Resultats de la cerca

Estudià dret a la Universitat de València Membre del Comitè del País Valencià i del Comitè Nacional del PSOE fou diputat al Congrés per Alacant a les legislatures del 1977, el 1979 i el 1982 Titular de la conselleria d’obres públiques i urbanisme amb el govern socialista de la primera etapa del Consell preautonòmic valencià, formà part de la comissió encarregada de redactar un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per al País Valencià Fou president del PSPV-PSOE i president de la mesa del Plenari de Parlamentaris del País Valencià Elegit diputat autonòmic el 1983, també per la seva…

Liberal, fou allunyat de l’exèrcit el 1823 El 1841 es proclamà esparterista Posteriorment, s’uní a Joan Prim i intervingué en el fracassat alçament del juny del 1866 a Madrid Fou diputat a les corts constituents del 1869 i se significà com a dirigent dels “intransigents” dins el partit republicà federal Formà part del Directori Nacional d’aquest abril-octubre del 1872 i dirigí l’alçament intransigent del novembre del 1872 Proclamada la Primera República, fou capità general de Catalunya febrer-març del 1873, i es posà, com a general en cap, al davant del moviment cantonalista de Cartagena 14…

Formà part de la comissió encarregada dels afers de la guerra contra Castella del 1444 Intervingué activament tant a les corts d’Aragó com a les de Catalunya, especialment quan hom tractà de l’alliberament del príncep de Viana 1460 La seva actitud favorable al príncep provocà l’atac a les seves possessions per part dels Rebolledo i d’altres nobles fidels a Joan II, vells enemics dels Castre Les demandes d’indemnització per a ell foren una de les qüestions que enverinaren les relacions entre Joan II i la generalitat de Catalunya en començar el conflicte lluità per la causa de la…

De família originària de Sevilla, fou un hàbil polític i ocupà càrrecs importants en diverses corts nord-africanes i andalusines, fins que, després d’ésser empresonat per Tamerlà a Síria, es refugià al Caire, on fou gran cadi fins a la mort És autor d’una història universal, al-'Ibār , que encapçalà amb un monumental pròleg Muqaddima , conegut per Prolegòmens , que constitueix la primera anàlisi científica de les estructures econòmiques, socials i polítiques que condicionen la història Ultra sociòleg i filòsof, és considerat sovint com el creador de la història científica…

Milità en el partit progressista El 1835 fou alcalde major de Barcelona, juntament amb Pascual Madoz El 1841 fou elegit diputat a corts, i el 1843 fou ministre de governació en el govern progressista d’Olózaga Malgrat la seva filiació política, acceptà la cartera de finances del 19 de setembre de 1853 al 18 de juliol de 1854 en el govern moderat de José Luis Sartorius La ruïna de l’erari l’impulsà a decretar el cobrament anticipat d’un semestre de contribució, fet que provocà un gran descontentament i contribuí a l’alçament popular del 1854, durant el qual el govern hagué de…

Des de l’orde dels caputxins feu una tasca d’activisme cultural i de normalització del català durant el franquisme El 1948 fundà l’entitat Franciscàlia Fou editor de la revista “Estudios Franciscanos” des de la represa 1948 i director de la segona etapa de “Criterion” 1959-69 És autor de nombrosos articles sobre literatura i filosofia, especialment sobre Llull, Verdaguer, la història dels caputxins, teologia, art, etc Algunes de les seves obres més significatives són Art pessebrístic 1947, La última hora de la tragedia Hacia una revisión del caso Verdaguer 1958, Les corts…

Fundà les revistes La Restauración València, 1843 i El Pensamiento de Valencia València, 1857, òrgans d’expressió del carlisme al País Valencià Fou diputat a corts en diverses ocasions 1858, 1865 per València i per Pamplona, i senador del regne per Guipúscoa Destacà com a orador i polemista És autor de diverses obres, entre les quals cal esmentar La cuestión dinástica 1889, de caràcter polèmic Va pertànyer al consell privat del pretendent de la corona d’Espanya, Carles VII, que li concedí el títol de comte de Santa Eugènia Fou membre de l’Academia de la Lengua i de l’Academia de…

Informava a bastament del futbol català fins a la categoria regional i tenia corresponsalies en diverses ciutats de l’Estat Tingué prestigiosos redactors, com Spectator , que signava la secció titulada “Glosas”, d’Albert Maluquer, L Capdevila, els dibuixants Castanys i Passarell, i els reportatges gràfics de Gaspar i Claret De periodicitat setmanal, tenia 16 pàgines molt ben illustrades, amb fotografies de jugadors dedicades als lectors Els primers números incloïen una secció d’humor titulada “La furia española”, dirigida per Orlando Furioso i signada per Duvinyals i Cabot el legislador El 29…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, de la qual encara és visible la planta una nau amb transsepte i absis semicircular F Tur L’església de Sant Vicenç, anomenada també Sant Vicenç de les Corts, molt enrunada actualment, és situada a uns 200 m vers llevant del veïnat de les Corts, que es troba a migjorn d’Empúries, a tocar de la mota de la riba dreta del rec del Molí o Ter Vell El nucli de poblament és format per un conjunt de masies al peu del turó de les Corts Mapa 295M781 Situació 31TEG095637 Per anar-hi cal seguir el vell camí que porta d’Empúries i l’Escala…

Inaugurat el 1827 pel capità general marquès de Campo Sagrado les obres havien estat iniciades el 1820, fou construït damunt una riera, al camí de Barcelona a Gràcia, que seguia l’antiga via romana a Sant Cugat pel coll Serola Especialment a partir de l’enderrocament de les muralles 1854, es convertí en un dels llocs d’esplai més coneguts de la ciutat, amb cafès, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres, com El jardí de les Delícies cafè-cantant sobre l’antic Criader Municipal 1840, els Camps Elisis 1853, amb el seu teatre posteriorment Teatre Líric, el Teatre Tívoli sobre un jardí on…