Resultats de la cerca
Es mostren 4644 resultats
Petrus Canisius
Cristianisme
Teòleg jesuïta.
Holandès de naixença el seu nom d’origen era Pieter Kanijs fou educat a Colònia i entrà a la Companyia de Jesús el 1543 La seva amistat amb l’emperador Carles V li donà l’oportunitat d’intervenir en els colloquis de Worms 1557 i en la dieta d’Augsburg 1559 ha estat considerat un dels principals portaveus del catolicisme enfront del protestantisme Prengué part en el concili de Trento El seu catecisme, Summa Doctrinae Christianae 1555-58, tingué una gran difusió Canonitzat el 1925 és venerat als Països Catalans amb el nom de sant Pere Canisi
John Elliot Cairnes
Economia
Economista irlandès.
Seguidor de Ricardo, ha estat considerat el darrer economista clàssic en sentit estricte Autor, entre altres obres, de The Character and Logical Method of Political Economy 1857, on entrà en controvèrsia amb les idees de John Stuart Mill i Nassau William Senior, i de Some Leading Principles of Political Economy 1874, on rebutjà el valor d’ús com a base del canvi, es mantingué fidel al valor treball i pretengué de reformar la teoria del fons de salaris L’obra significà un atac a la Theory of Political Economy de William Stanley Jevons i a la formulació marginalista
James Henry Breasted
Arqueologia
Egiptòleg nord-americà.
Estudià a Berlín amb Erman, amb el qual collaborà, com altres especialistes, en la preparació del monumental Wörterbuch der ägyptischen Sprache , 1926-63 Fou fundador i director de l’Oriental Institute de Chicago i professor a la Universitat de Chicago Com a investigador, treballà en el camp històric A History of Egypt , 1905, en el religiós Development of Religion and Thought in Ancient Egypt , 1912, en el de les edicions de textos The Edwin Smith Surgical Papyrus , 1930 i, sobretot, en el de la versió de texts, Ancient Records of Egypt , 1906-07 És considerat el pare de l’…
Joan Bassols
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof franciscà, anomenat doctor ordinatissimus
.
Fou el deixeble predilecte de Duns Escot a París Sembla que es doctorà també en medicina i fou professor a París i a Reims Escriví Commentarium in quatuor libros Sententiarum París 1516-17, obra de la qual es conserven molt pocs exemplars, i els llibres perduts Miscellanea philosophica et medica i Loci philosophici Estudià la possibilitat de l’infinit matemàtic, la possibilitat de molts o d’infinits mons, el concepte de quantitat de massa i la predestinació de Maria amb vista a la seva immaculada concepció Ha estat erròniament considerat francès o anglès per alguns autors
George Devereux
Etnologia
Psicologia
Etnòleg i psicoanalista nord-americà d’origen hongarès.
Llicenciat en lletres a la Universitat de París 1932, es traslladà a Califòrnia on es doctorà en antropologia 1935 Són notables els seus estudis de camp dels indis hopis Arizona i mohaves Califòrnia i dels sedang mot Vietnam, que es caracteritzen per l’aplicació de la teoria psicoanalítica a l’estudi etnològic És considerat un dels fundadors de l’etnopsiquiatria Les seves obres més importants són Reality and Dream The Psychotherapy of a Plains Indian ‘Realitat i somni la psicoteràpia d’un indi de les planúries’, 1951, Essais d’ethnopsychiatrie générale 1970, Ethnopsychanalyse…
Gener Rabassa
Història del dret
Jurisconsult.
Fill del també jurisconsult Gener Rabassa Doctor en lleis Fou jurat de València el 1378 i conseller reial Proposat com a compromissari representant de València el 1412 pel governador i el justícia d’Aragó, fou aprovat per unanimitat per la comissió dels vint-i-quatre nomenada pel Parlament per elegir els compromissaris En arribar a Casp, però, i a instigació del seu gendre Francesc de Perellós i de Pròixida, fou considerat inhàbil —potser, com s’ha dit, per evitar un vot contrari a Ferran d’Antequera— i substituït per Pere Bertran És autor d’uns comentaris als furs de València
Friedrich Christian Diez
Friedrich Christian Diez
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Interessat per l’antiga literatura provençal, escriví Über die Minnehöfe ‘Sobre les corts d’amor’, 1825, Die Poesie der Troubadours ‘La poesia dels trobadors’, 1826 i Leben und Werke der Troubadours ‘Vida i obres dels trobadors’, 1829 Estudià també els antics romanços castellans i en traduí uns quants a l’alemany Considerat el fundador de la filologia romànica, escriví dues grans obres Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42, amb la qual posà les bases de la gramàtica comparada de les llengües neollatines, i Etymologisches Wörterbuch der…
Francisco Martínez de la Mata
Economia
Arbitrista castellà.
Defensà la importància del treball i de les activitats productives davant l’acumulació de metalls nobles, com a únic camí per a millorar la situació social i econòmica d’un país, per la qual cosa és considerat precursor dels economistes clàssics En la seva obra, recollida a Memoriales o discursos para remediar la despoblación, la pobreza y la esterilidad de España 1656, recomana les mesures creditícies que havia de prendre l’erari públic per a impulsar l’activitat econòmica i millorar la condició de les classes humils Fou reeditada per Campomanes en els Apéndices a l' Educación…
Jean-Henri Lambert
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic alsacià.
Escriví indistintament en llengua francesa i en llengua alemanya És autor, entre altres obres, de Photometrie , on féu una exposició de noves tècniques per a mesurar la intensitat de la llum, de Pyrometrie , en la qual exposà el concepte de “zero absolut”, i de Zur Theorie der Parallellinien , on insinuà la possibilitat de geometries no euclidianes Establí la fórmula que duu el seu nom sobre les radiacions lluminoses i estudià el moviment parabòlic dels cometes Fou un dels primers a demostrar la irracionalitat de π Per l’obra Novum organum és considerat un precursor del…
Pavel Josep Safarik
Lingüística i sociolingüística
Filòleg eslovac.
Director i professor del Gymnasium de Novi Sad i, posteriorment, bibliotecari de la Universitat de Praga, és considerat un dels pares de l’eslavística La seva obra principal és Slovanské starotžitnosti ‘L’antiguitat eslava’, 1836-37, estudi sobre els orígens de la cultura eslava Cal esmentar, també, Geschichte der slavischen Sprache und Literatur nach allen Mundarten ‘Història de la literatura i la llengua eslaves segons tots els dialectes’, 1826 i Geschichte der südslawischen Literatur ‘Història de la literatura sud-eslava’ 1864 Publicà també alguns reculls de poemes, entre els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina