Resultats de la cerca

Començà a entrenar-se a la Residència Blume 1952 Assolí vint-i-dos Campionats de Catalunya a l’aire lliure dotze en llançament de pes 1954, 1955, 1956, 1958-61, 1963-67 i deu en llançament de disc 1953-59, 1963, 1964, 1966 En pista coberta, n’aconseguí quatre més en pes 1968, 1969, 1970, 1972 Pel que fa a Campionats d’Espanya, assolí cinc títols en pes 1957-60, 1962 i dos en disc 1957, 1964 Durant les dècades de 1950 i 1960 superà divuit vegades el rècord català de llançament de pes i deu cops el de disc, i establí catorze plusmarques d’Espanya de pes Fou quaranta-tres vegades…

Fundat el 1908 amb el nom de Societat Esportiva Pompeia, nasqué a l’empara del patronat del Santuari de Pompeia, vincle que es mantingué fins l’any 1925 El 1920 rebé el títol de reial El mateix any arrendà unes pistes a la travessera de Gràcia, però els anys cinquanta s’hagué de traslladar a un xalet amb pista de tennis a Montjuïc Assolí un Campionat de Catalunya de primera categoria 1925 i un subcampionat d’Espanya per equips 1976, a més de diversos Campionats de Catalunya en categories inferiors Organitzà tres Campionats d’Espanya 1929, 1932, 1941, i forjà figures com Pere…

Format al Club Bàsquet Manresa, aviat deixà la pista per la banqueta Als anys setanta treballà en la creació d’una estructura esportiva en l’escola on era professor, la qual donà lloc a la formació del Grup d’Esports Badia-Solé, del qual dirigí els equips de base femenins fins bona part dels anys vuitanta, ja sota la nova denominació de Bàsquet Manresa Sant Francesc Obtingué el Campionat d’Espanya infantil femení amb un equip en el qual destacà la jugadora Nina Pont També dirigí el primer equip del Club Bàsquet Navàs 1978-80, fou ajudant d’Antoni Serra al CD Manresa i collaborà…

Competí pel FC Barcelona 1947-51, l’OAR de Barcelona 1951-55 i l’equip del Cercle Catòlic de Gràcia 1955-58 en curses de velocitat i salt de llargada L’any 1958 deixà la pràctica atlètica i entrà a formar part del Collegi Català de Jutges, que presidí a partir del 1964 Assolí la categoria de jutge estatal el 1964 i de jutge àrbitre estatal el 1972 Formà part del jurat tècnic en dos Jocs Iberoamericans, en un Campionat del Món 1995 i en dos d’Europa 1968, 1975 en pista coberta, i en una Copa del Món 1989, en una Copa d’Europa 1992 i en diverses edicions del Míting Internacional…

Ingressà a la Residència Blume a quinze anys i l’any 1977 guanyà la medalla d’or en els 3000 m del Campionat d’Europa júnior L’any 1980 fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya de cros 1980, 1985 i dels 800 m 1981 i cinc cops campió d’Espanya dels 1500 m 1978, 1981, 1982, 1984, 1985 En aquesta prova, participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i de Los Angeles 1984, on obtingué la medalla de bronze, i disputà les finals del Campionat del Món 1983 i d’Europa 1982, en què guanyà el bronze En pista coberta, fou campió d’Espanya dels 1500 m 1981 i dels 3000 m 1982, i…

Al principi de la dècada dels setanta entrà com a directiu del Club Ciclista Rubí, cofundat pel seu pare, Joan Arbós i Panyella, i en fou president fins el 1986 Fou president de la Federació Catalana de Ciclisme 1986-99, període en el qual també assumí tasques de directiu primer i vicepresident de la Federació Espanyola de Ciclisme Impulsà el ciclisme de base i de pista i el 1988 creà la categoria ciclosport i organitzà els primers Campionats d’Espanya de la categoria Els anys 1989 i 1990 fou president del Comitè Olímpic Català Collaborà en l’organització de les curses de…

Situació i presentació El terme és situat al vessant septentrional de la serra de Moixeró, des de les Penyes Altes de Moixeró 2276 m, a ponent, pel serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2181 m i el coll de Jou 2007 m fins a la Tosa d’Alp o el Pedró dels Quatre Batlles 2536 m, a llevant Per tota aquesta carena, al S del municipi, confronta amb els termes berguedans de Bagà i Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer L’esmentat coll de Jou fou un pas obligat durant centúries per als vianants que anaven de la Cerdanya al Berguedà i viceversa, camí que per la vall de Fontllebrera menava a…

L’egiptòleg Flinders Patrie en datà els orígens cap a l’any 3300 aC Practicat pels romans, passà a formar part dels costums populars de la majoria dels pobles d’influència llatina, essent transmesos per tradició oral les peculiaritats locals, les regles i els estris emprats Gairebé a tot arreu, el joc, practicat generalment en ambients rurals, esdevingué objecte d’una apassionada expectació que, juntament amb les juguesques que s’hi feien, originà sovint problemes d’ordre públic i en determinà la interdicció o el control per part de les autoritats Als Països Catalans el joc de bitlles tingué…

Situació Vista de les escasses ruïnes d’aquest castell, destruïdes en bona part el 1945 en fer-s’hi un niu de metralladores ECSA - A Villaró Els vestigis del castell són en una petita elevació del terreny, damunt les cases de la Farrera dels Llops, a la solana de la vall de Sant Joan Fumat Mapa 34-10215 Situació 31TCG720977 Per pujar a la Farrera cal prendre la primera pista a l’esquerra, que es troba just quan comença la carretera de la Farga de Moles a Civís, i passar per sota la casa dita de les Cabanelles Tanmateix, hom pot trobar una carretera en molt millor estat fent marrada fins a…

Situació Restes del castell, disperses entre els turons sobre el poble abandonat de Nabiners ECSA - A Villaró Les restes del castell són dalt dels dos turons que dominen el poble abandonat de Nabiners Mapa 34-11253 Situació 31TCG720861 Per a arribar-hi, cal prendre la pista que, des de la Palanca de la Seu, porta al torrent de Casanoves Allí, deixant a la dreta la Coma, cal agafar una pista forestal en molt mal estat que condueix fins al mas de la Font i Nabiners Abans d’arribar al poble surt un camí perdedor que s’enfila fins a la serra Història La notícia més…