Resultats de la cerca
Es mostren 3279 resultats
quítxua
Lingüística i sociolingüística
Llengua andina, parlada pels quítxues.
El seu origen, associat fins fa poc amb el de l’estat incaic, alguns l’entronquen amb l'aimara, d’altres suposen que ambdues llengües deriven d’una de més antiga, desapareguda En la situació actual, hom pot distingir diversos dialectes o varietats del quítxua parlat l’equatorià, el d’Ancash, el d’Ayacucho, el de Cuzco, el bolivià i l’argentí Deixant de banda un gran nombre de particularitats dialectals, hom podria assenyalar les característiques generals següents de la llengua Dins la fonologia , en els sons oclusius cal destacar l’existència de tres sèries simple, aspirada i explosiva el…
iniciativa legislativa popular
Dret
Mecanisme de participació ciutadana en l’activitat legislativa d’un estat democràtic.
La seva característica principal és que no s’origina al parlament sinó en la mateixa ciutadania, a partir de la presentació formalment acreditada d’un determinat nombre o superior de signatures en suport d’una nova llei o d’una esmena constitucional Hom distingeix dues menes d’ILP la directa i la indirecta En la ILP directa, la proposició és sotmesa a votació de la cambra o a una consulta ciutadana i, si és aprovada, obté el rang de llei o d’esmena constitucional, mentre que en la ILP indirecta la proposta és sotmesa a un debat parlamentari, del qual pot sortir modificada per a ser sotmesa a…
aigua tipus
Geografia
Massa d’aigua que en una zona geogràfica té sempre la mateixa temperatura i salinitat (amb petites variacions).
En un diagrama T-S pot ser representada aproximadament per un punt La barreja d’aigües tipus dóna lloc a les masses d’aigua A la Mediterrània es poden considerar diferents aigües tipus La MAW és aigua atlàntica que entra per l’estret de Gibraltar i es barreja amb aigua de la Mediterrània Es caracteritza per una salinitat entre 36,5 i 37,5 PSU i se situa als primers 200 m-400 m de l’oceà La LIW és fàcil de reconèixer per posseir el màxim de salinitat 36,5-37,5 PSU i una temperatura compresa entre 14ºC i 14,5ºC Es troba a una fondària entre 200 m-400 m i 700 m-800 m i es forma a la Mediterrània…
lletra reial
Diplomàtica i altres branques
Document, menys solemne que els preceptes i els diplomes, que, a semblança de les lletres apostòliques, usaren les cancelleries dels regnes occidentals.
De forma epistolar, anaven proveïdes d’adreça, personal o collectiva, i de salutació, i llur funció era molt variada comprenia ordres, disposicions, nomenaments, llicències, correspondència diplomàtica, notícies o comandes diverses Els seus caràcters diplomàtics són molt variats, així com la matèria i la posició del segell, que pot ésser penjant o de plaça Les cancelleries anglesa i francesa usaren exclusivament el pergamí, mentre que les dels regnes hispànics admeteren el paper A la corona catalanoaragonesa, ja des de Jaume I, aparegué el mandat , en paper i segellat al dors Durant el s XIV…
ren

Ren mascle
Zoologia
Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids, d’uns 2 m de llargada, d’una alçada al voltant d’1,40 m a la creu i fins a uns 300 kg de pes.
Té el cap allargat, el musell eixamplat a la regió nasal, les orelles curtes i arrodonides, els ulls petits, el coll curt, el tronc allargat, les potes relativament curtes i el pelatge suau i molt dens amb una crinera molt vistosa al llarg de la gola Les banyes, caduques, tenen una forma molt característica, puix que fan un mig cercle obert pel davant i cap amunt, amb nombroses bifurcacions comprimides, el nombre de les quals varia segons l’edat de l’individu Les banyes de les femelles són d’una mida menor que les dels mascles La coloració del ren és variable, des d’un to gris fins al lleonat…
antifricció
Tecnologia
Dit dels aliatges destinats sobretot a coixinets, que aguanten arbres en rotació, i també a altres peces i òrgans de màquines subjectes a fregament en virtut d’un desplaçament relatiu.
Els aliatges antifricció han d’ésser durs, per a reduir el fregament, i llurs característiques han de minimitzar la possibilitat d’enferritjament del sistema mecànic, és a dir, han d’ésser plàstics a fi d’assegurar l’ajustament automàtic de les peces que freguen, compensar petits defectes d’alienació o irregularitats de superfície i obtenir la incrustació de partícules estranyes i han de tenir bona conductibilitat tèrmica per a evitar escalfaments excessius Segons les aplicacions, hom els demana que no siguin fràgils, que resisteixin al desgast i a la fatiga, que a la temperatura de treball…
al·luvió

Formació d’una plana al·luvial per acumulació d’al·luvions en una vall d’erosió
© Fototeca.cat
Geologia
Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents.
Els alluvions es troben a les valls fluvials, deltes, estuaris, llacs i, en general, allà on el poder de transport del corrent decau a causa d’un descens de la velocitat o del volum de les aigües, i aquestes dipositen els materials que han erosionat i transportat Els alluvions són constituïts per argiles, llims argilosos i arenosos, sorres, graves, còdols, blocs, etc, procedents de les roques de la conca fluvial, però de caràcter sovint diferent al d’aquestes, a causa de les modificacions —a vegades intenses— de què han estat objecte durant el transport Inicialment, l’acumulació d’alluvions…
Nicolau Raurich i Petre
Casa amb sol , per Nicolau Raurich i Petre
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixà els negocis familiars, contra la voluntat del seu pare, i esdevingué deixeble a Llotja d’ACaba i LRigalt Tingué també per mestre Meifrén El 1892 ja participà en una exposició a la Sala Parés i a l’Exposición Nacional de Madrid El 1894 obtingué el primer èxit oficial amb la medalla d’or del IV Centenari del descobriment de Puerto Rico, on el museu li adquirí Tardor Amplià estudis a Roma 1895-99 i es féu molt amic d’Enric Serra El 1897 fou premiat a Madrid per Pantans de Nemi Museo de Arte Moderno de Madrid i Cánovas del Castillo li adquirí Ruïnes de Nimfa També fou premiat a l’exposició…
De Sumo Bono, de sant Isidor
Foli 1v, en el qual apareix una caplletra “S” que conserva els motius tradicionals de l’ scriptorium de Vic, bé que aquí els colors han experimentat un canvi G Llop El Museu Episcopal de Vic conserva un segon exemplar de l’obra De Summo Bono de sant Isidor, que té el núm 202 del catàleg de Gudiol * i que no prové de l’antic fons de l’Arxiu Capitular, sinó d’una posterior adquisició del Museu De fet, a la coberta del llibre hi ha una llegenda que diu Sum monasterii Bte Mariae de Stagno , força indicativa És un manuscrit en pergamí de 134 folis de 21,3 x 18 cm escrits en lletra carolina negra i…
Santa Coloma d’Arsèguel
Art romànic
Santa Coloma d’Arsèguel Jordi Domènech CC La vila d’Arsèguel apareix esmentada en la publicació sacramental del testament de Guitard del 996, en què deixà a Santa Maria de Ripoll una casa situada en aquesta vila Amb anterioritat, l’any 964, es documenta la serra d’Arsèguel Un altre esment és la deixa del bisbe Salla, l’any 1010, d’un alou a Arsèguel aquest lloc és esmentat també en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En aquests documents la vila i el terme d’Arsèguel formaven part del comtat de Cerdanya posteriorment, al segle XIV, passaren a integrar-se al comtat d’Urgell Aquest traspàs…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina