Resultats de la cerca

Inicià la seva carrera als setze anys en la sèrie televisiva The Bill Engvall Show , en la qual actuà fins l'any 2009 El 2008, una de les seves primeres actuacions al cinema The Burning Plain , de Guillermo Arriaga fou premiada al Festival de Venècia El mateix any interpretà el primer paper com a protagonista a The Poker House , de Lori Petty Posteriorment ha protagonitzat o coprotagonitzat Winter's Bone 2010, de Debra Granik, The Hunger Games 2012, de Gary Ross, House at the End of the Street 2012, de Mark Tonderai, i Silver Linings Playbook 2012, de David O Russell, amb el qual aconseguí l…

Meyer Guggenheim Lengnau, Suïssa 1828 — Florida, EUA 1905, que emigrà als EUA el 1847, hi inicià els negocis —basats en la mineria—, que engrandí el seu fill Daniel Guggenheim Filadèlfia 1856 — Long Island 1930 Dels set germans d’aquest —tots lligats a les finances, la política, la diplomàcia i les fundacions benèfiques, artístiques, escolars o d’investigació—, Solomon R Guggenheim Filadèlfia 1861 — Long Island 1949 fou un dels principals promotors de l’art d’avantguarda i fundà el museu novaiorquès que porta el seu nom en un modèlic edifici fet exprés per Frank Lloyd Wright i inaugurat el…

Començà de molt jove com a director teatral i rodant curtmetratges Posteriorment treballà per a la RAI en reportatges i documentals El 1982 guanyà un premi al Festival de Cinema de Salern amb el documental Le minoranze etniche in Sicilia Debutà com a director el 1986 amb Il camorrista al qual seguí l’èxit internacional Nuovo cinema paradiso 1988, que entre altres premis li valgué un Gran Premi del Jurat del Festival de Canes el 1989 i l’Oscar a la millor pellícula estrangera el 1990 Posteriorment ha estrenat Stanno tutti bene 1990, La Domenica specialmente 1991, Una pura formalità 1994, L’…

Estudià a l’Academia de Bellas Artes de Buenos Aires 1966 i a la St Martin School of Art de Londres 1969 Des de la meitat dels anys seixanta treballà en escultures minimalistes, i aviat començà a investigar les possibilitats tecnològiques dels mitjans de comunicació Participà en la Biennal de Venècia del 1968 amb l’obra Office of Information About the Vietnam War i també en l’exposició “Informatio” 1970 al MOMA El seu treball combina la recerca dels dispositius de transmissió de la informació als media amb un element de reivindicació i crítica social i política, amb diferents suports…

La seva producció inicial se centrà en relleus monocroms L’any 1959 fou un dels fundadors del Gruppo T, a Milà Amb aquest collectiu treballà en la recerca del moviment i dels seus efectes en l’art, dins el que es pot anomenar investigacions cinètiques A més dels seus treballs de grup, Colombo realitzà treballs individuals caracteritzats per la recreació d’ambients espacials que poden ser transitats i que manipulà amb llum artificial i mecanismes amb motors elèctrics que accionen elements introduïts al seu interior El primer el presentà el 1964 i el més important fou Spazio Elastico , de l’any…

Es graduà a l’ETSAM l’any 1982, on és professor de projectes des del 1986 Ha exercit la docència en diverses universitats europees Zuric, Dublín, Nàpols, Copenhaguen i nord-americanes Cornell, Pennsilvània, Filadèlfia Amb la realització de la casa Turégano 1988, a Pozuelo, Madrid, assentà els principis de la seva obra La recreació essencialista dels models de l’arquitectura ibèrica i mediterrània és present en obres de gran intensitat poètica en les quals apareix de manera recurrent el tema del pati És el cas de la casa Gaspar, a Zahora, Cadis 1988, o la casa García-Marcos, a Valdemoro,…

Es diplomà a l’École Nationale de Beaux-Arts el 1969 Vinculat als corrents postmodernistes Castell d’Aigua a Marne-la Vallée, 1971 i a l’historicisme projecte residencial Hautes Formes, 1975-79, el 1980 participà en l’edició de la Biennal de Venècia dedicada a la “Presència del Passat” Obres posteriors són l’Escola de Dansa de l’Òpera de París a Nanterre 1983-87 o la Ciutat de la Música al Parc de la Villette a París 1984-95, el seu projecte més ambiciós, amb referències a Le Corbusier de Ronchamp La voluntat de servir una imatge corporativa, explotant el paper comunicatiu i publicitari de l’…

Fou atorgat per primera vegada el 1397 a Thomas Mowbray ~1366 — Venècia 1399, comte de Nottingham des del 1383 Formà part del grup de poderosos nobles —coneguts com a lords appellant — que del 1387 al 1389 forçaren Ricard II d’Anglaterra a sotmetre's a llur voluntat Un cop recobrat el poder per Ricard II, aquest se serví de Mowbray en missions diplomàtiques i militars S'enfrontà després amb Enric, duc de Hereford posteriorment, Enric IV d’Anglaterra, i fou desterrat el 1398 Aquesta dinastia ducal s’extingí 1476 amb la mort del quart duc, John 1444-76 Ricard III d’Anglaterra restablí el ducat…

Entrà a la Companyia el 1560 i passà a Lovaina, on fou ordenat sacerdot 1570 i exercí el magisteri en teologia Professor a Roma 1575-88, escriví en aquesta època les Disputationes et controversiae christianae fidei adversus temporis hereticos 3 volums, 1586-93 Fou successivament rector del collegi romà 1592, provincial de Nàpols 1592, teòleg papal 1597, cardenal 1599 i bisbe de Càpua 1602-05 Tornà a Roma, on intervingué per defensar la primacia pontifícia en les controvèrsies politicoreligioses amb Venècia 1606-07 i Anglaterra 1606-09 i en els judicis de Galilei, Bruno i Campanella D’entre…

Es formà a Boston i a París, on residí del 1948 al 1954 i on absorbí una gran diversitat d'influències, entre les quals Matisse, Brancusi i l'arquitectura romànica, que influïren en el geometrisme i la simplicitat de les formes i colors de seves obres, plenament representatives del moviment hard-edge , que cerquen més l’impacte visual que la riquesa de matisos Establert a Nova York, el 1956 hi feu la seva primera exposició El 1966 participà per primer cop a la Biennal de Venècia, i el 1968 a la Documenta de Kassel Treballà també l'escultura i el relleu i feu installacions, entre les quals al…