Resultats de la cerca
Es mostren 1616 resultats
morisc | morisca

Situació dels moriscs al País Valencià i la seva distribució en filloles l’any 1602
© Fototeca.cat
Història
Descendent dels musulmans andalusins que continuà habitant a la península Ibèrica després de la Reconquesta.
Bé que jurídicament s’estableix una distinció entre moriscs i mudèjars , segons que haguessin estat batejats o no, la documentació de l’època no la recull moro En línies generals, hom pot dir que, a partir del segle XVI, cal considerar batejat i, per tant, morisc tot el romanent musulmà peninsular Llur distribució geogràfica, molt irregular, depengué de com havia estat feta la reconquesta, i generalment continuaren en els llocs d’origen, amb l’excepció dels de Granada, que foren deportats com a conseqüència de la revolta de Las Alpujarras 1568-70 Al moment de l’expulsió 1609 sembla que…
Lev Nikolajevič Tolstoj
Lev Nikolajevic Tolstoj
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor rus.
De família noble, rebé una acurada educació particular Començà estudis d’àrab i turc amb la idea d’ésser diplomàtic Després inicià estudis jurídics Feu diverses activitats i es lliurà, a temporades, a una intensa vida social, fins que anà a viure amb el seu germà Nikolaj al Caucas, on restà dos anys, durant els quals escriví la seva primera novella, Detstvo ‘La infantesa’, 1852, i després Otročestvo ‘L’adolescència’, 1854 i Junost’ ‘La primera joventut’, 1857 traducció catalana d’ANin, 1974 L’experiència del Caucas, on lluità contra els nadius, i la de la guerra de Crimea, on anà poc després…
,
orde de l’Aixa
Història
Orde que, segons una tradició tardana de poca credibilitat, fou fundat vers el 1150 per Ramon Berenguer IV amb motiu de la defensa de Tortosa que feren les dones de la ciutat (menades per Marina de Miravall) per salvar-la d’un contraatac àrab.
El distintiu d’aquest orde era un escapulari amb una aixa de grana com a ornament
Líban

Estat
Estat de l’Orient Mitjà, limitat a l’W per la Mediterrània, al N i a l’E per Síria i al S per Israel; la capital és Beirut.
La geografia física País muntanyós, pren el nom dels monts del Líban, els quals durant el Miocè i el Pliocè se separaren de l’Antilíban i originaren la depressió d’Al-Biqā’, que forma part de la sèrie de falles que s’estenen des de Síria fins a l’Àfrica oriental Hom hi distingeix quatre regions la franja litoral, plana els monts del Líban, que s’estenen de N a S, amb suaus pendents, en terrasses, a l’W, i escarpats a l’E, els quals culminen al Qurnat al-Sawdā’ 3083 m Al-Biqā’, ampla vall travessada pels rius Orontes i Līṭānī i els monts Antilíban, al llarg de la frontera siriana El clima és…
Tortosa i la Marca Superior de l’Àndalus
Art romànic
Introducció Vista de la ciutat de Tortosa, dominada pel seu castell, antiga suda musulmana, segons el dibuix d’Anton van den Wijngaerde del 1563 Fons de la Fundació 700 Aniversari de la Universitat de Lleida La invasió musulmana fou una fita històrica clau, que culminà la llarga crisi de les estructures i els grups de poder de l’estat visigot i constituí una nova formació social tributària Les fonts escrites són fragmentàries i de difícil interpretació pel que fa a la història de Tortosa i les comarques veïnes durant el període de la conquesta musulmana Amb tot, se sap que Mūsà i Tāriq ja…
Musulmans i cristians
“El comte de Barcelona és avui Ramon, fill de Berenguer, fill de Borrell L’any 446 de l’Hègira 1054-55 deixà el seu país per anar a Terra Santa En passar per Narbona, va visitar un dels grans personatges de la ciutat Durant l’estada a la seva casa, el comte i la dona del seu amfitrió s’enamoraren Ramon continuà el viatge i arribà a Jerusalem De tornada, passà novament per Narbona El comte visità novament l’antic amfitrió perquè desitjava retrobar-se amb la dona El comte i la muller es confessaren recíprocament el seu amor i prepararen un pla perquè ella pogués fugir i retrobar-lo Quan aquest…
Ramon de Penyafort
Estàtua sepulcral de Ramon de Penyafort a la capella del sant a la Catedral de Barcelona (segle XIV)
© Arxiu Fototeca.cat
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic i canonista.
Fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina El 1204 era clergue i scriptor de la catedral de Barcelona Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat 1217-22 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu, però renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde de sant Domènec, congregació que conegué a Bolonya Després d’uns quants anys de silenci documental, que esmerçà en l’estudi i en la redacció d’alguns tractats, com la Summa de casibus poenitentiae o glosses al Decret de Gracià, acompanyà el legat…
Sant Martí de Querós (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Situació El poble de Querós era situat a la vall del Ter, a l’extrem de tramuntana del terme municipal de Sant Hilari Sacalm, dins els límits de l’actual pantà de Susqueda Del petit nucli urbà només l’església sc salvà de les aigües, tot i que quan el pantà és ple, l’aigua li frega els fonaments Mapa L38-13333 Situació 31TDG549457 JRR Història L’església és ja documentada el 1104, si bé cal situar ne l’origen probablement cap al final del segle XI Des dels seus inicis estigué vinculada al terme senyorial de Sau, sota la jurisdicció del castell de Cabreroles El terratrèmol que afectà la…
Castell de Montgai
Art romànic
Situació Restes d’una de les torres de l’antic castell d’època islàmica, ara integrada en una de les cases del poble de Montgai ECSA - J Giralt Les restes del que podríem considerar el castell de Montgai es troben al centre del nucli urbà, en un edifici situat a la cantonada entre la plaça del Castell i el carrer Reverend Bernola Mapa 33-14360 Situació 31TCG307298 El poble de Montgai és al peu de la carretera LV-3025 que uneix Balaguer amb Agramunt, tot resseguint la vall del riu Sió CAT-CCA-JGB Història Es coneixen, fins a l’actualitat, poques notícies directes del castell de Montgai L’any…
Sant Jaume d’Almenara (Santa Coloma de Queralt)
Art romànic
Situació Ruïnes de la nau, on s’aprecien diferents etapes de construcció F Español Les ruïnes de l’església són situades prop del mas d’Almenara, a l’extrem de llevant del terme municipal Mapa 34-15390 Situació 31CG706007 Per a arribar-hi cal agafar la carretera C-241 que va de Santa Coloma de Queralt a Igualada A uns dos-cents metres un cop passat el petit poble d’Aguiló, surt un camí de carro, el primer que es troba a la dreta de la carretera, que porta a Almenara FEB Història El lloc d’Almenara es documenta l’any 976 en la venda que feren el comte Borrell i la comtessa Letgarda al vescomte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina