Castell de la Farrera dels Llops (Anserall)

Situació

Vista de les escasses ruïnes d’aquest castell, destruïdes en bona part el 1945 en fer-s’hi un niu de metralladores.

ECSA - A. Villaró

Els vestigis del castell són en una petita elevació del terreny, damunt les cases de la Farrera dels Llops, a la solana de la vall de Sant Joan Fumat.

Mapa: 34-10(215). Situació: 31TCG720977.

Per pujar a la Farrera cal prendre la primera pista a l’esquerra, que es troba just quan comença la carretera de la Farga de Moles a Civís, i passar per sota la casa dita de les Cabanelles. Tanmateix, hom pot trobar una carretera en molt millor estat fent marrada fins a Sant Joan Fumat; en arribar-hi, cal prendre la carretera de l’esquerra.

Les restes del castell són damunt mateix del grup d’edificacions de ponent que hi ha més enllà de l’ermita de Santa Agnès i de ca l’Hereter, l’única casa habitada.

Història

El lloc i la vila de la Farrera, citat a l’acta de consagració de la Seu, eren possessió dels Caboet, en feu de la mitra d’Urgell, i, d’aquests, passà als vescomtes de Castellbò, els seus hereus.

El castell de la Farrera devia ésser una construcció tardana, aliena, en principi, al grup original de castells de la vall de Sant Joan. Es tractaria d’una construcció del final del XII o ja del XIII. Fou un dels castells que l’església d’Urgell perdé amb l’atac de Roger Bernat de Foix el 1277, segons que consta en la relació d’un document conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó(*).

Per les dimensions i per la situació, podria ésser una fortificació secundària del castell d’Ars, des de la qual es podia establir una comunicació visual amb la bastida de Ponts.

L’any 1519 consta que la Farrera, dins el vescomtat de Castellbò, formava part de la batllia de la vall de Sant Joan, en el quarter de Ciutat.

Castell

La construcció d’un niu de metralladores, l’any 1945, damunt les restes de la torre del castell ha fet malbé tot el conjunt. Malgrat tot, a la part septentrional encara es poden veure, entre els boixos, restes de paret. Els murs eren fets amb pedres molt irregulars, sense treballar, amb domini, però, de les de grans dimensions (80 × 30 × 20 cm), unides en filades força irregulars amb un morter de calç mitjanament dur.

Sembla que el castell tenia dues cambres en un nivell inferior i una torre a la part més alta.

La construcció de la pista forestal que hi passa per sota també ha fet malbé unes escales que hi havia excavades a la roca.

Per les característiques dels vestigis conservats, podem dir que ens trobem davant d’una construcció del final del segle XII o ja del segle XIII.

Bibliografia

  • Tragó, 1982, pàg. 73; Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1 199 bis, pàgs. 28-30.