Resultats de la cerca
Es mostren 13138 resultats
Carme Rovira Salvador
Atletisme
Atleta.
Sorgida del CA Terrassa, no tardà a incorporar-se al CN Barcelona, on passà a entrenar-se a les ordres de Domingo López Fou quatre vegades campiona de Catalunya de 800 m 1984, 1985, 1990, 1991 Establí els rècords de Catalunya de 4 × 400 m tant amb el seu club, l’AE l’Hospitalet 1989, com amb la selecció catalana 1991, amb la qual també baté el de 4 × 800 m 1990 En els Campionats d’Espanya, assolí quatre medalles de bronze a l’aire lliure 1985, 1987, 1988, 1990 i una de plata 1990 i una de bronze 1986 en pista coberta, sempre en els 800 m Les últimes temporades en…
Octubre Centre de Cultura Contemporània

Inauguració de la nova seu d’Octubre Centre Cultural a València
© OCCC
Centre cultural de València inaugurat el 2006.
Impulsat per Acció Cultural del País Valencià i la Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster, és situat en l’emblemàtic edifici El Siglo, uns antics grans magatzems La iniciativa s’encarà amb un doble objectiu esdevenir un element viu de cultura, com a seu d’entitats i com a centre d’activitats, al mateix temps que es recuperava un edifici amb reconeguda rellevància històrica, artística i social Amb una superfície total de 3 500 m 2 , dividida en quatre plantes i un soterrani, el centre és seu d’Acció Cultural del País Valencià i d’altres entitats culturals i disposa d’aules,…
Arxiu Històric de Girona

Seu de l’Arxiu Històric de Girona
Generalitat de Catalunya
Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya, successor de l’Arxiu Històric Provincial de Girona.
Conserva més de set quilòmetres i mig de documentació produïda entre els segles XI i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques gironines, la biblioteca personal de Josep Pella i Forgas i una hemeroteca de més de quatre-cents cinquanta títols Els seus fons més importants provenen de la Generalitat de Catalunya, de l’administració perifèrica de l’estat, de l’administració local arxius municipals de Celrà, Medinyà, Quart, Sant Julià de Ramis i Diputació de Girona, del corregiment de Girona, de l’administració reial i de districtes notarials a més, també…
Torneig de les Cinc Nacions
Esport general
Competició internacional de rugbi, que es disputà entre les seleccions d’Escòcia, País de Gal·les, Irlanda, Anglaterra i França des del 1910 fins al 1998.
És la competició amb més tradició dins d’aquest esport A més de la victòria final absoluta, s’hi disputen tres títols més la Calcuta Cup, la Triple Crow i el Grand Slam La Calcuta Cup es disputa des del 1884 i és l’únic trofeu en joc en el Torneig de les Cinc Nacions els altres títols són honorífics La Triple Crown és per a l’equip britànic que derrota els altres tres combinats de les illes, i el Grand Slam és el títol per a la selecció que guanya els quatre partits La cullera de fusta, en canvi, és per a la selecció que perd els quatre partits El 1999, Itàlia passà…
futbol sala
Jugadors i tècnics del FC Barcelona celebrant la Lliga 2011-12, la segona de la seva història
Arxiu LNFS
Futbol sala
Esport de pilota practicat entre dos equips de cinc jugadors (quatre de camp i un porter) en una pista rectangular de 40 × 20 m amb l’objectiu de marcar gols a la porteria contrària.
Els partits tenen una durada de 40 minuts, dividits en dues parts També és conegut com futsal Història del futbol sala El futbol sala s’originà a l’Uruguai a l’octubre del 1930 La Copa del Món de futbol celebrada al país al juliol del mateix any havia provocat un gran interès pel futbol entre els joves Juan Carlos Ceriani Gravier, professor de l’Associació Cristiana de Joves YMCA de Montevideo, adaptà la pràctica del futbol a les pistes de basquetbol de l’entitat, bo i creant així el futbol sala Configurà les regles del joc prenent com a base diferents esports Del futbol, se’n reproduí el…
hibridació

Representació esquemàtica de diferents tipus d’hibridació
© Fototeca.cat
Química
Fenomen que s’esdevé quan dos o més orbitals de nivells energètics pròxims i que tenen els mateixos elements de simetria es combinen per donar el mateix nombre d’orbitals híbrids, equivalents i de nivells energètics més baixos.
Els orbitals poden hibridar-se en diverses proporcions segons l’enllaç format, per a arribar a una configuració de menor energia, i la geometria d’una molècula és determinada per la hibridació dels enllaços que la formen Quan un àtom de carboni només té un dels seus orbitals p hibridat amb l’orbital s , hom diu que presenta hibridació sp té aleshores dos orbitals sp equivalents alineats i dos orbitals p en plans perpendiculars aquests àtoms de carboni sp es troben en derivats acetilènics, nitrils, allens, etc, és a dir, en composts amb triple enllaç, i amb dobles enllaços acumulats Quan un…
trinquet
Altres esports de pilota o bola
Recinte del joc específic per a la pràctica del joc de pilota valenciana
.
Consisteix bàsicament en un espai rectangular, de 55 a 60 m de llargària i de 8 a 11 m d’amplària, tancat per quatre murs, dos dels quals, llargs anomenats muralles , tenen una alçada similar a l’amplària del trinquet, sovint, però, augmentada amb uns bastidors recoberts d’un filat metàllic els dos més curts anomenats frontons fan una alçada de 4,5 m Al llarg d’una de les parets del trinquet sol haver-hi una graderia escala de quatre graons, que s’alça 1,8 m per damunt del sòl on poden seure els espectadors Darrere els frontons, i a la part superior, solen haver-…
Mari Pau Corominas Guerín

Mari Pau Corominas Guerín
Arxiu Club Natació Sabadell
Natació
Nedadora.
Fou membre del CN Sabadell i s’especialitzà en esquena, i també en crol en proves de fons estil lliure A Catalunya fou campiona absoluta 1966-70 en 100 i en 200 m esquena, i campiona estatal catorze vegades en el mateix període a l’estiu, dos cops en 800 m lliure, quatre en 100 i 200 m esquena, i a l’hivern, quatre vegades en 100 m esquena També fou campiona d’Espanya per equips en els relleus 4 × 100 m lliure 1967, 1968 i 4 × 100 estils 1966, 1967, 1968, 1970 Aconseguí 108 rècords, entre els catalans i els estatals en 400 i 800 m lliure, en 100 i 200 m esquena, i en…
calendari gregorià

Primera pàgina de la butlla Inter Gravissimas, mitjançant la qual Gregori XIII introduí el seu calendari
Calendari, vigent des del 1582, establert pel papa Gregori XIII.
El calendari gregorià corregia l’error de base del calendari julià, en el qual es basava, degut a una mesura incorrecta de l’any tròpic, puix que mentre aquest equival a 365,2422 dies, l’any julià mitjà equivalia a 365,25 dies La diferència, equivalent a 0,0078 dies, es traduïa en el retard d’un dia cada 128 anys Com a conseqüència, el pas del sol pel primer punt d’Àries i, per tant, les estacions s’avançaren Així, la Pasqua, vinculada a l’equinocci de primavera, anava celebrant-se cada any més cap a l’estiu El 1582 Gregori XIII, assessorat especialment per Luigi Giglio Ghiraldi…
Cambres Agràries de Catalunya
Agronomia
Organisme vigent del 1993 al 2014 amb atribucions consultives i de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya en matèries d’interès agrari.
Era un tipus de cambra d’agricultura El seu funcionament i la seva estructura es regien per principis democràtics Hi eren representats les organitzacions professionals agràries o els sindicats agraris, elegits mitjançant llistes tancades Era composta de quatre cambres, corresponents a les quatre províncies catalanes, cadascuna de les quals tenia vint-i-cinc membres que formaven el Ple, el qual en constituïa l’òrgan sobirà A més de les funcions de representació i de consulta, podien també exercir competències delegades en els termes establerts pel Departament d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina