Resultats de la cerca

Llicenciat en dret 1936, en esclatar la Guerra Civil Espanyola passà al bàndol franquista, en l’exèrcit del qual lluità i ascendí fins al grau de tinent El 1942 entrà com a lletrat a l’Ajuntament de Barcelona, on fou secretari del Patronat Municipal de l’Habitatge 1954-77 i posteriorment cap administratiu del Centre Ordenador Municipal fins a la jubilació 1983 Interessat en l’impacte de la immigració en l’urbanisme, publicà  Sociología y urbanismo 1959, La inmigración en Barcelona 1964, La aportación de Almería al crecimiento y desarrollo de Barcelona 1966 i Problemes de l’…

Estudià dret a Marburg 1959 i fou professor de dret a Alemanya 1971-75 després d’exiliar-se 1970 per la seva oposició al règim dels coronels Integrat al PASOK, fou ministre d’agricultura 1981-85, d’economia 1985-87 i d’educació i afers religiosos 1989-90 Ministre d’indústria 1993, dimití el 1995 a instàncies de Papandreu, però en les eleccions del 1996 fou elegit primer ministre, càrrec que revalidà el 2000 President del PASOK des del 1996, s’ha distanciat de la línia més socialitzant del seu predecessor per tal d’apropar Grècia a la resta dels estats de la UE i ha…

Fou establerta durant el segle XIV com una modalitat del dret de marca o represàlia, amb la finalitat d’indemnitzar amb el seu import els damnificats per les guerres amb Castella Per això hom en digué també dret dels damnificats De fet, però, en els temps ulteriors fou una exacció fiscal com una altra L’any 1403 el seu import fou fixat en dos diners per lliura de les mercaderies que eixien del Regne de València cap a Castella o anaven de Castella cap al Regne de València Normalment, fou arrendat juntament amb el peatge, i hi foren carregats censals, talment com…

Històricament, s’han desenrotllat dos sistemes per a adquirir l’herència el germànic, en el qual l’hereu no cal que realitzi cap acte per a adquirir els béns heretats i el romà, en el qual cal un acte jurídic, normalment documental, d'acceptació d’herència Segueixen el sistema germànic, bé que amb atenuacions, entre altres legislacions, les de Suïssa, França, Alemanya i Portugal, i el sistema romà, entre d’altres, els codis civils italià i espanyol També el dret civil català ha mantingut el criteri romà L’antic dret civil d’Aragó s’inspirava en el sistema germànic, però aquest no és…

Fill de Santiago de Ferrater i Boada Es llicencià en dret el 1837 Fou revisor i censor d’obres teatrals i professor de dret civil a la Universitat de Barcelona El 1842 fou un dels organitzadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació El 1844 fou relator interí de l’audiència de Catalunya, i el 1845, jutge de primera instància de Terrassa El 1850 ascendí a relator titular de l’audiència, i el 1872 n'esdevingué relator secretari Amb Pau Ferigle, publicà una recopilació de les lleis i disposicions reials promulgades en 1833-41 Collaborà amb Josep Antoni Elias i d’…

S'inicià com a comerciant i residí alguns anys a Andalusia Es llicencià en dret, a Barcelona, el 1860 Liberal-conservador, entre el 1860 i el 1876 defensà el proteccionisme als debats de l’Ateneu Català, després Barcelonès Professà economia política i dret mercantil en diverses entitats catalanes, entre les quals l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País, que presidí Polemitzà amb Moret contra el lliurecanvisme a l’ajuntament d’Alacant Considerat un dels pocs oradors nats catalans, participà en congressos,…

Es distingí en la defensa del dret català i en la reivindicació de la personalitat nacional catalana dins el marc d’una organització plurinacional a l’estil de la confederació catalanoaragonesa Fou dels pocs catòlics que, en organitzar-se oficialment el partit republicà federal 1868, s’avingué a collaborar-hi Després de la Restauració, coincidí amb posicions del catalanisme més conservador Fou diputat provincial i a corts Redactà la memòria que l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre elevà al govern amb motiu de la llei de redempció de censos i prestacions emfitèutiques…

En dret penal és assimilable a falta

No té jurisdicció ni dret de successió

En dret català, la mitgeria té caràcter forçós