Resultats de la cerca

Es domiciliaren al barri de les Tres Torres, si bé com a societat no es constituïren fins els anys 1958-59 M Martínez es formà en el món de l’animació en l’últim llarg dels estudis Balet i Blay, Sueños de Tay-Pi 1949-52 Quan aquests tancaren, passà a crear els nous estudis La fundació de TVE Madrid 1956 produí un autèntic boom de l’espot d’animació i d’altres tècniques per a televisió, de manera que abundaren més els dibuixos que la imatge real Els dibuixos es feren en blanc i negre, amb acetats pintats en una gamma de grisos posteriorment s’utilitzaren les pintures de colors quan la…

La capital és Kota Kinabalu 208 484 h est 1997 Situat a l’extrem septentrional de l’illa de Borneo, és un estat muntanyós amb l’alçada màxima al mont Kinabalu 4 175 m La població 35 h/km 2 est 1997, es dedica principalment a l’agricultura arròs, tabac, cafè, mandioca, la pesca, la ramaderia i l’explotació forestal Destaquen els ports de Kota Kinabalu, Sandakan i Lubuan Fou una colònia britànica del 1881 al 1963, any que s’integrà a Malàisia

Del 1970 al 1984 dirigí la Schaubühne de Berlín, on desenvolupà un model teatral de dramatúrgia collectiva que arribà a ésser reconegut internacionalment Mentre que en els muntatges dels anys setanta hi predominava la crítica social i el contingut revolucionari, el canvi de dècada marcà una nova orientació envers un interès cada vegada més gran per l’estètica Després de deixar la direcció, es dedicà a posar en escena òperes, i des del 1992 treballa com a director artístic dels Salzburger Festspiele

Es dedicà a la docència i a la recerca a les universitats de Columbia 1942-47 i Harvard des del 1947, i ocupà alts càrrecs d’assessoria en organismes militars Laboratori de Los Alamos, 1943-45 exèrcit de l’aire, 1947-50 OTAN 1958-59, etc El 1989 li fou atorgat el premi Nobel de física per la invenció de la tècnica de separació per camps oscillatoris, destinada a desplaçar els àtoms d’un nivell d’energia a un altre

Es dedicà primerament a la pintura i no començà a escriure fins el 1951 La seva narrativa, en la línia del nouveau roman , s’emparenta amb la de SBeckett i ofereix uns personatges i fets irrisoris que es complauen a escarnir la realitat Mahu ou le Matériau 1952, Le renard et la boussole 1955, Le fiston 1959, Quelqu'un 1965, premi Femina, Fable 1971, Cette voix 1975, Monsieur Songe 1982, Charrue 1985 i L’ennemi 1987 Escriví també alguna peça teatral

Es dedicà a la pintura, després d’haver estudiat teologia i filosofia Es preocupà per expressar el moviment en la vida i els animals, i el seu tema preferit fou el dels cavalls Sèrie de cavalls de Lenggries 1908 Amb VKandinskij i amb AMacke, s’interessà per l’estudi del color 1911, i collaborà amb ells en Der blaue Reiter Els tres cavalls vermells, Els cavalls blaus S'allistà a l’exèrcit alemany, i morí en la Primera Guerra Mundial

S'especialitzà en lepidòpters ropalòcers i, particularment, en els del gènere Zygaena família dels zigènids Durant vint-i-un anys 1957-78 efectuà anualment expedicions d’estudi per la península Ibèrica, fruit de les quals és la seva obra principal, A Field Guide to the Butterflies and Burnets of Spain 1970 Fou membre honorari de la Societat Catalana de Lepidopterologia d’ençà de la seva fundació 1978, entitat que li dedicà el volum vuitè de la seva publicació “Treballs” 1988

Estudià hidrologia i fou enginyer durant la Segona Guerra Mundial A partir del 1955 es dedicà principalment a la literatura El 1968 guanyà un premi de l’estat per Sol’onaja Pad ‘La República salina’ Altres novelles importants són Tropy Altaja ‘Camins a l’Altai’, 1962, el conte Na Irtyse ‘A l’Irtys’, 1962, sobre la collectivització en un poble siberià i Juznoamerikanskij variant ‘La variant sud-americana’, 1973, sobre les relacions extramatrimonials d’una dona científica decebuda pel seu matrimoni

A part els seus estudis de teologia i els seus extensos comentaris a l' Apocalipsi de sant Joan, dedicà una bona part del seu temps d’aristòcrata rendista a les investigacions matemàtiques, en les quals excellí pel descobriment de la teoria dels logaritmes i per la confecció de taules que, perfeccionades tot seguit per Briggs amb la introducció de la base 10, facilitaren en gran manera la tasca dels astrònoms coetanis Fou l’autor de Mirifici logarithmorum canonis descriptio , publicada a Edimburg 1614

Es dedicà a l’estudi dels balls mallorquins i a la recollecció d’indumentària tradicional, de ceràmica i d’objectes casolans, que reuní en una casa museu a Gènova Mallorca i que actualment es conserven al museu de Lluc Entre altres treballs escriví El traje en Mallorca 1955 i El baile popular en Mallorca 1956 Fou també eficaç impulsor i president del Foment del Turisme de Mallorca, i collaborà en diverses guies turístiques i en altres activitats de promoció en aquest camp