Resultats de la cerca

Catedràtic d’història de la literatura a la Universitat de Madrid, fou membre de l’Academia de la Historia i de la de Bellas Artes de San Fernando En una primera etapa, alhora que conreava la pintura com a mitjà de subsistència, publicà algunes poesies i estrenà tres peces dramàtiques, a la manera del seu amic i protector Ángel de Saavedra, duc de Rivas Aviat, però, es dedicà exclusivament —llevat d’algun tempteig polític— a l’ensenyament i a la investigació historicoliterària, fonamentant els seus mètodes en el recull de materials, fruit de la consulta directa de les fonts El 1848 publicà…

Estudià als jesuïtes de Sarrià i començà a treballar com a professional publicitari abans de dedicar-se a la literatura de creació El 1993 es traslladà a Los Angeles Califòrnia, on fixà la residència Començà amb novelles per a joves, com El príncipe de la niebla 1993, premi Edebé, El palacio de la medianoche 1994, Las luces de septiembre 1995, novelles que formen la Trilogía de la niebla , i Marina 1999 El 2001, la publicació de La sombra del viento , el revelà com un fenomen d’èxit internacional i la novella es…

Fou president de les joventuts de la UFNR a Arenys de Mar, on treballava en una fàbrica Establert a Barcelona, milità en els moviments obrers fou membre del comitè sindicalista de l’Assemblea de València 1916 i, sense ésser anarquista, dirigent del Comitè Regional de la CNT a Espanya A proposta de Salvador Seguí, fou administrador de “Solidaridad Obrera” quan Àngel Pestaña n'era el director, i fins n'assumí un quant temps la direcció Juntament amb Lluís Companys, Salvador Seguí i d’altres dirigents sindicalistes, fou tancat al castell de la Mola, de Maó 1920, on passà setze mesos Durant la…

Vida De jove participà en el teatre amateur local, si bé aviat marxà a Barcelona, on treballà per a Ignasi F Iquino com a lletrista i coautor de revistes i comèdies teatrals, utilitzant el pseudònim de Julio Aldana Més tard collaborà amb Iquino en el món del cinema fent de guionista dels seus films i com a cap del departament de guions de la productora IFISA De la vintena de guions que escriví sobresurten els d’ El tambor del Bruch 1947-48, La familia Vila 1949 i Brigada Criminal 1950, d’Iquino Encara sota la seva empara debutà com a codirector en la coproducció francoespanyola La canción del…

Vinculat intellectualment a la generació del 27, demostrà un gran interès pel cinema Installat a París 1925, fou ajudant del director francès Jean Epstein 1926-28 i realitzà el primer film Un chien andalou, 1928 en collaboració amb Salvador Dalí i adscrit al surrealisme El film següent, L’âge d’or 1930, en el qual intervingué també Dalí, provocà un gran escàndol Després realitzà el vigorós documental Las Hurdes 1932 Durant la Guerra Civil Espanyola supervisà films de propaganda política republicana Durant l’exili als EUA 1939-46 fou artísticament poc productiu fou redescobert amb el film…

Es donà a conèixer en el cinema el 1960 amb Un rayo de luz , de Lluís Lúcia, pellícula musical per la qual rebé el premi a la millor interpretació infantil al Festival de Venècia Amb el mateix director protagonitzà quatre títols més, entre d’altres  Ha llegado un ángel 1961 i Tómbola 1962 Posteriorment rodà també per a Fernando Palacios Marisol rumbo a Río , 1963 Búsqueme a esa chica , 1964, i també actuà en els films  Cabriola 1965, de Mel Ferrer  Carola de día, Carola de noche 1969, de Jaime de Armiñán  La corrupción de Chris Miller 1973, de Juan Antonio Bardem, i  Los días del pasado 1977…

Es llicencià en psicologia a Miami i exercí com a professor mercantil L’any 1947 s’inicià com a guionista en la productora Emisora Films d’ Ignasi F Iquino El ángel gris , 1947, i El tambor del Bruch , 1951, del mateix Iquino Apartado de Correos 101 , 1950, de J Salvador Tarde de toros , 1955, de L Vajda La herida luminosa , 1956, de T Demicheli, basada en l’obra catalana homònima de JM de Sagarra Pacto de silencio , 1963, d’A Román, etc L’any 1955 dirigí la seva primera pellícula, Nunca es demasiado tarde , a la qual seguiren La cárcel de cristal 1956, Distrito Quinto 1957, basada en l’obra…

Estudià al conservatori de Katowice amb W Markieviczówna piano i B Woytowicz composició i, més tard, completà els estudis, sota la direcció de Nadia Boulanger, a París El 1957 participà en els cursos de Darmstadt, i el 1960 obtingué el premi de la Fundació Lili Boulanger Hàbil orquestrador, i partint de postulats neoclassicistes, el seu estil anà adquirint densitat amb la introducció de les noves tècniques, com en l' Oda a Béla Bartók in memoriam 1957 o Riff 62 1962 Posteriorment tendí cap a una perspectiva més èpica, que el portà a treballar per al cinema, bàsicament en pellícules de…

Es tracta d’un producte industrial del darrer quart del segle XIX Els seus fabricants són serrallers o calderers que han mecanitzat la seva indústria Pere Màrtir Sancristòfol L’any 1881 tenia una patent d’invenció per a fabricar portes articulades de ferro i acer Tenia el despatx al carrer de Montsió, núm 8, de Barcelona Artur i Alfred Santamaría Pertanyien a una família de serrallers El seu avi, Joaquim Santamaría, començà el negoci el 1816 El 1886 presentaven les seves portes ondulades d’acer com a úniques en el mercat espanyol Tenien la fàbrica al començament del carrer d’Aragó-Consell de…

Filla de Nat King Cole , rebé una intensa influència musical del seu entorn familiar i actuà esporàdicament d’infant amb el seu pare Malgrat que es graduà en psicologia a la Universitat de Massachusetts el 1972, aviat es dedicà professionalment a la música com a cantant de rhythm-and-blues en diversos grups, gènere en què aconseguí un èxit considerable A la segona meitat dels anys vuitanta evolucionà vers un estil menys dur i més proper al jazz i el pop , en el qual posà de manifest una preferència pel repertori d'estàndards Al llarg de la seva carrera artística, entre 1975 i 2009 obtingué un…