Resultats de la cerca
Es mostren 2520 resultats
Patrícia Gabancho i Ghielmetti

Patrícia Gabancho i Ghielmetti
© Universitat Catalana d'Estiu
Literatura catalana
Periodista i escriptora d’origen argentí.
Filla del filòsof argentí Abelardo Gabancho, que donà a conèixer a l’Argentina el filòsof Alexandre Deulofeu , aprengué català al casal català d’aquesta ciutat Estudià periodisme Resident a Barcelona des del 1974, collabora en diversos mitjans de comunicació de Catalunya premsa i ràdio i és autora de reportatges i guies de Barcelona i de treballs de tema historicocultural La creació del món catorze directors expliquen el seu teatre , 1986 Barcelona, tercera pàtria del tango , 1990, amb Xavier Febrés Despert entre adormits Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona , 1998 La història amagada…
,
George Allen Russell
Música
Compositor, pianista i teòric de jazz nord-americà.
S'inicià com a bateria en un conjunt de la Wilberforce University El 1942, havent contret la tuberculosi, fou hospitalitzat durant uns mesos en un hospital, on aprengué d’un altre pacient els fonaments de la teoria musical Posteriorment, a Nova York s’uní al grup de joves músics que protagonitzaven la revolució del bop Després d’una segona hospitalització 1945-46, començà a madurar les pròpies concepcions musicals i compongué cubana be/cubana bop enregistrada per l’orquestra de Dizzy Gillespie el 1957, una de les primeres incursions del jazz en la música afrocubana, alhora que feia…
Wangari Maathai
Política
Biòloga i activista kenyana.
Es llicencià en biologia al Mount St Scholastica College de Kansas 1964, i posteriorment a la Universitat de Pittsburgh 1966 De tornada a Kenya, s’incorporà com a professora de zoologia a la Universitat de Nairobi, i en 1967-69 amplià estudis a les universitats de Giessen i Munic L’any 1971 aconseguí el doctorat la primera dona de l’Àfrica Oriental que tingué el títol i el 1974 guanyà la càtedra d’anatomia de la Facultat de Veterinària i també fou la primera dona que ocupà aquest càrrec Lluità sempre per millorar la situació de les dones en el món acadèmic africà A través de la seva…
Gao Xingjian
Literatura xinesa
Pintura
Narrador, dramaturg i pintor xinès naturalitzat francès.
Llicenciat en filologia francesa 1962, durant la Revolució Cultural estigué internat en un dels anomenats camps de reeducació, i a conseqüència de la persecució de la dissidència d’aquests anys, destruí tota la seva obra, tot i que continuà escrivint en secret Un cop reincorporat a la vida civil, treballà com a traductor i com a dramaturg del Teatre del Poble de Pequín i el 1979 publicà la seva primera narració, Constellació en una nit freda Després d’un viatge a Europa aquest any, al seu retorn publicà Primer assaig sobre l’art de la novella moderna 1981 i les obres teatrals…
servosistema
Tecnologia
Sistema proveït de retroacció.
Actua, per tant, accionat pel senyal d’error i es caracteritza pel circuit o bucle de retroacció És anomenat també sistema asservit o de bucle tancat automatisme Les magnituds que intervenen en tot servosistema són l' entrada , la sortida , el retorn o retroacció , el senyal d’error , les pertorbacions i l' alimentació L’entrada pot ésser un senyal elèctric, una força, un moviment, etc, i actua sobre el servosistema, el qual dóna la resposta o sortida en funció d’aquella El senyal d’error és elaborat pel comparador , que compara l’entrada amb el senyal de retroacció Aquest…
Renall
Gramàtica
Literatura
Cristianisme
Gramàtic i escriptor, canonge de Barcelona i de Girona.
D’origen llenguadocià, consta com a notari, director de l’escola catedral i canonge de Barcelona 1109-17 signava “doctor”, “mestre” i “gramàtic”, títols que indiquen prou la consideració en què era tingut Després apareix, des del 1121, a Girona exercint les mateixes funcions docents i canòniques que abans havia dut a terme a Barcelona Acompanyà, sembla, el bisbe de Barcelona, Ramon Guillem, a la cort francesa el 1109 i a Eivissa i a Mallorca, per la conquesta, en 1114-15, on morí el bisbe El 1116 anà per mar amb el comte Ramon Berenguer III a Pisa i Gènova temorós d’una emboscada de l’…
Frederic Hymen Cowen
Música
Compositor i director anglès.
A l’edat de quatre anys es traslladà a Anglaterra, i quan en tenia vuit ja era un nen prodigi i compongué una petita opereta Estudià amb John Goss i Julius Benedict, i a dotze anys interpretà el Concert en re m de Felix Mendelssohn Del 1865 al 1866 estudià amb I Moscheles, C Reinecke, H Richter i M Hauptmann a Leipzig El 1867 ingressà al Conservatori Stern de Berlín, estudià amb C Tausig i Kiel, i començà estudis de direcció Visità els compositors F Liszt, a Weimar, i J Brahms i E Hanslick, a Viena Un cop de retorn a Anglaterra, feu diferents recitals, i el 1869 li estrenaren la…
Johann Friedrich Agricola
Música
Compositor, cantant i musicògraf alemany.
Vida Estudià a la Universitat de Leipzig entre els anys 1738 i 1741 i fou deixeble de JS Bach El 1741 estudià a Berlín amb JJ Quantz, flautista de la cort de Frederic el Gran El 1751, arran de l’èxit d' Il filosofo convinto in amore , fou nomenat compositor de la cort de Prússia Aquell mateix any es casà amb una soprano de la companyia de la cort, Benedetta Emilia Molteni A la mort de CH Graun, l’any 1759, assumí les funcions de director de l’òpera reial, en un moment en què la guerra dels Set Anys perjudicava les activitats operístiques de la cort La part més important de la seva obra com a…
Santiago Vidiella i Jassà
Historiografia catalana
Escriptor, jurista i historiador.
Fill d’una família rural acomodada, feu els primers estudis a Calaceit, i després estudià humanitats i dret a Saragossa, on es llicencià el 1881 Més endavant aconseguí el grau de doctor a la Universitat de Madrid De retorn a Calaceit, es feu càrrec de la hisenda familiar al mateix temps que exercia d’advocat Des de molt jove collaborà en revistes i periòdics com el Confín de Aragón en fou el fundador el 1884, Heraldo de Aragón , El Eco del Guadalope , La Zuda , de Tortosa, Tierra Baja , Linajes de Aragón , Revista de Derecho Privado i la Revista de Aragón El 1896, molt en la…
Flama del Canigó
Folklore
Tradició vinculada als solstici d’estiu que simbolitza la reivindicació de la identitat dels Països Catalans.
Té l’origen en la iniciativa 1955 de Francesc Pujades, veí d’Arles Vallespir, d’encendre els focs de la nit de Sant Joan al cim del Canigó , inspirant-se en el valor simbòlic i patriòtic d’aquest cim tal com recull el poema homònim de Jacint Verdaguer Aquest fet es creuà l’any 1963 amb Joan Iglesias, que, a partir del 1949 i des del Cercle de Joves de Perpinyà, esperonava la tradició de les fogueres a la Catalunya del Nord Pujades i Iglesias tingueren la pensada de baixar el foc del cim, i des d’allà repartir la flama per totes les contrades dels Països Catalans Inicialment la Flama només…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina