Resultats de la cerca
Es mostren 3431 resultats
Francisco de Vera
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era frare mercedari, bisbe titular de Madaure i coadjutor de Sevilla almenys des del 1610 Fou nomenat bisbe d’Elna el 1613 El seu curt episcopat fou sembrat de discòrdies, sovint amb recurs a les armes, amb els síndics de la ciutat i alguns canonges que s’oposaven al zel reformista del nou bisbe Aquest utilitzà amb molta freqüència l’interdicte, l’excomunió i l’empresonament dels rebels, fossin laics o eclesiàstics A causa d’això, el 1614 anà a residir a Elna, i després passà a Madrid, per tractar d’aquests afers amb el nunci del papa
Joan Casanova
Cristianisme
Cardenal.
Dominicà, fou mestre del Sacre Collegi sota Martí V Bisbe de Bossano Sardenya el 1424, d’Elna 1425-26, de Vic, si més no nominalment 1426-31, i de Girona 1431-36 Investit cardenal 1431, prengué una posició favorable al papa Eugeni IV en el conflicte entre aquest i el concili de Basilea Sembla confirmar-se l’atribució a ell de les obres De potestate papae et concilii , en dues versions, llarga i abreujada, un Sermo ad Chorum pro dominica 3ª Adventus , pronunciat davant la cort papal el 1432, i una Memoria , a Eugeni IV les dues darreres obres, inèdites
Kalojan I Asen de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (1197-1207).
Succeí el seu germà Pere I expulsant del tron l’usurpador Ivanko i estengué el seu regne fins a Belgrad i Varna En no ésser reconegut pel patriarca bizantí, es decantà cap a Roma, i el 1204 fou coronat pel papa Innocenci III “rei de búlgars i de valacs”, en canvi de reconèixer la sobirania de la Santa Seu Derrotà l’emperador llatí Balduí de Constantinoble Adrianòpolis, 1205 i s’apoderà de Tràcia Més tard es dirigí contra Bonifaci de Montferran, rei de Tessalònica, durant el setge de la qual ciutat morí, assassinat per un dels seus generals
Enzo de Sicília
Història
Rei titular de Sardenya.
Fill natural de l’emperador Frederic II i lloctinent seu a Itàlia, el 1239 es casà amb Adelàsia de Torres i assumí el títol de rei de Torres i Gallura o de Sardenya Ocupà la Toscana, la Romanya i les Marques, i el 1241 empresonà a Melòria els bisbes del concili del Laterà, contrari a l’emperador Fou excomunicat pel papa Innocenci IV, el qual anullà també el seu matrimoni Dirigí els gibellins italians contra el papat Empresonat a Bolonya 1249, després hi visqué, i arribà a formar part de la cort Conreà la poesia en llengua italiana dins l’escola siciliana
Enric de Castella
Història
Regent de Castella.
Tercer fill de Ferran III i de Beatriu de Suàbia, el 1255 intentà una conjuració contra el seu germà Alfons X, però fracassà 1257 Passà al servei del califa hafsí de Tunis, i després, a Itàlia, dels gibellins, que el nomenaren senador de Roma el papa Climent IV, però, l’empresonà al castell de Santa Maria de Pulla 1268-94 En tornar a Castella, la reina Maria de Molina li cedí la regència Quan Ferran IV arribà a la majoritat, Enric passà a l’oposició i intentà de ressuscitar els drets d' Alfons de la Cerda
Joan d’Énguera
Cristianisme
Eclesiàstic.
Dominicà, mestre en teologia, el 1500 fou tramès a Roma per gestionar la creació a Lleida d’un estudi general de l’orde de la província d’Aragó Fou ambaixador de Ferran II de Catalunya-Aragó a Blois per gestionar-ne el casament amb Germana de Foix 1505 Bisbe de Vic 1505-10, de Lleida 1510-12 i inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1507-13, li són deguts els cèlebres capítols atorgats a la cort del 1512 relatius al regulament de les diverses matèries de la inquisició Nomenat bisbe de Tortosa pel papa l’any 1512, morí abans de prendre'n possessió
Berenguer Desprats
Cristianisme
Bisbe de Tortosa (1316-40).
Celebrà set sínodes diocesans on s’esforçà a ordenar la vida i l’estatut dels seus clergues Fixà en 20 el nombre de canonges de Tortosa 1320 i fomentà la construcció de l’obra de la catedral i en especial la capella del palau episcopal El 1324 assistí a l’assemblea de notables de Lleida on Jaume II exposà els seus pretesos drets a l’annexió del regne de Mallorca Morí a la seva catedral i tot seguit els canonges elegiren l’ardiaca major Guillem de Sentmenat, que no fou aprovat pel papa Benet XII 1341
Léopold Delisle
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Escriptura i paleografia
Bibliotecari, paleògraf i historiador francès.
Administrador en cap de la Bibliothèque Nationale de París, s’ocupà sobretot de la secció de manuscrits, de la qual refeu la història Le Cabinet des Manuscrits , 4 volums, 1868-81 La seva producció científica fou molt extensa i variada A més de colleccions diplomàtiques importants, començà els catàlegs sistemàtics dels riquíssims fons de la Bibliothèque Nationale, en els quals donà a conèixer molts manuscrits d’origen català, alguns del papa Luna Estudià també els manuscrits de l' Apocalipsi de Beatus 1880 En l’obra Rouleaux des morts 1867 publicà les encícliques mortuòries dels comtes…
Albània 2014
Estat
Els avenços en el procés d’adhesió d’Albània a la Unió Europea –sollicitada el 2009– van continuar centrant gran part de l’atenció informativa Gràcies als importants progressos de les autoritats albaneses, especialment en la lluita contra el crim organitzat i la corrupció, al juny, la Comissió Europea va recomanar de nou que s’acceptés Albània com a país candidat per a l’adhesió i finalment tots els països de la UE van acceptar-ne la proposta, a diferència del que havia passat al mes de desembre del 2013, en què cinc països de la UE es van negar a atorgar aquest estatus Les relacions amb els…
bisbat de Solsona

Mapa del bisbat de Solsona
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Solsona.
Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3536 km 2 La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis inicialment s’hi inclogueren 258 parròquies del bisbat d’Urgell, però els bisbes d’Urgell s’oposaren a la desmembració d’algunes d’elles, i després d’un plet que durà del 1593 al 1621, acabat a precs del rei Felip IV de Castella, amb una butlla del papa Gregori XV, es reduïren a 114 Del bisbat de Vic hi passaren 21 parròquies dels deganats de Tàrrega i Cervera i s’arribà més aviat a una concòrdia, després de renunciar el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina