Resultats de la cerca

El terme és travessat pel riu Magre al sector septentrional i és accidentat al meridional pels contraforts de la serra d’El Caballón i de la de Dosaigües El matollar ocupa una quarta part del territori, i la resta és conreada en règim de secà, llevat unes 200 ha prop del riu Magre, dedicades sobretot a tarongers, i també a hortalisses El conreu principal és el de la vinya 1 300 ha —que produeix moscatell per a mistela i per a consum en fresc i vi de bona qualitat—, seguit pels de garrofers i d’oliveres Hi han estat installades algunes granges La població, en retrocés, tendeix a estabilitzar-…

El Xúquer, que corre en aquest indret profundament engorjat, forma el límit septentrional del terme Diversos barrancs, afluents del Xúquer i del riu d’Escalona, travessen l’accidentat territori El 95% del terme no és conreat L’agricultura es limita a 550 ha 500 de secà garrofers, blat, ordi i vinya i 50 de regadiu blat i hortalisses, que aprofiten l’aigua de fonts Ha desaparegut la tradicional indústria de la confecció d’espardenyes Hi ha una fàbrica de filats La central hidroelèctrica del Salt de Millars és una de les més importants del País Valencià La regressió demogràfica s’ha vist…

Constitueix la vall mitjana del riu de Vilamalefa riu de Vilafermosa o Major, que penetra al terme pel NW, procedent d’Aragó Puertomingalbo, i el deixa al congost de Cedraman, al SE El terme és extremament abrupte un 30% és cobert de pinedes i alzinars i un altre 30% de conreus de secà, i hi ha unes 145 ha de regadiu Els conreus principals són els cereals, els llegums i les patates La superfície mitjana per explotació és de 20 ha L’arrendament i la parceria cobreixen unes 600 ha en conjunt La vila 365 h agl 2006 755 m alt és situada al vessant de la serra de Salvatierra, entre el riu de…

Se situa als vessants orientals de les serres prebètiques valencianes, centrat per la vall de Gallinera, drenada per la rambla de Gallinera anomenada després el Calapatar o riu Bullent, que corre entre els vessants septentrionals de les serres de la penya del Capellà, de la roca Foradada 861 m alt, del Cavall, de Gellibre i de Segària i els costers meridionals de la serra de la Safor 1011 m alt i de Gallinera on hi ha el castell de Gallinera, que tingué la jurisdicció i donà nom a la vall i al municipi Ultra 4178 ha incultes, n’hi ha 1113 de secà, dedicades en un 56…

Això prové bàsicament del fet, únic a les Balears, de la presència de materials paleozoics i mesozoics devonians, carbonífers, triàsics, liàsics, juràssics, fortament desgastats, que donen lloc a uns relleus desgastats, suaus i arrodonits, que tanmateix assoleixen les majors elevacions de l’illa el Toro, Santa Àgueda, s’Enclusa, sa Falconera d’Alforinet relleus que cauen bruscament sobre la costa, molt més articulada que la des Migjorn La manca de protecció orogràfica afavoreix l’acció del vent la tramuntana hi bat amb força, però també la relativa abundància de pluges, que compensa en part l…

El terme, a la dreta del Vinalopó, s’estén fins a la serra d’Ontinyent i la serra de Beneixama Hi ha 1700 ha sense conrear, aprofitades parcialment per a pastures De les 1900 ha conreades, 1150 són de secà, amb predomini de la vinya 470 ha, l’olivera 370 ha, l’ametller 210 ha i els fruiters 100 ha El regadiu 340 ha a la zona més baixa, és dedicat als fruiters 220 ha, on és conreada una varietat de pomera que porta el nom de la vila, i a hortalisses 120 ha La propietat és bastant repartida La indústria alimentària i petits tallers tèxtils i de joguines ocupa el 40% de la població activa La…

La part de territori accidentat és important i hi ha 700 ha de terra inculta, de propietat particular i comunal, utilitzada com a pasturatges d’hivern per ramats transhumants hi ha igualment alzines sureres El regadiu es limita a 130 ha la quasi totalitat de les terres de conreu, tanmateix, són de secà, on dominen els conreus arboris garrofers, oliveres i vinya l’oli de la serra d’Espadà és famós per la qualitat, i són explotades en gran part pels propietaris Hom explota l’aigua mineromedicinal d’algunes fonts Les activitats industrials es limiten a l’elaboració d’oli i a la producció de…

El terme, molt accidentat, és drenat pel riu de Vilamalefa que des d’aquests indrets rep el nom de riu d’Argeleta , afluent, per l’esquerra, del Millars El riu ha excavat una vall estreta i profunda, fora la qual dominen turons que ocupen la major part del territori Dues terceres parts de les terres són incultes, amb carrasca, brolla de romaní i pins Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris El regadiu, concentrat en petits horts al llarg del riu, ocupa 22 ha, en gran part destinades a cereals Al secà s’hi fan cereals, garrofers, arbres fruiters,…

S’estén des del fons de l’estreta vall del Palància, pas natural cap a Aragó la carretera i el ferrocarril de Sagunt a Terol travessen el terme municipal prop del Poble, fins als contraforts de la serra de la Calderona El regadiu, que ocupa especialment el fons pla de la vall, comprèn unes 100 ha, regades principalment per la séquia major de Sagunt que pren l’aigua del Palància al terme veí d’Algar i, també, per les fonts de la Murtra i del pou del Picaio La major part del regadiu és ocupat per tarongers i la resta per conreus d’horta, principalment hortalisses Hi ha 405 ha de bosc i de…

Limitada per l’oceà Atlàntic S i W i el Guadiana E i separada de la resta de Portugal per les serres de Monchique 902 m i Caldeirāo 589 m Dividida en Alt Algarve i Baix Algarve, té un clima de característiques mediterrànies La població és escassa i la vida econòmica se centra en les activitats primàries hi destaca el conreu d’hortalisses i d’arbres fruiters de secà oliveres, figueres i ametllers La pesca hi té molta importància sardina i tonyina essencialment Els seus ports exporten sobretot peix salat i en conserva Muralles de Faro Vitor Oliveira CC BY-SA 20 Aquesta regió tingué poblament…