Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava dins el terme de la vila de Vic, però fora les muralles Fou una capella rural, segurament de tradició romano-visigòtica La primera notícia correspon a l’any 911, quan els marmessors del comte Guifré Borrell donaren a Sant Pere de Vic uns béns situats a Santa Eulàlia Sembla que es trobava prop de l’actual convent de Santa Teresa fora dels murs Més tard es reedificà prop del convent dels caputxins, tal com digué el bisbe Copons l’any 1667, quan feia poc temps que l’església primitiva havia estat enderrocada per organitzar la defensa de la ciutat, per tal…

En un document datat l’any 973, considerat fals per F Udina, en què el comte Borrell II i el seu germà Guifré donaren al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles les esglésies fundades “ in loco vocitato castrum Lordano vel in civitate Isauna ”, s’inclou, entre aquestes, l’església de Sant Vicenç d’un monestir situat “ in capite jam dictae villae —Isona— juxta fontem que dicunt Clara ” En l’acta de consagració de l’església de Sant Sadurní de Tavèrnoles del 1040 s’inclou, entre els diferents béns amb què fou dotada, l’alou d’Isona “ simul cum ecclesia, id est sancte Marie et sancti…

Capella enderrocada cap al 1920 perquè es trobava esberlada del tot per l’erosió de la margera de terra sobre la qual reposava Era prop de Can Sunyer Existia el 1005 quan el bisbe de Barcelona, Aeci, el 22 de desembre d’aquell any la va permutar amb Guillem El document l’anomena església de Sant Martí, situada “in villa que nominant Martorelias superiores” , a la parròquia de Santa Maria de Martorelles El 1076 és objecte d’una nova transacció quan el prepòsit Vivà la va vendre a Arbert Berenguer i Algarda El 1122 un altre Arbert, fill de l’anterior, la va donar amb els seus béns…

Fou l’antiga parròquia del poble de Blancafort, avui negat completament per les aigües de l’embassament de Canelles L’església parroquial de Santa Fe havia estat transformada en època moderna i no restava cap vestigi del vell temple romànic que havia pertangut a la jurisdicció de l’abadia de Sant Pere d’Àger La seva dependència d’aquesta institució religiosa queda reflectida clarament a partir del segle XII en aquest sentit, la parròquia de Blancafort apareix mencionada entre els béns confirmats al cenobi d’Àger en les butlles dels anys 1162 i 1179, totes dues expedides pel papa…

Es tracta de l’església parroquial del poble d’Anya, a la riba dreta del Segre Ara és dedicada concretament a la Mare de Déu de l’Assumpció Fou una parròquia dependent de l’abadia de Sant Pere d’Àger a través del seu priorat de Montmagastre L’església d’Anya s’esmenta per primera vegada en la dotació de la canònica de Montmagastre del 1054, on figura la donació de la tercera part de la parròquia d’Anya El 1095 els vescomtes Guerau Ponç II de Cabrera i la seva muller Estefania infeudaren els castells de Gavarra i Montmagastre, amb llurs castlanies, a Gombau Bertran i li atorgaren, entre altres…

L’església de Sant Julià, avui dia totalment desapareguda, era situada, segons una antiga tradició, on hi ha en l’actualitat el mas d’en Rigall, vora la Ribera Ampla, entre els pobles de Palaldà i Teulís Aquesta església fou una de les primeres celles monàstiques fundades pels monjos de l’abadia de Santa Maria de Vallespir després, d’Arles és citada en la documentació l’any 820 en un precepte de Lluís el Piados en favor del citat cenobi, pel qual li concedia la immunitat, la lliure elecció d’abat i li confirmava els béns entre les propietats que es citen en el precepte consta l…

No se sap el lloc concret on era situat el nucli d’Alcet, però segons tots els indicis, s’emplaçava entre els pobles de Gavasa i Casserres El cavaller Rotlan Ramon, senyor d’aquestes contrades, deixà en el seu testament, datat el 1095, una llàntia a l’església de Santa Maria de Verneto , tal vegada una mala d’ Al-ceto L’any següent, el 1096, el cavaller Ramon Mir lliurà l’alou d’Alcet a la canònica de Santa Maria de Solsona amb la quarta part dels delmes, els censos i els serveis íntegres, cosa que palesa l’existència d’una parròquia sense diòcesi definida L’any 1151 el papa Eugeni III…

La vila de Pena-roja s’emplaça als vessants de ponent del tossal de la Mola El lloc formà part durant l’edat mitjana de l’extens terme del castell de Mont-roig L’església parroquial de Santa Maria, erigida a la part baixa de la vila, és en l’actualitat un gran edifici barroc de tres naus i cúpula bastit entre el 1724 i el 1749 És molt probable que aquesta església sigui la successora de l’antiga parròquia de la població Una referència documental d’aquest temple podria trobar-se en la carta de poblament que l’any 1270 atorgà Álvaro Fernández, comanador d’Alcanyís i Mont-roig de l’orde de…

Aquesta església era emplaçada on avui dia s’alça la capella de la Mare de Déu de l’Ametllera, al peu de la serra del Castell de Llaguarres, al sud-est de la vila de Lasquarri Una de les primeres mencions documentals d’aquesta església data del 1098, any en què el bisbe Ponç de Roda amb l’aprovació dels clergues de Roda i en presència de l’arquebisbe de Tarragona, Berenguer Sunifred de Lluçà, concedí al monestir de Sant Pere de Rodes i al seu abat Ramon l’església de Sant Just d’ ipsa Millera el bisbe s’hi reservà, però, la quarta part dels béns episcopals i la collació dels…

Aquest castell, totalment desaparegut, era situat al poble del mateix nom, a la riba esquerra de l’Éssera Se’n tenen referències des del principi del segle XI Segons un document de restitució dels béns de Santa Maria d’Ovarra del 1020, Ènnec lliurà el castell de Santa Liestra als germans Ricolf i Arnau, fidels del rei navarrès Sanç III Probablement a instàncies d’aquest rei, els esmentats senyors de Santa Liestra donaren a Ovarra els alous de Sant Quilis i de Sant Esteve, l’heretat de Sancto Quirico íntegra, amb terres, vinyes, horts, cases, casals i llinars, prats, pastures,…