Resultats de la cerca

Amb seu a Barcelona, duu a terme estudis pluridisciplinaris relacionats amb la teoria i la pràctica territorial i urbanística, promou l’ensenyament de les matèries que tracten de l’ordenació del territori i organitza seminaris, debats, conferències i publicacions Des de l’any 2001 organitza el mestratge d’Estudis Territorials i Urbanístics en collaboració amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Asociación Española de Técnicos Urbanistas L’Institut d’Estudis Territorials promou la publicació de llibres…

La de Sitges radica en un edifici 1793 llegat pel seu propietari, Manuel Llopis de Cassades, a la Generalitat i és un exemple viu de com vivia una família benestant vuitcentista consta de tres plantes, té una biblioteca especialitzada en estudis sobre el segle XIX i conté també la collecció de nines de Lola Anglada La de Vilanova radica a la Casa Papiol segle XVIII, adquirida per la diputació el 1959 té un bon mobiliari de l’època i importants colleccions artístiques, i una biblioteca d’uns sis mil volums, entre els quals l’edició dels Anales de Zurita del 1585 L’any 2011,…

Actua com a biblioteca central Iniciada pròpiament després del cisma d’Avinyó, vers el 1376, l’actual biblioteca deriva, tanmateix, de la fundada per Nicolau V 1447-75 Una gran part de la tasca de catalogació i ordenació fou feta en temps de Pius XI Disposa d’adquisicions i llegats importants, com els dels ducs d’Urbino 1657, de la reina Cristina de Suècia 1690, dels Ottoboni 1748 i dels Borghese 1891, i les colleccions Barberini 1902, Chigi 1923, etc Formen el seu fons 1998 uns 75 000 manuscrits, 100 000 gravats, 8 000 incunables i un milió d’altres volums Conserva manuscrits dels s IV i V d…

Eclesiàstic, dirigí el collegi, després seminari menor, de Prada a partir del 1815 i el de Ceret entre el 1829 i el 1831 més endavant ensenyà en altres centres i exercí el ministeri pastoral, fins que, el 1855, tornà al seu poble natal Bon coneixedor de la prosòdia catalana i de recursos i temes poètics universals, que adaptà als seus objectius apologètics, pastorals i litúrgics, publicà a Avinyó i a Puigcerdà una Nova collecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques, dedicats als pàrrocos i missionistes 1841 Consta d’un preludi i de trenta-vuit cants religiosos de…

Seguint la tradició del seu pare Salvador Bonavia i Flores , es dedicà al teatre popular, tant en la faceta d’autor com en la d’editor Dirigí “ L’Escena Catalana ” des del 1925 fins a la desaparició de la collecció durant la guerra civil Com a autor cal destacar-ne dues comèdies que tingueren un èxit notable La puntaire 1927 i, especialment, Maria Cistellera 1936, que ja a l’època va ser considerada un plagi de la novella Felip Derblay de Georges Ohnet També feu alguna incursió en el drama social amb La presó de les dones 1936 Així mateix, i signant amb el pseudònim Jordi Canigó , escriví…

Fill d’una nissaga de músics de Cornellà, es formà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de Josep Colomer Fou tenora solista en les cobles La Principal del Llobregat 1967-77, La Principal de la Bisbal 1978-83 i Ciutat de Barcelona 1983-91 i component de la Banda Municipal de Barcelona 1983-2015 Una interpretació acurada de la tenora propera a la perfecció dels instruments clàssics feu que des del 1980 estigués sollicitat per a collaborar en múltiples àmbits orquestres simfòniques, cantautors, espots publicitaris, pellícules, TV, músiques experimentals, etc Fou un…

Estudià al Conservatori de Leipzig amb H Grabner i L Weninger entre el 1928 i el 1932 i posteriorment ho feu a Viena amb E Wellesz Un cop acabada la seva formació, decidí enfocar la carrera musical cap a la composició i es traslladà a París, on entrà en contacte amb A Honegger i H Villa-Lobos, entre d’altres De retorn a Noruega, collaborà amb Ràdio Oslo, impartí classes i exercí de crític musical i de pianista Gran estudiós del folklore noruec, reuní i arranjà una bona collecció de melodies populars en Melodies de Hardanger El seu catàleg, ampli i variat, sofrí una notable disminució a causa…

S’establí a Roma vers el 1574, i entre el 1605 i el 1608 treballà al servei del cardenal Odoardo Farnese També actuà com a organista de Santa Maria Maggiore Més tard entrà al servei de la família Ludovisi i ocupà càrrecs de responsabilitat -com ara el de protonotari apostòlic i camarlenc- quan un membre d’aquesta família, el cardenal Alessandro Ludovisi, fou promogut al papat amb el nom de Gregori XV, l’any 1621 Escriví algunes obres en el llavors incipient estil dramàtic, utilitzant els recursos de la monodia acompanyada, i també escriví composicions per a veus i instruments Carro di fedeltà…

El 1636 ingressà al convent de les ursulines de Novara, del qual fou superiora el 1686 i, el 1693, era superiora provincial de la congregació Les seves primeres composicions daten del 1640 i es conserven dins de la collecció RISM 1640 del mestre de capella de la catedral de Novara, Gasparo Casati Al llarg de la seva vida publicà unes 200 obres que ocupen 20 volums que inclouen gairebé tots els gèneres de música sacra Anomenada " musa novarese ", es dedicà especialment al motet amb un estil concís i elegant, utilitzant formes simètriques en harmonies particularment expressives per a ajustar-se…

Cec des de la seva joventut, obtingué el càrrec vitalici d’organista de la cort palatina de Heidelberg Segurament fou l’encarregat de tocar l’orgue durant la cerimònia de coronació de l’emperador Maximilià I a Frankfurt l’any 1486 i també en la de Carles V a Aquisgrà el 1520 Fou el primer compositor que publicà una collecció de música per a orgue en tabulatura Tabulaturen etlichen lobgesang und lidlein 'Tabulatures d’autèntics himnes i cançons', Magúncia, 1512 La major part de les seves composicions per a orgue estan basades en models vocals, generalment sobre cantus firmus , i denoten un…