen en dues posicions Olmütz i Marburg entre les quals es trobava l’exèrcit francès Les condicions climatològiques i la intuïció del pla dels aliats permeteren la victòria de Napoleó Les baixes aliades foren molt superiors a les franceses Amb aquesta derrota finalitzà la Tercera Coalició, i Àustria signà l’humiliant tractat de Pressburg
ducat de Sermoneta
Història
Títol concedit pel papa Alexandre VI, el 1501, al seu net Roderic d’Aragó i de Borja (dit també de Borja i d’Aragó), duc de Bisceglie, sobre la senyoria i castell homònims, prop de Roma.
Els havia confiscat 1499 als Gaetani que en posseïen la senyoria des del 1297 aquesta havia estat concedida pel papa Bonifaci VIII al seu nebot Pietro Gaetani, comte de Caserta Al seu torn, el 1504 el papa Juli II l’hi confiscà i el retornà als Gaetani Li fou annexada la grandesa d’Espanya, el 1616, al duc Francesco Caetani mort el 1683, cavaller del Toisó d’Or, governador de Milà i virrei de Sicília
Francesc Ortí i Figuerola
Historiografia catalana
Historiador.
Membre de la nissaga dels Ortí, buròcrates al servei de València, era fill del també escriptor Josep Vicent Ortí i Major, i nebot del poeta Francesc Figuerola i Espècies Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en teologia, i obtingué un benifet a la parròquia valentina de Sant Bartomeu Més tard, ocupà una canongia a la seu de València, i rebé, anys després, els ordes sacerdotals Qualificador del Sant Ofici des del 1725, el 1728 fou escollit pels regidors de la ciutat rector de la UV, càrrec que ocupà durant un trienni Destacà, segons els seus contemporanis, en l’oratòria sagrada…
Plácido
Cinematografia
Pel·lícula del 1961; ficció de 85 min., dirigida per Luis G.Berlanga.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Jet Films Alfredo Matas, Barcelona ARGUMENT LGBerlanga, Rafael Azcona GUIÓ LGBerlanga, RAzcona, Josep Luis Colina, Josep Lluís Font FOTOGRAFIA Francisco Sempere blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé, Enric Bronclalo decorats MUNTATGE José Antonio Rojo INTERPRETACIÓ Casto Sendra, Cassen Plácido, José Luis López Vázquez Quintanilla, Elvira Quintillà Elvira, Manuel Alexandre Julián, Mari Carmen Yepes Martita, Roberto Llamas Olmedo, Amelia de la Torre sra Galán, Josep Maria Caffarel Zapater, Xan das Bolas Rivas, Luis Ciges el pobre…
jansenisme
Cristianisme
Moviment doctrinal i religiós, difós als segles XVII-XVIII pels Països Baixos, França, Alemanya i Itàlia, que marcà perceptiblement l’espiritualitat catòlica coetània i posterior.
El nom deriva de Janseni Cornelis Jansen, que en l' Augustinus exposà les idees que féu seves aquest moviment, dirigit primer per Abbé de Saint-Cyran, collaborador de Janseni, i, en morir, per Antoine Arnauld El nucli inicial comprenia el monestir de Port-Royal, i hi participaren activament homes com Pascal Sobre la base de la teologia augustiniana, entesa segons Janseni, propugnava un rigorisme moral radical, i combaté durament el molinisme i els jesuïtes, en general, adoptà una actitud gallicana en la qüestió de la potestat episcopal, i la seva doctrina de la gràcia era bàsicament…
Susa

Fris dels Arquers, provinent del palau reial de Susa (Musée du Louvre)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Iran, situada a la riba del Kārūn, uns 325 km a l’E d’Eşfähān.
Correspon a l’actual Sus La prehistòria hi és representada per la cultura Susa I , relacionada amb la d’Al-'Ubaid 4300-3500 aC, de la qual ha estat trobada una ceràmica d’una gran qualitat, pintada, i per una fase de transició que correspon al període d’Uruk 3500-3100 aC La fase Susa II , ja protohistòrica, és relacionada amb el període de Jamdat Nasr 3100-2700 aC A partir de l’època històrica s’inicia el període elamita, durant el qual Susa fou la capital de l’Elam En poder, primer, de la dinastia autòctona d’Awan ~2400-2230 aC, estigué sotmesa després, com la resta del país, al regne d’…
custòdia

Custòdia de la catedral de Barcelona
Art
Peça d’orfebreria on és exposat el Santíssim Sagrament a la veneració pública.
Aparegué al segle XIV com a resposta a una nova necessitat litúrgica, creada a les processons eucarístiques de la festa del Corpus Christi la de presentar al poble de manera ostensible la Sagrada Forma i per això és anomenada també ostensori , que en un primer moment era portada en recipients tancats píxides, copons o calzes N’hi ha de diversos tipus la custòdia turriforme , nascuda en principi de l’adaptació del sagrari en forma de torre per mitjà de l’aplicació d’un cristall o un vericle, que trobà en Enrique Arfe el màxim conreador les de les catedrals de Toledo, Còrdova i Cadis, del segle…
salt d’obstacles
Hípica
Modalitat hípica en què un genet a cavall ha de superar amb un ordre predeterminat un recorregut fixat d’obstacles, obtenint la mínima penalització.
Entre les diverses penalitzacions figura abatre obstacles, que el cavall trepitgi l’aigua o que deixi una petjada en el llistó que delimita el salt, que suposen quatre punts cada vegada que es produeixen rebutjar saltar l’obstacle o desobeir el genet, també penalitza quatre punts en primera instància i l’eliminació si es produeix una segona vegada errar el recorregut o caure genet o cavall, que suposa l’eliminació directa, i ultrapassar el temps límit estipulat, que significa un punt per cada segon extra utilitzat La victòria en la competició és per a aquell binomi cavall-genet menys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina