Situació
Restes d’una de les torres de l’antic castell d’època islàmica, ara integrada en una de les cases del poble de Montgai.
ECSA - J. Giralt
Les restes del que podríem considerar el castell de Montgai es troben al centre del nucli urbà, en un edifici situat a la cantonada entre la plaça del Castell i el carrer Reverend Bernola.
Mapa: 33-14(360). Situació: 31TCG307298.
El poble de Montgai és al peu de la carretera LV-3025 que uneix Balaguer amb Agramunt, tot resseguint la vall del riu Sió. (CAT-CCA-JGB)
Història
Es coneixen, fins a l’actualitat, poques notícies directes del castell de Montgai. L’any 1050, el comte Ramon Jau Berenguer I es feu cedir per Yüsuf al-Muzaffar, cabdill àrab de Lleida, els indrets de Camarasa i Cubells. Fou llavors que, amb motiu de la conquesta d’aquestes poblacions, efectuada conjuntament per l’esmentat comte de Barcelona i el comte d’Urgell, Ermengol III, s’establiren, segons l’historiador Lladonosa, diverses comunitats pageses entre les serres de Montclar i Almenara, amb Montgai com a centre colonitzador. De fet, però, una referència concreta del castell de Montgai, la proporciona el testament sacramental de Ramon Bernat, atorgat l’any 1172, segons el qual el llegà al seu fill Ponç, junt amb altres castells com Seró, Biosca, Vernet, etc. Podem suposar, doncs, que Ramon Bernat havia estat castlà de la fortalesa de Montgai, i fou succeït en aquest càrrec pel seu fill Ponç, el qual, segons la documentació, es podria identificar amb un Ponç de Seró que testà l’any 1196. El lloc de Montgai també és esmentat com a afrontació territorial en la carta de poblament que l’any 1183 els comtes d’Urgell Ermengol VII i Dolça atorgaren als habitants de Bellcaire d’Urgell.
Posteriorment, el rei Jaume I confirmà l’any 1222 en favor de la seva germanastra Constança i del seu marit, el senescal Guillem Ramon de Montcada, els castells i viles de Montgai, Cubells, Camarasa, etc.
L’any 1330, en ésser creat per obra del rei Alfons III de Catalunya-Aragó el marquesat de Camarasa, el qual substituïa l’antiga batllia reial, la vila de Montgai, entre d’altres, n’entrà a formar part. Més tard, després d’haver romàs sota la jurisdicció de diversos oficials reials, el castell de Montgai, juntament amb el de Cubells, foren venuts al segle XV, segons indica Monsalvatje, pel rei Alfons IV el Magnànim a Francesc d’Arinyo per la quantitat global de 5.000 florins.
Durant la guerra civil contra el rei Joan II (1462-72), la senyoria de Montgai era d’Angelina de Luna, marquesa de Camarasa, i després d’ella, dels diversos titulars que tingueren el marquesat. Un cop acabada la guerra de Successió, el 1714, el domini del lloc era detingut per Nicolau Antic. (MLIR-CAT-CCA-JGB)
Església
El que es coneix com a castell de Montgai, actualment forma part dels baixos de dues cases de la vila; voldríem destacar-ne una part que sembla seguir uns models repetits al llarg de tota la ribera del Sió i que es poden adscriure fàcilment a les construccions castrals d’època andalusina relacionades amb el centre neuràlgic de Balaguer. Es tracta de les sis primeres filades del cos inferior de la casa més a ponent. Sembla que configuren la cara nord d’una torre que feia en aquest punt 5,20 m. L’aparell constructiu, fet a base de gres del país, és aparellat de carreus ben escairats, majoritàriament disposats de través i col·locats en sec (actualment les juntes han estat resseguides amb guix i formigó). Segurament aquesta torre disposava de sabata, almenys se’n veu la filada superior. Totes aquestes característiques fan que es pugui donar una datació del final del segle IX i primera meitat del segle X, tot i que no es pot precisar si es tracta d’una torre aïllada o bé si formava part d’una fortificació més complexa.
La resta de murs, construïts amb carreus molt més petits, no sabríem adscriure’ls a una determinada època, però potser no seria gaire erroni atorgar-los una datació immediatament posterior a la conquesta feudal, és a dir, a partir de la segona meitat del segle XI. El tram en qüestió, molt refet i actualment amb un celler a l’interior al qual s’accedeix des del carrer per mitjà d’una porta, fa 4, 75 m fins a la cantonada. (CAT-CCA-JGB)
Bibliografia
- Miret, 1910, pàg. 224
- Font i Rius, 1969-83, vol. I, doc. 168, pàg. 235
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 329-332 i 391-393
- Fité, 1985, pàgs. 240 i 249