Resultats de la cerca

En absència del monarca, al principi, era presidit pel seu fill primogènit o un prelat de prestigi Era compost de dos consellers del braç militar, de sis a dotze consellers togats i d’un viceprotonotari Era tribunal superior d’apellació en matèria judicial, excepte en el que es referia a recaptació d’imposts, que era de la competència de la Cambra de la Sumària

Dins d’aquest ens museístic s’han integrat la collecció arqueològica de la Diputació de Lleida Institut d’Estudis Ilerdencs, hereva de l’antic Museu d’Antiguitats fundat el 1868 els fons de l’antic Museu Diocesà de Lleida, creat el 1893 a partir de la tasca de conservació del patrimoni artístic —portada a terme pel bisbe Josep Meseguer —, i el tresor de la catedral de Lleida També inclou les colleccions aportades pel capítol de la catedral de Lleida i alguns dipòsits puntuals del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu d’Arqueologia de Catalunya El Museu de Lleida obrí les portes el…

Situació Capçalera de l’església, molt modificada, amb l’absis romànic sobrealçat ECSA - JAAdell El santuari de Santa Maria de Salgar es troba en un indret de paisatge excepcional, en un engorjat del Segre, en una zona de cavernes i balmes, entre les quals es construïren les edificacions del santuari, davant del turó on hi ha les ruïnes del poblat ibèric i del castell d’Antona o Malagastre Mapa 33-13328 Situació 31TCG352400 Per a anar-hi cal prendre la carretera d’Artesa de Segre a Montsonís, i des d’aquesta, desviar-se per la carretera, senyalitzada, que porta cap a Salgar i arriba fins a…

Vida i obra Fou mestre de l’orde de predicadors a Provença 1357, provincial d’Aragó 1363-67 i inquisidor general del Regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Home de gran formació humanística, tingué gran reputació en la cort de Pere III el Cerimoniós, fins al punt que el rei el nomenà preceptor i predicador de l’infant Joan futur Joan I i li encomanà la redacció d’una àmplia crònica universal 1360, de la qual escrigué tan sols quatre parts, i que arribà fins a l’any 626 De les quatre parts se n’ha perdut la primera, tot i que, al s xix, el dominic Jaume Villanueva afirmà haver…

El territori és planer en una gran part s’hi destaca el puig d’Inca o Santa Magdalena del Puig —hi ha una ermita— 304 m alt, el qual domina un ample panorama Geològicament, forma part de les sèries plegades de la serra de Tramuntana, amb afloraments del Triàsic, Liàsic, Cretaci, Oligocè i Burdigalià, sobre els quals se situen discordants els materials transgressius del Vindobonià S i E, en una gran part recoberts de terra rossa amb una gran abundància de crostes calcàries Les terres conreades ocupen 5159 h 88,6% del terme Hi predominen els cultius de secà 2838 ha d’ametllers i garrofers i 1…

Fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina El 1204 era clergue i scriptor de la catedral de Barcelona Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat 1217-22 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu, però renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde de sant Domènec, congregació que conegué a Bolonya Després d’uns quants anys de silenci documental, que esmerçà en l’estudi i en la redacció d’alguns tractats, com la Summa de casibus poenitentiae o glosses al Decret de Gracià, acompanyà el legat…

Situació Escasses restes de murs medievals atribuïts a aquest castell, integrats en el convent dels jesuïtes, edificat al segle XVIII EFS Les ruïnes d’aquesta fortalesa s’emplacen a l’edifici del convent dels jesuïtes, prop de l’església del poble de Sant Guim de la Rabassa, situat a ponent de Sant Guim de Freixenet Mapa 34-15 390 Situació 31TCG672121 S’hi accedeix 1 km a l’oest de la desviació que surt de la carretera local B-100, que va des de la Panadella a Sant Guim de Freixenet, poc després de passar la Tallada JRG-DRR-JIR-JMT Història El lloc de Sant Guim de la…

Situació i presentació Situat a la part septentrional de la comarca, limita al N i al NW amb el terme d’Almenar, a l’W amb Almacelles, al SW amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera, al SE amb Vilanova de Segrià i a l’E amb la Portella i Albesa, aquest darrer ja de la comarca de la Noguera Es troba al sector N del Segrià, en contacte ja amb la Noguera, al sector de la dreta de la Noguera Ribagorçana riu que forma en una petita part el seu límit NE, a la zona de contacte entre les conques del Segre i del Cinca, marcada per un escarpament d’un centenar…

Filla d’un metge manresà i d’una dona de família benestant d’Olot, als tretze anys, morta ja la mare, fou casada amb Josep Mir, doctor en dret i jutge de Castelló d’Empúries, fill de la segona esposa del seu pare, de qui prengué el cognom És autora de l’obra mística Rahó del Esperit y del que ha passat en lo interior de la Sra Teresa Mir i March, natural de la Vila d'Olot Bisbat de Gerona, que ella mateixa dona a son Pare espiritual y confessor y als demés que el Senyor desitga y vol , autobiografia que narra les experiències místiques de l’autora, del 1709 al 1712, a Castelló d'Empúries, i…

El primer beateri femení fou fundat pel rei Jaume II entorn del 1310 Les beates habitaven en petites celles individuals i es dedicaven a treballs manuals i a l’ensenyament de noies El rei Martí el protegí i el 1406 fixà en quinze el nombre de beates Aquestes no feien vots especials i només tenien clausura de nits Els francesos 1811 i més tard el carlí Cabrera 1836 es refugiaren a Sant Miquel El lloc, que havia estat fortificat, fou en part demolit i reedificat també en part a la fi del segle XIX En l’exclaustració del 1835, les beates en foren foragitades però, atès el seu caràcter de…