Resultats de la cerca

Es diplomà el 1962 en arquitectura a Praga Després de la Primavera de Praga 1968 anà viure a la Gran Bretanya, on el 1971 s’incorporà a l’estudi de Richard Rogers i Renzo Piano , on collaborà, entre d’altres, en el projecte del Centre National d’Art et de Culture Georges Pompidou de París El 1979 fundà el seu propi estudi, Future Systems, el treball en el qual compaginà amb la collaboració a Norman Robert Foster & Partners de 1979 a 1983 La seva obra, de disseny curvilini, agosarat i visionari, és molt influïda per l’estètica pop i ha donat lloc a controvèrsies…

Membre de la Lliga Comunista dels Treballadors i militant trotsquista, fou president de la Unió Sueca de Ciència Ficció 1978-79 El 1981 s’incorporà a l’agència de notícies Tidningarnas Telegrambyrå Parallelament al periodisme fou activista pels drets de les minories i contra la ultradreta i el racisme, cosa que el portà a crear la Fundació Expo 1995 Mort sobtadament a causa d’un infart, escriví tres novelles policíaques publicades pòstumament que foren èxits internacionals Män som hatar kvinnor ‘Els homes que no estimaven les dones’ 2005, Flickan som lekte med elden ‘La noia que…

La designació de Hitler com a canceller 30 de gener de 1933 significà la fi de la República alemanya configurada per la consitució de Weimar 1919 i la transformació de l’estat d’acord amb les doctrines del nazisme fi del parlamentarisme, suspensió de garanties i atribució al poder executiu de facultats illimitades substitució del sistema federal per una rígida centralització conversió del partit nacionalsocialista en partit únic i dissolució de les altres organitzacions polítiques i dels sindicats conversió de la presidència de la república en lideratge d’un nou imperi germànic, etc El nou…

Es constituí el 1978 com a coalició electoral estable entre la UCD catalana, la Unió del Centre de Catalunya UCC i el grup d’Anton Cañellas i Balcells, Unió Democràtica Centre Ampli, i obtingué 12 diputats i 4 senadors en les eleccions legislatives espanyoles del 1979 Pel desembre del mateix any es transformà, a Girona, en partit unificat i autònom dins la UCD estatal, tot i que una bona part d’UCC no s’hi incorporà El 1980 assolí 18 escons al Parlament de Catalunya, on féu costat al govern de Jordi Pujol Amb Anton Cañellas —president— i Julià Valón —secretari general—, en foren…

Estudià al Massachusetts Institute of Technology, on es graduà en física 1970, en enginyeria elèctrica 1972 i el 1978 es doctorà en econòmiques Collaborà amb Franco Modigliani en el desenvolupament del concepte de taxa d’atur no inflacionària Professor d’Economia a les universitats de Colúmbia 1975-84 i d’Atenes 1988-93, el 1985 s’incorporà al Banc de Grècia com a economista en cap i el 1994 en fou nomenat governador, càrrec que ocupà fins el 2002, que fou nomenat vicepresident del Banc Central Europeu, sota Wim Duisenberg i Jean-Claude Trichet El 2010 esdevingué conseller del…

Formada a les acadèmies d’art de Gdańsk i Varsòvia 1949-54, després d’un període inicial durant el qual practicà indistintament pintura i escultura, acabà per concentrar-se en l’art del teixit, del qual esdevingué capdavantera per les innovacions que aportà Emprant els materials tradicionals, investigà noves tècniques i procediments d’aplicació que donaren volum a les seves creacions, convertint-les de fet en escultures que sovint integren environaments Les seves obres, inicialment suggeridores de formes vagament orgàniques Abakans , 1965-75, obtingueren molts premis i reconeixements, entre…

Fill natural d’Ambrosio O'Higgins, estudià a Londres i a Cadis Alcalde de Chillán, el 1810 s’uní als independentistes Ajudat pel sector moderat, s’oposà a Martínez de Rozas i als germans Carrera, i el 1814 fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit Vençut a Membrillar i a Rancagua 1814 pels reialistes, s’exilià a l’Argentina, on s’incorporà a les forces del general José de San Martín 1816 Vencedor a Chacabuco 1817, fou nomenat dictador suprem de Xile i començà una sèrie de reformes Guanyà la decisiva batalla de Maipú 1818, que consolidà la independència de Xile Instaurà una…

Fou deixeble d’ACasella Inicià la seva activitat com a compositor el 1945 amb Sonatine monodique Fou un dels fundadors del grup Zodiaque 1947-50, que reivindicà la tradició popular i el cant pla enfront del serialisme i la influència germànica Elaborà, al marge de Messiaen i de les diverses escoles franceses, un llenguatge personal en el qual tenen un fort protagonisme els elements tradicionals andalusos, provinents del seu entorn familiar Posteriorment, incorporà també formes antillanes, del jazz i de la tradició musical xinesa i japonesa Sovint inclogué en les seves obres…

Format a Haarlem en el cercle de Dirk Bouts, tingué una primera etapa on, parallelament a la seva formació holandesa amb clars contactes amb l’obra de Geertgen tot Sint Jans, es manifesta la influència flamenca, en la línia dels Van Eyck i Van der Weyden Naixement, museu de Budapest Calvari, coll Thyssen, Lugano L’any 1484 s’establí a Bruges A partir d’aquell moment la seva producció fou marcada per l’estil de Memling provà, però, d’apartar-se d’aquest estil fred i conservador, per un intent de recerca psicològica en els seus personatges l' Arbre de Jessè, Louvre Jesús i la Mare de Déu ,…

Estudià enginyeria de ponts i camins, però començà a dedicar-se a la moda El 1945 anà a París, on treballà amb Balenciaga 1948 El 1959 s’establí pel seu compte i es dedicà al vestit de dona fins el 1973, que començà a presentar també vestits per a home El 1964 posà de moda la minifaldilla Les seves creacions són arquitecturades, de colors blancs o purs i a voltes de teixits enreixats Utilitzà abundantment materials sintètics, com el vinil, el plàstic i la licra En la seva trajectòria professional hi tingué un gran pes Coqueline Barrière, amb qui es casà el 1967 Des del 1970 conrea també el…