Resultats de la cerca

Vida i obra Pertanyé al grup de poetes del període isabelí anomenat Germania Lírica, que reivindicava l’escriptura femenina i un paper més destacat per a la dona en la societat Publicà poemes de tipus sentimental i de contingut històric i moralitzant en un recull de Poesías Sant Sebastià 1843 i soltes al recull Pensil del bello sexo 1845, impulsat per Víctor Balaguer i Joan Mañé i Flaquer, amb qui es casà, i en revistes de Barcelona com “El Genio”, de València com “El Fénix”, de Madrid com “Semanario Pintoresco Español” i de Castelló com “El Celtíbero” Escriví el drama El desterrado 1844 i…

Visqué, alternativament, a Europa i al seu país fundà a La Paz el diari “Los Debates” 1915 Com a diplomàtic i polític fou ambaixador a París, a Londres i a Madrid, cap del partit liberal i ministre 1940 La seva gran obra és Pueblo enfermo contribución a la psicología de los pueblos hispano-americanos 1909-10, requisitòria apassionada i pessimista sobre la realitat ètnica del continent Com a historiador escriví una Historia de Bolivia la fundación de la República 1920-29 És autor de les novelles Wata-Wara 1904, reelaborada a Raza de Bronce 1919, Vida criolla 1905, etc, en les quals tracta, amb…

Afiliat al PSOE, fou membre del comitè nacional 1915 i una de les principals figures intellectuals d’aquest partit En iniciar-se la República fou, successivament, diputat a corts 1931, sotssecretari de treball i ambaixador a Berlín 1932 conseller polític de Largo Caballero, quan aquest esdevingué cap del govern el nomenà ambaixador a París 1936-37 Fou director dels periòdics España 1916, Leviatán 1934-36 i Claridad , i també de l’Editorial España, de la qual fou propietari juntament amb Juan Negrín i Álvarez del Vayo Exiliat des del 1939, continuà la seva activitat política des del PSOE…

Escrita per Giovanni Boccaccio, en 1349-51, representa el final del llarg itinerari artístic de l’autor i és la millor obra de la novellística medieval Com a conseqüència de la pesta negra del 1348, set dones i tres homes fugen a una villa dels afores de Florència i durant deu dies cadascun d’ells explica una novella La pesta en constitueix el marc decoratiu i artisticoliterari fa la sensació de serietat i permet una llibertat temàtica i d’expressió inimaginable fora d’aquells moments d’excepció Una de les característiques de l’obra és un marcat realisme figures i passions mai no són típiques…

Llicenciat en història de l’art, des del 1976 fou durant molts anys corrector i redactor de la revista Serra d’Or Molt interessat en la ciència-ficció, una gran part de la seva obra s’inscriu en aquest gènere, en el qual s’inicià amb la trilogia formada per les narracions  Damunt un blanc així com el del paper 1978 i les novelles Ofici de torsimany 1985 i Demà serà un altre dia 1987, en les quals es proposa explorar els recursos literaris de l’espai, el temps i el moviment Amb el mateix esperit experimental, molt posteriorment publicà les narracions breus  Tresgressions  2003, …

Signa els seus llibres com a Pep Coll Estudià al seminari de la Seu d’Urgell Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona La seva obra literària se centra en el món dels Pirineus i les seves històries s’hi relacionen des d’un ventall d’angles i perspectives diferents mitològic, realista, històric i costumista Ha dedicat llibres al llegendari dels Pirineus, com és el cas de Quan Judes era fadrí i sa mare festejava 1986, Muntanyes maleïdes 1993 i Viatge al Pirineu fantàstic 1996 a més de novellar elements de la mitologia pirinenca en La bruixa del Pla de Beret 1991 i Què…

El seu pare volia que fos clergue, però ell no tenia vocació i es dedicà al comerç durant la seva vida abastà una àmplia gamma d’activitats mercantils El 1685 participà en una rebellió fallida contra Jaume II i, el 1688, s’uní a l’exèrcit del nou rei protestant Guillem II, de qui fou amic i conseller Entre el 1689 i el 1701 publicà, en defensa de la seva política, uns 36 libels i poemes mentrestant, i a causa del mal estat dels seus negocis, feu fallida Durant el regnat de la reina Anna escriví, en defensa dels puritans, el libel The Shortest Way with the Dissenters 1702, que li valgué la…

Germà de l'empresari i mecenes Antoni Vila i Casas , fou vicepresident de la Fundació Vila Casas Iniciat tardanament en l’escriptura, publicà, entre altres obres, la crònica Àlbum de família 1984, les novelles i narracions Príncep de Roma 1989, Talgo Simfonia 1988, El gos del cantant 1986, Elisenda 1985, El brunzir del temps 1994, premi Fiter i Rossell, Gent de l’illa 1995,  Bernat el Coix 2008 i el llibre de viatges Diari d'un turista Viatge a Síria i Jordània 2001 També és autor dels assaigs polítics Delenda est Catalonia 2008 i Ara és l'hora, catalans 2009, a més d’un…

Llicenciat en geografia i història, resideix a Andorra Nacionalitzat andorrà, fou director d’Arxius, Patrimoni i Recerca del comú d’Andorra la Vella Collabora habitualment en mitjans de comunicació Segre , Diari d’Andorra És autor dels volums de narracions La selva moral 1993, premi memorial Anna Dodas 1994 i Els quatre pilans 1998, i de les novelles Les ànimes sordes 2000, Obaga 2003, L’any dels francs 2003, premi Nèstor Luján de novella històrica, Blau de Prússia 2006, premi Carlemany, La primera pràctica 2010, L’escala del dolor 2012,  Els ambaixadors 2014, premi Josep Pla, La Bíblia…

Els novellistes dels s XII-XIV, en fer-lo personatge principal de llurs produccions, li atorgaren qualitats físiques i morals, caracteritzades per la gallardia i la virilitat, que esdevingueren modèliques Als s XIV i XV, els cavallers que realment existien es lliuraven a imitar els personatges novellescs Recorrien Europa amb empreses cavalleresques, participant en torneigs i passos d’armes, i els sobirans els atorgaven salconduits per a poder transitar per llurs dominis “en cerca d’aventures” i els recomanaven a d’altres reis i senyors Entre els catalans hom pot esmentar Miquel d’Orís, Pere…