Resultats de la cerca
Es mostren 3916 resultats
acumulació socialista
Economia
Procés de transformació de l’excedent econòmic planificat en fons d’inversió d’una societat socialista.
És la diferència entre el producte social planejat i el volum de consum elegit Tant el producte social com el consum òptim són el resultat d’una decisió autoritària i prèvia del pla La finalitat de l’acumulació socialista és l’augment de la producció, combinat amb l’augment de les despeses socials Els factors d’increment de l’acumulació socialista són els mateixos que augmenten l’excedent econòmic planificat el progrés tècnic, l’augment de la població activa, l’increment de la rendibilitat de les empreses, etc L’acumulació socialista és realitzada mitjançant les inversions…
vaga de Tramvies de Barcelona del 1951
Història
Considerada la primera acció col·lectiva contra la dictadura del general Franco.
Al final de febrer del 1951, s’inicià a Barcelona una onada de protestes com a resposta a l’augment del preu dels bitllets del transport públic El greuge comparatiu amb Madrid, on els bitllets eren més econòmics tot i la pujada de preus, fou el detonant de la mobilització La població es negà massivament a utilitzar el transport públic i féu els desplaçaments a peu, amb nombroses manifestacions de protesta Una vegada aconseguida l’anullació de l’augment de preus dels bitllets, la vaga prosseguí i s’estengué a les empreses de la ciutat i a les d’altres centres industrials de Catalunya Amplis…
Tarja Halonen

Tarja Halonen
© NATO
Política
Política i advocada finlandesa.
De molt jove participà en l’activisme d’esquerres L’any 1968 es graduà en dret a la Universitat de Hèlsinki L’any següent fou nomenada secretària de la Unió d’Estudiants i el 1970 s’incorporà com a advocada a l’Organització Central dels Sindicats Finlandesos L’any 1971 ingressà al Partit Socialdemòcrata, pel qual fou diputada des de l’any 1979 fins al 2000 Fou successivament ministra d’Afers Socials i de Sanitat del 1987 al 1990 i de cooperació amb els països nòrdics 1989-91 en el Govern de Harri Holkeri, i de Justícia 1990 i d’Afers Estrangers 1995-2000 en el d’Esko Aho L’any…
Abbās al-Fāssī
Política
Polític marroquí.
Llicenciat en dret a la Universitat Muhàmmad V de Rabat 1963, s’involucrà en la lluita pels drets humans al Marroc i fou també un destacat dirigent en associacions de juristes els anys setanta El 1974 fou elegit membre del comitè executiu de l’ Istiqlāl , i del 1998 al 2012 n’ocupà la secretaria general Sota el regnat de Hassan II fou successivament ministre d’Habitatge 1977-81 i d’Afers Socials 1981-85, ambaixador a Tunísia, on fou també representant del Marroc a la Lliga Àrab 1985-90, i ambaixador a França 1990-94 En accedir al tron Muhàmmad VI estigué successivament al…
David Landes
Historiografia
Economia
Historiador de l’economia nord-americà.
Es doctorà a la Universitat de Harvard, d’on fou membre del Research Center in Entrepreneurial History 1948-58 i professor des del 1964, després d’haver-ho estat a les universitats de Columbia 1952-58, Stanford 1957-58 i Berkeley 1958-64 Editor de la revista Explorations in Entrepreneurial History posteriorment Explorations in Economic History , els seus treballs sobre història financera i empresarial en el procés de desenvolupament del capitalisme a l’Europa occidental també reflecteixen les actituds socials i culturals que acompanyaren els canvis que tingueren lloc al segle…
Enric Olivé i Serret
Historiografia
Historiador.
Féu els seus estudis de llicenciatura i doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona, i en l’actualitat és catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, institució des de la qual promou diferents projectes de recerca, alguns dels quals de caràcter internacional Fou investigador de l’Institut d’Història Social d’Amsterdam i professor visitant a l’Institut Universitari Europeu de Florència Fou fundador del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, de Tarragona, i director del Museu d’Història de Tarragona 1989-93, i és vicepresident de l’associació europea Immaginare…
Miquel Mas i Ferrà

Miquel Mas i Ferrà
©
Literatura
Escriptor i periodista.
Collabora a la premsa diària Última Hora i Diari de Balears És autor d’una obra gairebé exclusivament novellística, de fort accent realista, que inicià amb Massa temps amb els ulls tancats 1977, premi Joan Ballester, a la qual seguiren L’àngel blau 1990, L’ocell del paradís 1992 i la trilogia formada per Camí de palau 1996, premi Andròmina 1995, La rosa d’hivern 1999 i Riberes de plata 2004, en la qual es reflecteixen els canvis socials i polítics a les Illes Balears durant el període comprès entre el 1923 i el 1999 El 2008 publicà El cel dins la memòria premi…
,
austromarxisme
Economia
Política
Corrent doctrinal centrat a Viena, vigent tot el primer terç del segle XX, sorgit en el si del partit socialdemòcrata austríac.
Com a corrent teòric tingué un caràcter enciclopèdic que abraçà totes les ciències socials, i es caracteritzà per la reconsideració del pensament de Kant en filosofia, en teoria del dret i en política, sense abandonar, però, formalment el marxisme Entre els seus membres destaquen Rudolf Hilferding, amb el seu estudi fonamental sobre el capitalisme financer Max Adler com a filòsof i economista Gustav Eckstein en el camp de la sociologia Karl Renner en dret, i Friedrich Adler com a líder polític, especialment en la seva gestió al capdavant de la Internacional de Viena Otto Bauer…
antipsiquiatria
Moviment psiquiàtric nascut a Anglaterra durant la dècada del 1960 com a denúncia de les bases de la psiquiatria clàssica.
El seu principi bàsic considera la malaltia mental com un fenomen sociogenètic i per tant hom estén la seva denúncia a l’organització de la societat i dels sistemes ideopolítics, i rebutja l’existència de malalties mentals la simptomatologia psicòtica és un alliberament enfront d’una societat alienant on viuen els individus considerats normals, que, en realitat, es troben atrapats pel sistema L’antipsiquiatria rebutja també la dinàmica intrapsíquica de la malaltia, els factors biològics i la mateixa teràpia psiquiàtrica, basant el seu tractament en un canvi de les estructures socials…
Universitat de Vic
Institució privada d’ensenyament superior creada a Vic el 1997.
Malgrat que és un centre privat, els seus estudis s’inclouen dins l’oferta universitària pública i dins el sistema de preinscripció públic És gestionada per una fundació formada per l’ajuntament de Vic, el Consell Comarcal d’Osona i la Fundació Universitària Balmes de caràcter privat La universitat integra els centres superiors públics situats a Vic però dependents d’altres universitats catalanes que des del 1977 s’havien agrupat sota el nom d’Estudis Universitaris de Vic El curs 1999-2000 la universitat s’estructurà en cinc àrees docents Arts i Humanitats, Ciències Socials i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina