Resultats de la cerca
Es mostren 1921 resultats
Yerevan
Ciutat
Capital d’Armènia.
Situada al marge esquerre del riu Razdan, afluent de l’Araxes Abans del 1917 no arribava als 30000 h i el 1954 ja en tenia 200000 aquest ràpid creixement és degut a la seva prosperitat econòmica Rep de les altres regions d’Armènia primera matèria diversa coure, cromita, marbre, raïm, llana La indústria, que dona més de la meitat del producte industrial de la república, és molt diversificada química, metallúrgica, de maquinària i alimentària Centre cultural armeni i d’ensenyament superior Universitat de l’estat de Yerevan, fundada el 1920, i Acadèmia de Ciències d’Armènia Erevan és unida al…
revolució
Política
Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d’una societat.
Segons el marxisme, les institucions o estructures d’una societat resisteixen el pas del temps mitjançant l’aplicació de successives reformes que, a la llarga, aguditzen les contradiccions del sistema i duen a una situació revolucionària, en la qual es produeix un augment de la consciència històrica i grans crisis En aquest sentit, revolució s’oposa a evolució i a reforma i suposa un canvi qualitatiu en les relacions existents en la lluita de classes Així, la Revolució Francesa significà el triomf de la burgesia sobre la noblesa i la revolució socialista representa el triomf del…
literatura lituana
Literatura
Literatura desenvolupada pel poble lituà.
Iniciada la producció escrita al segle XVI, amb el catecisme de Luter, J Bretkūnas i K Syrvidas establiren la primera normativa gramatical Al segle XVIII sorgí el poeta Donelaitis Al segle XIX es produí la florida de la literatura lituana, amb una orientació nacionalista que féu fracassar l’intent de russificació el 1863 foren prohibides les publicacions en lituà S Daukantas, J Basanavičius, V Kudirca i sobretot el poeta patriòtic A Baranaukas reflecteixen l’ideal independentista Els novellistes Žemaité, Marija Pečkauskaité i Vaidiluté tractaren sobretot les realitats de la pagesia En teatre…
art lituà
Art
Art desenvolupat a Lituània.
L’arquitectura nacional és de fusta Entre els monuments de pedra n'hi ha d’estil gòtic internacional, nombrosos edificis barrocs i altres d’estil neoclàssic exemples d’aquests tres tipus són, a Vílnius, el castell s XIV, la universitat s XVII i la catedral catòlica 1777-1801, respectivament Després de la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció de les ciutats bombardejades fou duta a terme unint a l’arquitectura utilitària elements nacionalistes Quant a les arts plàstiques, hi hagué una forta influència bizantina als segles XIII-XV al segle XVI foren combinades la influència gòtica i la…
Ryutaro Hashimoto
Política
Polític japonès.
Fill d’un polític, estudià a la Universitat de Keio i el 1963 fou elegit diputat pel Partit Liberal Democràtic PLD Posteriorment, sempre reelegit en el càrrec, fou ministre de transports 1986–87, de finances 1989-91, i de comerç i indústria 1994-95 Secretari general 1989 i president del PLD 1995, el 1996 fou nomenat primer ministre d’un govern de coalició amb el Partit Socialista El mateix convocà eleccions que, guanyades pel PLD per majoria relativa, el confirmaren en el càrrec Amb el suport de partits menors intentà dur a terme reformes per a fer front al preocupant estancament de l’…
Pere Sampol i Mas
Política
Polític.
Llicenciat en enginyeria tècnica en electrònica industrial, començà la carrera política l’any 1983 com a regidor de l’Ajuntament de Montuïri pel Partit Socialista de Mallorca Es mantingué en el càrrec durant deu anys i el 1991 esdevingué, també, portaveu del grup parlamentari del partit El 1995 passà a ser diputat al Parlament i vicepresident del Consell de Mallorca El 1999 el PSM passà a formar part del primer Pacte de Progrés per governar les Illes Balears i Pere Sampol assolí el càrrec de vicepresident i conseller d’Economia i Indústria El 2003 tornà a l’oposició i es …
Josep Lluís Blasco i Estellés
Filosofia
Filòsof i polític.
Llicenciat en dret i doctor en filosofia a la Universitat de València, fou un dels principals introductors de la filosofia analítica als Països Catalans en el segle XX Inicialment adherit a la filosofia analítica del llenguatge ordinari, després esdevingué un comentarista agut de Quine, Wittgenstein, Kant i el positivisme lògic També destacà en l’àmbit polític el 1974 ingressà en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional PSAN, formació que després abandonà i participà en la fundació de la Unitat del Poble Valencià UPV, la qual constituí el nucli del Bloc Nacionalista Valencià…
Francesc Baltasar i Albesa

Francesc Baltasar i Albesa
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en ciències de la informació, treballà com a redactor al Grup Mundo fins el 1979 El 1970 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya , i fou secretari general d’aquest partit al Baix Llobregat del 1974 al 1979, any en què fou elegit alcalde de Sant Feliu de Llobregat fins l’any 2000, en què deixà la política per a exercir com a director d’una empresa privada Durant aquests anys fou també vicepresident primer de la Diputació de Barcelona 1987-89, diputat al Congrés dels Diputats per Iniciativa per Catalunya-Verds 1989-93 i, novament, del 1997 al 2000, en què fou també…
Parti Radical
Història
Partit francès fundat l’any 1901 amb el nom de Parti Républicain-Radical et Radicalsocialiste.
Tenia per objectiu el desenrotllament dels principis heretats de la Revolució Francesa i es constituí al voltant de grups polítics dominats per personalitats de gran relleu Gambetta, Clemenceau, Pelletan, i l’aglutinant per a la seva constitució 1901 fou l’agitació promoguda per l' affaire Dreyfus Des d’aquest moment es convertí en el principal partit de govern i fou ell qui proporcionà els gabinets ministerials fins l’any 1914 Convertit en partit de centre, quan el partit socialista li arrabassà la clientela obrera, tingué també un paper important els anys trenta Constituí l’ala…
Nacionalistes d’Esquerra
Política
Moviment polític sorgit el desembre del 1979 amb el propòsit d’unir, davant les eleccions per al Parlament de Catalunya, l’esquerra independentista del Principat.
Sense aconseguir-ho del tot, aplegà un sector del Front Nacional de Catalunya , una part del PSAN, el Collectiu Comunista de Catalunya, independents i nuclis nacionalistes radicals, i obtingué 45 000 vots, però no assolí cap escó ni llavors ni a les eleccions generals del 1982 D’estructura assembleària, reivindicà el dret d’autodeterminació en un marc confederal, es definí com a socialista i nacional-popular i englobà agrupaments ecologistes, feministes, gais, de joves, etc En foren figures representatives Jordi Carbonell, Josep MEspinàs, Magda Oranich, Avellí Artís i Gener i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina