Resultats de la cerca
Es mostren 22402 resultats
canal de la Infanta

El canal de la Infanta, el 1906, publicat a 'Barcelona a la vista'.
© Arxiu Fototeca.cat
Canal construït del 1817 al 1819 pels propietaris del pla esquerre del Llobregat, entre Molins de Rei i Can Tunis (17 km).
Amb un volum mitjà de 3000 l/s, regava 3000 ha dels termes de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Sants El projectà Tomàs Soler i Ferrer i l’inaugurà el 1819 Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies, infanta d’Espanya, de la qual prengué el nom A més de l’ús agrícola, en els seus salts d’aigua s’installaren fins a 16 petites indústries molins fariners, serradores i un molí paperer, la majoria de les quals a l’Hospitalet L’aprofitament industrial es féu marginal a partir del 1880 per la…
Més de 80 morts a causa d’un incendi a Londres
La torre Grenfell, un bloc de 24 pisos amb 100 habitatges del districte de Chelsea-Kensington on vivien entre 400 i 600 persones, resulta totalment destruït per un incendi Els bombers rescaten 65 persones, i, el dia 19, la policia metropolitana anuncia que hi ha almenys 79 morts o desapareguts, i que només 5 cadàvers han estat formalment identificats El dia 23, s’anuncia la causa de l’incendi, una nevera defectuosa El dia 23, dimiteix el regidor del districte i la primera ministra Theresa May formula una disculpa pública en nom del Govern per la manca d’actuacions davant les…
Es fa públic el descobriment d’un sistema de planetes pròxim al sistema solar
La NASA i la revista Nature fan públic, simultàniament, el descobriment d’un nou sistema planetari que orbita al voltant d’una estrella situada a 40 anys llum del sistema solar El sistema està format per almenys set planetes de dimensions similars a la Terra i d’una temperatura similar, condicions que converteixen aquests exoplanetes en candidats per a permetre l’aparició de la vida, especialment en tres, que es troben en el que s’anomena zona habitable L’estrella al voltant de la qual orbiten és una estrella ultrafreda nana, que els astrònoms han anomenat TRAPPIST-1, a partir del …
unció
Religió
Cristianisme
Acció religiosa, consistent a ungir amb oli persones o coses, per tal de separar-les de l’ús profà i aconseguir que siguin penetrades de la força divina.
L’ús de l’oli, simple o enriquit amb d’altres matèries aromàtiques, és un element que forma part de moltes religions oli L’Antic Testament coneix sobretot la unció del rei i dels sacerdots, i aplica el nom d’ungit per excellència al Messies esperat La litúrgia cristiana ha utilitzat sempre les uncions com un símbol especial de la gràcia de l’Esperit Sant que penetra totalment l’ànima del cristià Els olis utilitzats reben noms diversos —crisma, oli dels catecúmens, oli dels malalts— segons llur composició i destinació Hi ha uncions en el baptisme, la confirmació, l’ordenació de…
letargia
Zoologia
Estat d’inactivitat pel qual passen determinats animals quan les condicions del medi ambient són desfavorables.
Rep el nom d' hibernació o d' estivació , segons que coincideixi amb els mesos freds o amb els càlids En els animals peciloterms la letargia és un fenomen provocat per l’assoliment de temperatures extremes, que podrien ocasionar la paralització total de les activitats vitals de l’animal i, en conseqüència, la mort Això obliga els animals a cercar un refugi en el qual puguin preservar-se de les condicions extremes del medi i submergir-se en un estat de sopor La letargia es caracteritza per la reducció al mínim del metabolisme, de la temperatura corporal, del ritme respiratori i…
dinastia isàurica
Història
Dinastia bizantina, originària d’Isàuria, que governà l’imperi d’Orient del 717 al 820.
Tota ella és marcada per les lluites iconoclastes iconoclàstia, iniciades arran d’un edicte del primer sobirà, Lleó III 725, contra el culte de les imatges i continuades pel seu fill i successor Constantí V Després que l’emperadriu Irene, regent en nom del seu fill Constantí VI, hagués restablert el culte de les imatges amb el concili II de Nicea 787, el darrer sobirà isàuric, Lleó V l’Armeni, inicià 813 un nou període iconoclasta, el qual no es clogué, amb una nova victòria ortodoxa, fins el 843, després ja de la seva mort Durant aquest període es perderen bona part de les…
requint
Música
Instrument de corda pinçada semblant a una guitarra de petites dimensions.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de la família dels llaüts amb mànec Consta de quatre ordres de cordes, dobles el primer i el quart i triples el segon i el tercer També n’existeixen models amb cinc i sis cordes simples Molt usat a Colòmbia, Mèxic, l’Equador i el Perú, s’utilitza a les agrupacions folklòriques per a tocar -normalment amb l’ajut d’un plectre- la línia melòdica Als Països Catalans, hi ha un tipus d’instrument molt pròxim anomenat guitarró, present especialment a Menorca Es tracta d’un instrument molt típic, de cinc cordes, com diu MA Moll en Folklore…
,
reig bord

Reig bord
© Xevi Varela
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 10 a 20 cm d’alt, de barret al principi arrodonit i finalment aplanat, de color vermell escarlata, guarnit d’esquames blanques, restes del vel universal, i de cama blanquinosa, bulbosa a la base, amb un anell membranós i penjant i amb una volva reduïda a faixes verrucoses.
Es fa en boscs de coníferes i de caducifolis És una espècie metzinosa, a causa del seu contingut en micoatropina i muscarina La seva ingestió produeix intoxicacions més o menys greus, però rara vegada mortals Els antics habitants de la Sibèria l’utilitzaven com a droga allucinògena També antigament, barrejat amb sucre, havia estat emprat per a matar mosques Com indica el seu nom, es pot confondre amb el reig o l’ou de reig Les principals diferències són el color de les làmines i del peu, que són blancs en el reig bord i grocs en l’ou de reig, i la presència de berrugues blanques…
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Des del segle XIII, moneda d’argent fi que apareix a molts llocs com a conseqüència de la reforma monetària portada a terme per Lluís IX de França, l’any 1266.
Aquest sobirà, amb la creació del gros tornès , materialitzava l’antiga unitat de compte en una moneda d’argent de bona llei, de 4,2 grams de pes i un valor de 12 diners tornesos, és a dir, la moneda d’un sou Aquesta iniciativa fou àmpliament imitada i donà lloc a l’aparició de moltes monedes noves de valor equivalent un sou, que reberen noms definits i propis segons els països el ral gros de Montpeller, creat el 1272 per Jaume I de Catalunya-Aragó, el croat o ral d’argent de Barcelona, o el ral d’argent o croat de Mallorca, creat el 1300 per Jaume II de Mallorca Algunes d’aquestes monedes,…
Charleroi

Charleroi Bois du Cazier, declarat patrimoni industrial mundial per la Unesco
© WBT / S.Wittenbol
Ciutat
Ciutat de la província de Hainaut, Bèlgica, vora el riu Sambre.
Centre d’una aglomeració urbana de prop de 500000 h, en una rica conca hullera i de mineral de ferro que, des de territori francès, s’estén per tot el Hainaut fins a Lieja Nucli industrial indústria siderúrgica, de productes químics, electromecànica, de material ferroviari, alimentària Es troba a l’extrem meridional del gran eix ABC Anvers-Brusselles-Charleroi Té origen en el petit lloc de Charnoy el 1666 el marquès de Castel Rodrigo hi aixecà una fortalesa, i rebé el nom actual en honor de Carles II de Castella El 1668 passà a França fou fortificat per Vauban, i per la pau de…